el 1 d'agost del 2008, a causa de una amiga que no parava de taladrar-me vaig començar a escriure el meu blog, en aquests quatre anys m'han passat moltes coses, m'he emportat algua decepció en politics que esperava que fossin integres i desprès he pogut comprovar que no deixan de ser com tots els altres, una panda de interessats i que només van a salvar els seus mobles, i que la nostra nació els importa una merda.
La noia que em va portar a escriure va deixar de fer-ho, ella fa cosa de quinze dies torna a escriure i jo m'alegro , m'alegro que hagi fet aquest pas.
i la vida continua, seguim lligats a una cadena i que no ens deixa respirar quasibé, aquest es el nostre tarannà, esperò seguir poder escriure molt de temps, ja se que es un maldecap per els que em volen seguir o llegir, dona't que els meus escrits no tenen cap estructura, ni cap mena de fil, tot plegat vaig com vaig en la vida a impulsos, per tot això us demano perdò, però si no ho fes així tampoc seria jo mateix.
Felicitats, encara que no posi comentaris sempre, que tingues clar que et segueixo cada dia.
ResponElimina4+4+4+4+4+4+4+4+4
moltes gràcies Jordi, el teu cas es per estudiar dons, nassos això si que es paciència i no la mare de deu de calcuta.
ResponElimina