dilluns, 26 de desembre de 2016

pdecat tornem a la puta i la ramoneta

Ja ens hem fet la foto de la Cimera , hem muntat una excursió amb els amics per trobar-nos i fer-nos la foto i ara tornem a començar retrocedim fins el 2014 i tornem a demanar el mateix.
Senyors els hi hauria de caure la Cara de Vergonya tot plegat, això de les representacions teatrals un cop pot passar, però com les pel.licules les segons versions moltes vegades són mes dolentes que les originals.
Potser ja va sent hora de deixar de jugar amb cartes marcades i anar al gra, i si aquests pallassos no son capaços de donar el que el poble desitja dons que facin un pas al costat i segur que sortiran uns altres amb molta mes empenta i ganes d'aconseguir el que aquesta gent diu que vol fer però mai fa el primer pas per fer-la.
Un punt apart els esquerdats, aquesta gent que parla molt i de moment sense cap imputat i sense haver-se cremat per res, no són llestos ni res els subdits de l'Oriol i sempre que no tingui vista el paio.

Referèndum pactat i qui s'ho creu tot això, La veritat que jo diria que aquests polítics, es pensen que encara estem en la edat mitjana que el que deia el senyor anava a missa, Ara per sort o per desgràcia hi ha moltes maneres de informar-se de una situació i potser que no ens vulguin vendre mes fum, perquè aviat no podrem sortir de casa de tanta boira com hi haurà.

Com són les coses quan el botifler Mas va fer aquell pas al costat i va deixar el seu lloc al Puigdemont em pensava que ara si que teníem al capdavant un independentista, Dons bé resulta que no , que tenim els mateixos botiflers amb collars canviats. Tot real resulta molt cansat, ja tinc ganes que s'arribi algun lloc, sent súbdits de la Corona de Castella o lliures, però siusplau que deixin de marejar la perdiu.
 


dilluns, 31 d’octubre de 2016

Gabriel Rufian, gràcies per dir el que molts pensen i no tenen el que han de tenir per dir-lo

la situació esperpèntica del congrés de diputats es podria narrar de moltes maneres, en Gabriel l'ha clavat, ha dit les coses que molta gent pensa i no te nassos a dir, molta gent que pensa igual que en Rufian però calla. I està clar que ha dit veritats com a pans perquè els llops li han saltat al coll tots junts. Desprès ha sortit en Tardà a matissar i rectificar, però per favor que nassos hem de matissar si el que pensa es diu, i si no t'agrada t'hi poses fulles, perquè ells porten tota la vida insultant , amenaçant i no passa res i un cop que surt un Valent dient la veritat tots l'han de crucificar. 
Company Rufian moltes gràcies , has estat genial.

divendres, 21 d’octubre de 2016

i l'Estàtua d'en Ciscu Cau, després de vuintanta anys,

Han estat un parell de personatges de nit i tapats, com si encara els hi fes por les represàlies d'aquest dictador, com si encara des la ultratomba pogués venir aquest feixista a clamar venjança. Han passat mes de trenta anys de la seva i mort i mes de 80 des de la seva rebelió, i encara far por, però com sempre el poble ha dit la seva, no volien l'estatua i l'han tombat, jo no soc partidari d'aquestes coses crec que les coses dialogant es poden solucionar però si no es el cas i es vol imposar les coses, llavors les consequencies son aquestes, si això també es llibertat d'expressió. I com a minim no s'amenaça de mort a ningú.

diumenge, 2 d’octubre de 2016

Els Felipistes socialistes es revolucionen per votar a la dreta.

al final s'han carregat al Pedro Sànchez, al final han aconseguit el que ells volien fotre fora aquest polític perquè a la segona volta puguin abstenir-se i fer president al candidat feixista. La veritat es tot plegat fot molta pena però així es la politica, com diu aquella dita es tant dolent un politic espanyol de dreta com un d'esquerres això si hi ha dretes i esquerres tot plegat són gent amb corbata que només miren per el seu propi interès..
Han hagut de sortir els dinosaures del cementeri per eliminar aquest polític, han hagut de sortir les velles glories per fotre un cop d'estat. la veritat que potser veien perillar les seves pagues multimilionaris i totes aquelles coses que tant li ha costat al partit aconseguir per ells, el poder es el poder i no es pot deixar anar la mamella. Moltes Felicitats a Tot heu demostrat el que sou, un panda de impresentables.

dissabte, 3 de setembre de 2016

Endavant les atxes, arriba la Diada



Amb el desig que sigui la darrera diada com a colònia del Gran imperi Espanyol, i que de una vegada per sempre puguem trencar les cadenes que ens tenen lligats a aquesta decadent nació,