dissabte, 1 de juny del 2013

Espanya Carinyo, lo nostre no funciona

Però Espanya lo nostre no funciona, i com un matrimoni quan la cosa no funciona el mes fàcil es el divorci, dons vinga carinyo ja tardes en prendre la decissió

dijous, 30 de maig del 2013

Herois Anònims

Avui  us parlaré d'En Keshap Gurung, el porteador que va acompanyar al malograt Juanjo Garra en la pujada al Dhaulagiri, Aquest Heroi que va passar quatre dies al costat d'en Juanjo Garra, això per a mí es tot una despesa de herocitat que em fa treure el barret davant aquesta situació. El porteadors aquets menyspreats que treballen per alimentar la seva familia i que es juguen la vida per uns 2000 euoros , es mereixen el reconeixement de tothom, les medalles són per els altres però els que veritat donen la cara són aquesta gent. 
Treien si era pujada o baixada, si va ésser el portador o al reves el primer en patinar, la veritat que la conducta d'aquest xicot es de bandera. 
En una societat que ens manquen herois de veritat aquí en tenim un exemple, uns dirant que es un ximplet, per a mi es una persona amb un gran cor.
bé aquest senyor una vegada rescatat , ara es recupera de una edema cerebral, això es el que va aconseguir la seva humanitat. Segur que per a ell es un preu petit per una actuació que per desgràcia no va servir per res, donat que el pobre Juanjo Garra va morir a la muntanya. Però com a mínim ell ho va intetar. [noticia]
 

Victus de Sanchez Piñol, ciència Ficció o Realitat

Aquests dies que disposo de molt temps lliure, ara que s'ha acabat la temporada d'hivern i encara fot una mica de mal temps per la tarda per sortir en bicicleta, em dedico a la lectura, m'ha arribat a les mans el llibre Victus de Sanchez Piñól, llibre que parla de la vida i penes de un enginyer de fortaleses que va lluitar per la Guerra de Successió.
La veritat que la lectura d'aquest llibre no deixa de ser amena , descrivint i fent una fotografia exacta del tarannà Català. ens retrata com érem llavors i es una còpia com som ara, ens diu que prou de mirar-nos el melic i més mirar de fer alguna cosa per el teu poble.
Es descriu com un poble que anem amb el lliri a la ma quan es l'hora de posar-hi coratge, mentre que el enemic utilitza qualsevol Artimany per derrocar-nos, sembla que ells tenen el dret a utilitzar les males arts mentre que nosaltres hem de ser sempre els nobles i els cavallers . El Cementiri està ple de Cavaller (però no de polítics ) raça apart aquest. 
El exemple mes Clar de tot plegat el Tenim a Mataró quan podíem ofegar de fam als soldats de Felip V, varen actuar de civilitzats i fan fotre el Camp allò era el magatzem de tot l'exercit. era el punt clau per acabar amb el setge i no, Aquest es el  Seny Català. Només per el que diran a fora, Collons si a tot Europa van passar de nosaltres, i nosaltres com sempre a fer-nos els demòcrates i els civilitzats. Bon panorama llavors i bon panorama ara.
Vam ser els mes demòcrates del mon i ara som els esclaus colonitzats. Aquest es el Resultat. (osti si n'hem d'aprendre d'altres pobles).
Victus no deixa de ser un llibre de història, explicada per els ulls de un enginyer la veritat que en alguns personatges ens el posa per el seu Lloc, Herois que els hi cauen les caretes i anònims que arriben a herois. Victus qüestió les versions dels dons Contrincants. 
Victus ha sortit en el moment mes oportú que podia, la veritat que això es un senyal inequívoc que mai has de fotre cas de cap polític. i que aquests no ens portaran enlloc. Si vols la llibertat l'has de lluitar tu, com va fer el poble de Barcelona  no esperar que els polítics d'ara facin res per la teva llibertat, la seva la tenen a l'alçada de la butxaca i quan se els hi veu el llautó, només han de tapar-se amb la senyera, i ara amb l'estelada. Bonic futur ens espera.