dijous, 15 de febrer de 2018

pa dur, neu nova


Desprès d'escoltar a uns quans veïns sobre les declaracions del Batlle del nostre poble, vaig voler contrastar la informació sobre la polèmica del Pa, i la veritat que no li trobo el significat que diu la gent, jo crec (i es molt estrany en mi) que va estar correcte. La veritat que només va dir que si no es possible sortir i anar a comprar sempre podem tirar del pa del dia abans (com s'ha fet sempre) i no calia treure mes  punta al llapis. Hi ha masses coses importants al municipi per destinar al nostre temps al pa dur.  Ha nevat com ho feia fa anys si els avis aixequessin el cap dirien que això es lo mes normal en la comarca. Només hi ha una petita diferencia que ho ha fet el mes de febrer i aquest any provoca que la neu duri mes per el fred que fa aquest mes però tot la resta normalet. Potser que el problema ha estat que la gent esta acostumada a que la Casa Gran li faci la feina i no a fer-la per si mateix. Potser em de ser nosaltres els que treguem la neu de les entrades i  cap problema. Benvinguda sigui la neu perquè això reporta que la comarca tingui mes ingressos per tant es un pa de Déu.

dimarts, 23 de gener de 2018

quatre anys i un dia que sembla que fos ahir

Avui 23 de gener de 2018 fa quatre anys i un dia que ens va deixar, En Joan Esteve era jove, estava en la flor de la vida, no era el moment de marxar però el destí capritxós ell va voler que ens deixés aquest buit. com tinc molt temps lliure portava un mes pensant que escriuria i mira per on en dia de la seva marxa em vaig descuidar d'escriure. Joan han passat quatre anys i han passat moltes coses aquest temps, però el que tinc clar que si haguessis estat amb nosaltres les coses haguessin anat de una altre manera. Company trobo a faltar els teus consells, les teves burles i el teu sonriure irònic. Nomès donar-te les gràcies per haver pogut gaudir de la teva companyia el temps que el destí va voler. I que allí dalt on et trobis no siguis massa dur amb les meves decissions. Darrerament pateixo una enfermetat que es diu enyorança.Però una enyorança selectiva.

perquè moltes vegades un sonriure significa molt, enriqueix a qui el rep sense empobrir a qui l'ofereix, dura un instant però el seu record a vegades no s'esborra mai

dijous, 4 de gener de 2018

Pere Anoll Vendrell. Descansa en pau veí

Avui he assistit a Terrassa  a l`enterrament d'en Pere Anoll, tenia 76 anys-
el dia 2 de Gener ens va abandonar, jo m'he quedat sense veí i sense un amic, En Pere era una persona entranyable, en la qual et podies confessar de qualsevol cosa sabent que tot plegat allí es quedaria. Era d'aquelles persones que donava gust parlar amb ell perquè sempre tenia alguna cosa per explicar-te. 
Amant de les motos i dels cotxes, tenia una orella miraculosa, quan escoltava el soroll de meu mitsubishi sortia per petar la xerrada i ens podiem passar hores parlant de qualsevol tema, Era un gran coleccionista de coses , ho guardava tot, et podiar sortir amb trossos de diari de 50 anys enrere, Tenia gran afició per la Caça però la diabetis li va anar castigant la vista i va provocar que al final ho deixés, Pere Company jo si que et trobaré a faltar, i trobis on et trobis moltes gràcies per tot.
  

I al Final Tot plegat m'ha costat un ronyó

Bé ara que ja han passat dos mesos de l'operació i que ja em sento amb forces es l'hora dels agraïment. 
aquest estiu m'han detectat un tumor renal , el ronyó esquerra era molt gra i havia arribat l'hora de la seva extirpació.
Coses de la Vida per transmetre una salutació a la doctora del Cap de part de un amic que treballa d'assessor a l'empresa on treballava, vaig aprofitar per explicar-li la meva salut . Aquesta després de l'oportuna bronca per anar com sempre tard em va demanar de fer un anàlisis al hospital transfronterer de Puigcerdà. Vaig començar amb una ecografia, vaig passar a un Tac i d'allí ja em van derivar al Uròleg . Aquest em va demanar un altre  Tac i cap a Manresa. a l'hospital Sant Joan  de Deu. 
En un mes ja estava tot llest, i el 3 de novembre em van operar però clar el ronyó feia 20x14x20 i no sortia per tant em van tenir que retallar la cua del pàncrees i treure la melsa. 
Dons ve dos mesos desprès de tot plegat ja va sent hora de donar les gràcies, en primer lloc a les infermeres de l?Uci  la Neus va ésser la que em va tocar de guardia. desprès a tots els doctors que em van visitar començar per els que van operar i acabant per tots els que em van visitar a partir de passar a planta, Entre tots plegat he de ressaltar la figura d'en Joan Altet (li dec un tros de budell) que amb la seva amabilitat i diligència feia que un s'animés només començar el dia, tenia la mala costum de venir cada matí abans de les 8 per mirar com em trobava , abans d'entrar al quiròfan. Hi ha gent que gaudeix de la feina que fa i aquí teniem un cas d'aquesta situació.
També vull donar les Gracies a totes les infermeres, auxiliars, estudiants que em van tocar a la planta 1 on hi vaig estar quasibé tres setmanes. Grans profesionals totes, però vull destacar-ne una de totes la Noe, era la infermera de tarda, vaig ésser el seu malson del mes de novembre. només li mancava agafar el fuet per posar-me a ratlla,Noelia Peña moltes gràcies i perdona per el meu comportament.
També he d'agrair a en Joan i en Miquel per la seva atenció i dedicació, per estar sobre la meva salut en qualsevol moment i vigilar que tot portés el seu correcte camí.
Per Tant treballadors de l'Hospital Sant Joan de  Deu, moltes gràcies per tot plegat i desitjo que tardem una miqueta en tornar-nos a veure 

dimecres, 2 d’agost de 2017

properes sortides als bunques de la Collada de toses
dilluns 14 a les 17 hores sortida des de l'hotel de la collada
dilluns 21 a la mateix hora i mateix lloc
dilluns 28 a les 17 hores sortida del pla d'anyella parquing dels alabaus


pagina presentacio bunsquers BUNQUERS