dilluns, 19 d’abril del 2010

la Crosta, de Gerard Quintana

+

El poble que oblida la seva història està comdenat a repetir-la

Avui seguint el curs de la cançó d'en Gerard vull parlar de la memòria història i perquè no l'hem d'oblidar mai, i que tot allò que es va pactar sota engall per el 1977 no te cap validesa, el Franquisme es va aprofitar d'aquest impàs per amagar els seus delictes, i ara quan un jutge ha intentat treure la crosta, es quan tots els llops se li han tirat al coll per mossegar. La veritat que en Garzon es un jutge egocèntric però en aquest cop tenia raó, això s'ha d'aclarir per una vegada i el temps no cura les ferides sinó que moltes vegades les fa mes profundes.

La història sempre la escriuen els guanyadors per això el poble català no en tenim cap perquè som un perdedors nats, perquè no sabem administrar les nostres coses i perquè som com el pagès aquell que anem de minyons quan podiem anar de senyors. I el problema es que la resta de pobles ho sabem treuen profit de tot plegat. Perquè situacions com les del Tribunal Constitucional i l'estatut es de jutjat de guàrdia, la veritat que a la paraula ESTATUT a mi nomès me li sobren dues paraules UT, ja que la finalitat del poble català hauria d'ésser un ESTAT propi.