dissabte, 6 de novembre del 2010

jo tampoc l'espero



La veritat es que la pancarta ho deixa tot molt clar, només li manca afegir pp i sucursals ciutadans upd i altres espècies.
Amb la seva gran actuació amb amagar el que han fet els seus servents, amb voler amagar tots els abusos sexuals dels seus treballadors i altres grans actuacions de servents del senyor- La veritat que tot plegat ha fet molt perquè la gent no estigui massa contenta amb la seva presencia, [noticies]

divendres, 5 de novembre del 2010

Joan Carretero, serà diputat?

Segons les enquestes del CEO (Centre d'estudis d'opinió) , el partit reagrupament només aconseguirà uns percentatges que oscil·len per els voltants d'el 1 %.
Es curiós això de les estadístiques, perquè un partit que porta mes de dos anys fent campanya ,que ha estat la propulsora del nou independentisme i que desprès s'han pujat al carro uns quants personatges que desprès s'han separat per fer el seu propi partit i que han aconseguit treure mes vots que no pas el mestre.
La veritat que serà la abstenció la que dirà si reagrupament tindrà o no diputat, quan menys gent vagi a votar mes possibilitats disposarà el Quixot del Pirineu de prendre posició del seu escó de diputat, dons bé una cosa contra la que lluita en Carretero pot ésser beneficiosa per ell, dons així amb els seus vots adherits pot aconseguir la cadira de diputat.
La veritat que a partir d'ara tant reagrupament com Solidaritat desapareixeran del mapa, donat que no disposen de representació parlamentaria poca cosa podem esperar de tot plegat, ara sortiren els poder de sempre a dir-se de tot per desprès acabant pactant com sempre, això de la política fot massa tuf per agafar-se-la com quelcom important.
A mi em faria gràcia que Reagrupament aconseguix un representant, com a propulsor de moltes idees seria un detall, però clar la política com la vida es injusta , i moltes vegades un no recull el que sembla, a vegades perquè petites actuacions les fem magnifiques per així treure profit de tot plegat, Jo tinc clar que com mes perdedor sigui el Quixot del Pirineus mes m'encanta.





.

dijous, 4 de novembre del 2010

Vilalta, o com desprès de pagar el seu rescat encara haurem de pagar les seves vacances

Curiosa Situació aquesta del Senyor Vilalta, desprès de pagar el govern espanyol el seu rescat ara demana ser reconegut com a victima del terrorisme i cobrar les indemnitzacions que fixa la llei, Algú li va demanar aquest senyor que anés a Africa, La veritat es que no, que va anar allí sabent les conseqüencies ques podia trobar, per tant està fora de lloc que sigui considerat una víctima per terrorisme, perquè sino tota aquella gent que va anar a Israel i va ésser abordat el seu vaixell també son victimes del terrorisme. Abans de pronunciar-se, la Direcció General d'Atenció a les Víctimes del Terrorisme demanarà al Ministeri d'Exteriors un informe sobre si l'acte terrorista va estar motivat per la nacionalitat espanyola, ja que aquest és un requisit que marca la llei. Si aquesta condició no es compleix Vilalta haurà d'esperar que s'aprovi la nova llei, que encara està en tràmit parlamentari, tindrà caràcter retroactiu i elimina aquest requisit per reconèixer les víctimes.[noticia]

Per cert no em serveix que aquest diners el destinarà a obres social , o a qualsevol ong. ect.. perquè aquests calers el acabem pagant tots plegats, per tant ja varem pagar un cop perquè el deixessin lliure, no ens cal pagar un altre cop perquè ell pugui fer una obra social, potser si vol fer alguna obra social seria rascant-se la butxaca així seria una persona generosa. d'altre manera i des de la meva humil opinió no deixa de ser un galtes.




dimecres, 3 de novembre del 2010

votar amb el Curriculum Vitae

Sense títolLa veritat que la iniciativa es divertida, jo trobo que si no estàs d'acord amb tota aquesta banda de venedors de catifes i tens ganes de fer efectiu el teu dret a anar a les urnes ho pots fer votant amb el teu Curriculum vitae, si et trobes amb la meva situació aquest serà curt , molt curt però bé com a mínim puc posar estudis mínims i pagès de vocació. [noticia] .

 Aquesta iniciativa del facebook de moment disposa de una quarantena d'adherits ,però jo diria que tenen les coses molt clares com no els convenç cap opció política i com votar en blanc es voltar a la llista guanyadora, la millor solució vota amb el teu curriculum.
Diuen estar cansats d'aquests polítics que van proclamant a torn i a dret que ens representen i la veritat es que només representen les seves butxaques i la seva mamella de poder , parlant de que la gent esta sense feina, amb sous precaris i que necessiten un canvi, però un canvi radical no pas un canvi de gossos amb el mateix collar. I jo em demano i perquè no?.

el Psc i les debilitats del Candidat Municipal per Puigcerdà.

Tot plegat ja ho deia la Iaia Sofia sempre seràs emmascarat per la padella mes bruta, i moltes vegades això funciona així, estava llegint el regió7 sobre la meva comarca quan he vist aquesta notícia, una notícia bastant curiosa, La direcció de la sucursal a Cerdanya qualifica de dèbil la candidatura de la seva formació en les darreres eleccions municipals. Primer punt a analitzar ara els hi resulta dèbil en Ramon Serra fa vuit anys no ho era pas, fa quatre anys tampoc i ara que s'ha passat a reagrupament ara era una aposta dolenta, potser la questió es al revés l'aposta dolenta la va fer en Ramon en anar amb aquests fenicis de companys de viatge.
Dons bé ara que surtin a la palestra l'alcalde de Camprodon, acompanyat del president del Consell Comarcal de la Cerdanya i l'alcalde d'Alp a donar lliçons del pes històric a la comarca del partit filial ho trobo una manca de respecte a aquella gent que de veritat se sent socialista, perquè clar cap de les llistes que van representar aquests senyors a la nostra comarca va ésser guanyadora al seu poble, a l'ajuntament d'All ja l'han posat al seu lloc i al Ajuntament d'Alp van tenir que ajuntar-se tres llistes perdedores per poder manar, i a Llívia van ésser arrasats per els Esquerdats, si aquestes son les llistes que busquen el pes històric com hauria d'estar abans. 
Per Cert confondre les eleccions municipals amb les del parlament o les dels colonitzadores es confondre la velocitat amb el tocino, als pobles es vota a la persona i no pas a les llistes a veure si ho tenen clar aquesta gent que venen a la comarca a donar-nos lliçons de democràcia i com sempre pixant fora el test..
El PSC recull a Puigcerdà uns resultats electorals molt diversos en funció de l'àmbit de l'elecció. Així, mentre que a les municipals de l'any 2007 la filial catalana del PSOE va obtenir 353 vots (és a dir, poc més del 10% dels electors), en les eleccions al Parlament de l'any anterior en va aconseguir el doble.
En aquella ocasió, 618 puigcerdanencs van fer confiança a les urnes al PSC, és a dir, el 20% del total de votants. Però on recull millors resultats és en les eleccions al Congrés dels Diputats. En els comicis del 2008, el PSC va assolir 1.356 votants, el 36% del total.
Bé ara tirar merda contra en Ramon Serra es molt fàcil, jo no soc ningú per dir si va treballar be o malament per la sucursal, però quan un passa a ésser històrica millor que la deixem i anem a fer be les  coses i sinó ens veiem a l'alçada el més fàcil de tot es embrutir als altres, Senyor Pujol (alcalde de Camprodon) per aquest camí anem malament, però bé ja seran els votants els que diran si porta bona drecera.

dilluns, 1 de novembre del 2010

Les Tres opcions del Català emprenyat.

Ha estat en Joan Carretero que fen servir un símil de l'Enric Juliana, ha parlat del Català Emprenyat, ha parlat de les opcions que poden disposar per acabar amb aquest emprenayement. Bé jo en posaria un altre i així serien quatre que seria votar als mateixos impresentables de sempre i passar un grau superior d'emprenyat a indignat.
Dons Bé en Joan proposa: Apostar per Regagrupament, Votar a la Cori, amb el Santamaria la Mairena i el Pirata  o quedar-se a Casa, aquesta darrera es molt semblant a la meva quarta alternativa, no votar es votar als impresentables de sempre.
Carretero no ha demanat el vot –oficialment encara no és temps- però si que ha fet una crida a mobilitzar-se el 28-N. Pel candidat de Reagrupament l'abstenció afavoreix els grans partits que “ja tenen els seus ramats controlats”. En aquest sentit ha fet una crida a fer cas el president Montilla que va afirmar que els catalans ja ens auto determinàvem cada quatre anys.

Joan Carretero ha fet aquestes declaracions en la inauguració del local electoral de la formació a Ripoll –el 22è que posen en marxa-. Allà ha aprofitat per reivindicar l'eix Ripoll-Puigcerdà tot dient que “amb els diners que Madrid ens pren ja hauríem fet el túnel de Toses” .
 
 
 

Ni Independentista ni de dretes, La sucursal ha parlat

Aquesta vida hi ha una dita que diguem com ets i jo ja sabré que puc esperar de tu. Ara la Sucursal de la matriu Zapatera ha sortit a la palestra dient que no son ni independentistes ni de dretes, la veritat que tot plegat fot pena, són els actes i no pas les paraules el que marcaren el teu futur. i que podem esperar d'aquesta sucursal que no va tenir cap vergonya anar a la televisió d'extrema-dreta a sol·licitar  calderilla amb  quatre vots, televisió que els ha insultat maltractat, però quan un es un cargol sempre s'ha d'arrossegar.[noticia].
  Vist això aquests personatges seguidors del Ni-Ni , Ni volem ni deixem. A part d'enviar al Corbacho, amb les ganes que li tenen, la veritat tot un desastre, allò era un tobogan per aixecar al Rivera de Ciudadanos i els demés els hi van fer el joc.
Ja em direu que collons hi feia l'Amorós allí, que busca al país colonitzador, busca aliats, això semble un acudit, potser si haguessin portat a la Carmen de Mairena el Share de audiència hagués pujar molt mes.[noticia].
I dels convenients que podeu esperar del fill del senyor que durant mes de vint anys es va prendre el pel amb el peix al cove, el que passa que aquest peix només eren arengues, dons res d'aquest senyor només podem esperar fum, els testos sempre s'assemblen a les cassoles  [noticia]



v

diumenge, 31 d’octubre del 2010

La Cori i el seu libpud

Ara segur que sortiran dient que el Parlament es una cosa seriosa, i totes aquestes mandangues, i jo em demano aquests trenta anys del parlament trobeu vosaltres que hi ha alguna cosa seriosa, ens han pres el pel d'anada i de tornada, per tant si el de riure , ho fem tots per tant potser aquests candidats son tant dignes com el Montilla i el Mas . A més com a mínim aquesta gent va de cara i saps el que et trobaràs dels altres sempre et pots trobar algun ciri trencat.