dissabte, 2 de gener del 2010
La Vegueria de l'Alt Pirineu, o quan des de la Gran capital i sobre un paper prenem les decisions
El problema de tot plegat es que la gent que ha de prendre les decisions no coneix el terreny a fons, no s'ha platejat el temps que hi ha d'anar 'd'un punt a un altre a part de que sobre el paper i amb planell es una línia recta i desprès en la realitat no deixen de ser muntanyes i muntanyes que fan que els camins i les comunicacions siguin difícils.
Perquè hem de discutir que la capital de la vegueria sigui Puigcerda o la Seu d'Urgell, també pot esser Sort, Tremp o la Poble de Segur, o fins i tot perquè no pot ésser Alp i així deixarem de discutir per a veure quina ha de ser la capital del regne.
La veritat de tot plegat que aquesta vegueria no l'han de decidir els polítics sinó mes aviat ha de ser el poble que ha de dir la seva, perquè qui sinó te mes clar el que vol i com el vol. però clar deixar manar al poble no es bo, es massa complicat i potser llavors no tindríem oportunitat de fer el que volem.
El poble d'Alp està d'acord amb la vegueria de l'Alt Pirineu, però jo em demano no podriem tindre una mica mes d'ambició i demanar una vegueria pròpia a la Cerdanya , podria ésser la Vegueria dels desproposits i ja està.[noticia]
Perquè hem de discutir que la capital de la vegueria sigui Puigcerda o la Seu d'Urgell, també pot esser Sort, Tremp o la Poble de Segur, o fins i tot perquè no pot ésser Alp i així deixarem de discutir per a veure quina ha de ser la capital del regne.
La veritat de tot plegat que aquesta vegueria no l'han de decidir els polítics sinó mes aviat ha de ser el poble que ha de dir la seva, perquè qui sinó te mes clar el que vol i com el vol. però clar deixar manar al poble no es bo, es massa complicat i potser llavors no tindríem oportunitat de fer el que volem.
El poble d'Alp està d'acord amb la vegueria de l'Alt Pirineu, però jo em demano no podriem tindre una mica mes d'ambició i demanar una vegueria pròpia a la Cerdanya , podria ésser la Vegueria dels desproposits i ja està.[noticia]
dijous, 31 de desembre del 2009
Si aquests son els grans acords de l'any 2009, ara si que hem tocat fons.
La veritat que la feia de polític es un càstig perquè haver de sortir al escenari a dir que els dons grans acords aconseguit per el govern durant l'any 2.009 son el famós finançament i el traspas de rodalies sense aportacions, això es de jutjat de guàrdia.
Un ha de tenir molta barra per dir aquesta bajanada i quedar-se tant ampla, un finançament que ha estat l'estafa de l'estampa i un traspàs de rodalies que ha estat fet de nit i amb la llum apagada, perquè resulta que envers de un gran traspàs es un robatori a ma alçada.[noticia].
Un bons acords haguessin estat en el cas del finançament un equiparable al del País Basc, amb el concert econòmic. I en el traspàs de rodalies un amb tota la inversió pendent de realitzar per actualitzar tota la flota de trens, però clar això no toca traspassem rodalies sense cap mena de inversió i els senyors aquests que diuen estimar la seva nació ens volen vendre que això ha estat un gran negoci. Negoci el que han fet els de la capital del regne dels Hereus de Felip V que s'han tret del mig tota la ferralla i no la inversió que haurien d'haver fet per actualitzar la mateixa la destinaran a altres lloc.
Bé i com sempre aquí , el poble català calladet no sigui el cas que s'ofenguin. Si-us-plau que ja en hi ha plou de tant peix al cova , que aquest s'ha florit de tant esperar la llibertat, si vols ésser lliure lluita per ella perquè sinó no la aconseguirem mai.
Un ha de tenir molta barra per dir aquesta bajanada i quedar-se tant ampla, un finançament que ha estat l'estafa de l'estampa i un traspàs de rodalies que ha estat fet de nit i amb la llum apagada, perquè resulta que envers de un gran traspàs es un robatori a ma alçada.[noticia].
Un bons acords haguessin estat en el cas del finançament un equiparable al del País Basc, amb el concert econòmic. I en el traspàs de rodalies un amb tota la inversió pendent de realitzar per actualitzar tota la flota de trens, però clar això no toca traspassem rodalies sense cap mena de inversió i els senyors aquests que diuen estimar la seva nació ens volen vendre que això ha estat un gran negoci. Negoci el que han fet els de la capital del regne dels Hereus de Felip V que s'han tret del mig tota la ferralla i no la inversió que haurien d'haver fet per actualitzar la mateixa la destinaran a altres lloc.
Bé i com sempre aquí , el poble català calladet no sigui el cas que s'ofenguin. Si-us-plau que ja en hi ha plou de tant peix al cova , que aquest s'ha florit de tant esperar la llibertat, si vols ésser lliure lluita per ella perquè sinó no la aconseguirem mai.
2
Desig per l'any nou.
Any nou vida nova, aquesta es la dita però la veritat que tot continua igual , jo avui us voldria desitjar un molt bon any i que totes les coses que no s'han aconseguit durant el 2009 ho podem fer aquest. El dia u de gener molta gent fa propòsits per l'any nou, moltes vegades es queden en propòsits però segur que trobarem algú que hagi aconseguit la cita marcada.
Jo per l'any proper només en tinc un de propòsit i es que la meva nació aconsegueixi la llibertat. Que per una vegada el poble Català digui prou, envii als polítics a pastar fang i digui la seva, que ja en tenim prou de tanta promesa trencada i tanta mentida envoltada en paper de regal.
Dons bé després d'això només em resta felicitar a tots els meus lectors, a part de donar les gràcies per l'esforç que fan al intentar llegir els meus escrits, amb les dificultats dels mateixos, escrits sense estructures i amb moltes faltes ortogràfiques , però que de cara al any nou intentarà millorar. O potser no, ves tu a saber. Però de totes maneres moltes gràcies a tots. I sobre tot als que amb l'anonimat em critiquem aquests doble vegades moltes gràcies, perquè sabent les debilitats d'un et pots fer mes fort.
I de pas demà que es ú de gener nomes em resta felicitar a tots els Manels. (sobre tot al passerell aquell de Savall) i la resta es clar.
Jo per l'any proper només en tinc un de propòsit i es que la meva nació aconsegueixi la llibertat. Que per una vegada el poble Català digui prou, envii als polítics a pastar fang i digui la seva, que ja en tenim prou de tanta promesa trencada i tanta mentida envoltada en paper de regal.
Dons bé després d'això només em resta felicitar a tots els meus lectors, a part de donar les gràcies per l'esforç que fan al intentar llegir els meus escrits, amb les dificultats dels mateixos, escrits sense estructures i amb moltes faltes ortogràfiques , però que de cara al any nou intentarà millorar. O potser no, ves tu a saber. Però de totes maneres moltes gràcies a tots. I sobre tot als que amb l'anonimat em critiquem aquests doble vegades moltes gràcies, perquè sabent les debilitats d'un et pots fer mes fort.
I de pas demà que es ú de gener nomes em resta felicitar a tots els Manels. (sobre tot al passerell aquell de Savall) i la resta es clar.
dimecres, 30 de desembre del 2009
El negocis de la Generalitat, mes curts que la mànigues d'un biquini
La veritat que si hagués de negociar el meu sou, el que tinc clar que no el deixaria pas en mans d'aquests senyors. Compren com a Novetat articles de tercera ma i encara ens volen vendre que hem fet el negoci del segle.
Ara treuen pit amb el traspàs de Rodalies, però clar un traspàs sense les aportacions necessàries per les seva modernització, que ens han traspassat els trens aquell tercermundista, Es a dir ens traspassant una ferralla perquè la modernitzem i els polítics que diuen representar al poble català estant contents. La veritat que això de cornuts i pagar el beure ens ve que ni pintat. [noticia].
Ara treuen pit amb el traspàs de Rodalies, però clar un traspàs sense les aportacions necessàries per les seva modernització, que ens han traspassat els trens aquell tercermundista, Es a dir ens traspassant una ferralla perquè la modernitzem i els polítics que diuen representar al poble català estant contents. La veritat que això de cornuts i pagar el beure ens ve que ni pintat. [noticia].
dimarts, 29 de desembre del 2009
Quan l'esglèsia ha perdut els papers
La mes antiga multinacional està en crisi, darrerament no sap com sangrar al seus contribuents i ara la darrera bajanada que han tret es la de intentar per mitjans de la por que la gent no pugui decidir en casos d'avortament, la veritat es que el tema es massa delicat perquè quatre il·luminats vagin fent por a la gent amb el càstig etern.Trifulkes de la Katalanatribu
Som un ahir de la història,
un avui que ve i se'n va.
Som presència, som memòria,
som el poble català.
De trifulgues, no ens en manquen
i sovint fem d'escarràs;
les derrotes no ens espanten,
som un cas com un cabàs!
Som la Katalanatribu
amb l'albada al cap dels dits,
som la Katalanatribu,
Via fora els adormits!
Som un poble que fa gresca
amb capgrossos i gegants.
A ple sol o en nits de fresca
ballem i ens donem les mans.
Som gent de trabuc i traca,
correfoc i polvorí,
ens captiva el pa amb tomaca
i els calçots ens fan delir.
Som la Katalanatribu
amb l'albada al cap dels dits,
som la Katalanatribu,
Via fora els adormits!
Som Rafel de Casanova,
Xirinacs i Verdaguer.
Som un poble que es renova,
que serà el que vulgui ser.
Som una llengua que es parla
mar endins, serres enllà,
que ens apassiona parlar-la
i més, sentir-la enraonar.
Som la Katalanatribu
amb l'albada al cap dels dits,
som la Katalanatribu,
Via fora els adormits!
Som una terra, un paisatge,
un saber fer, un tarannà,
som el fruit del mestissatge
que ve de segles enllà.
Som una nació d'Europa
molt antiga, ves per on!,
però no ens cuinem la sopa
i així no es pot anar pel món.
Som la Katalanatribu
amb l'albada al cap dels dits,
som la Katalanatribu,
Via fora els adormits!
Fets i no paraules
La veritat es que l' eslògan polític dels seguidors filials a la matriu de la capital de regne dels hereus de Felip V, diu molt dels seus representats, però quan un veu que un diputat que s'auto-determina defensor de totes les causes perdudes, defensor de la llèngua castellana per això maltracta la nostra, defensor de la colonització de la nostra nació i veus que en el seu blog la seva felicitació de nadal es aquesta, jo sempre penso amb la iaia sofia que deia que sempre seràs emmascarat per la paella mes bruta, i aquest cop el senyor Ferran ho ha aconseguit.[blog d'aquest prohom].
l'escrit d'aquest ideòleg del franquisme mes ranci diu que el proposit de les paraules es trametre les idees, amb això te tota la rao però ell fa servir la màxima dient que vol coneixer un home que hagi oblidat les paraules , per així trobar un que només tingui les seves idees, això es un feixisme amagat, perquè les idees son totes diferents i totes bones en un principi, desprès es quan venen les condicions. Dons be el xinès Txuang Tzu.amb aquestes frases volia dir molt mes que el que pot interpretar aquest hereu del Franquisme.
Per una Catalunya Lliure també necessitem personatge com aquest, perquè amb les seves mediocritats es fa molt mes fort. Moltes gràcies senyor Ferran, vostè no acabi i no pari, perquè cada cop que obre la boca neix un nacionalista Català.
l'escrit d'aquest ideòleg del franquisme mes ranci diu que el proposit de les paraules es trametre les idees, amb això te tota la rao però ell fa servir la màxima dient que vol coneixer un home que hagi oblidat les paraules , per així trobar un que només tingui les seves idees, això es un feixisme amagat, perquè les idees son totes diferents i totes bones en un principi, desprès es quan venen les condicions. Dons be el xinès Txuang Tzu.amb aquestes frases volia dir molt mes que el que pot interpretar aquest hereu del Franquisme.
Per una Catalunya Lliure també necessitem personatge com aquest, perquè amb les seves mediocritats es fa molt mes fort. Moltes gràcies senyor Ferran, vostè no acabi i no pari, perquè cada cop que obre la boca neix un nacionalista Català.
dilluns, 28 de desembre del 2009
Bon any des del Portal de Betlen
Jo des del Portal de la Betlem només uns puc desitjar una bona fi de i millor entrada a l'any nou.
Amb els calers que s'ha gastat per arreglar la façana segur que haguéssim acabat amb la fam del mon mundial, però clar això ja seria massa.
Ara nomès em mancava veure a la seva companya de feina la Karmele Merchante destrossant una cançó que parla de tsunami, la veritat es que si aquesta senyora ha de representar als veïns al concurs d'Eurovisió quedaran retratats tots plegats.
Amb els calers que s'ha gastat per arreglar la façana segur que haguéssim acabat amb la fam del mon mundial, però clar això ja seria massa.
Ara nomès em mancava veure a la seva companya de feina la Karmele Merchante destrossant una cançó que parla de tsunami, la veritat es que si aquesta senyora ha de representar als veïns al concurs d'Eurovisió quedaran retratats tots plegats.
diumenge, 27 de desembre del 2009
Diguem No, d'en titot (Francesc Ribera i Tomeu)
Amb Enric Prat de la Riba,
nostre «seny ordenador»,
emprenem la temptativa
de refer la nació,
Pompeu Fabra dignifica
la gramàtica com cal
i escrivim de mica en mica,
en la llengua habitual.
Catalunya es recupera,
va guanyant envergadura,
ni que en Primo de Rivera
ens imposi dictadura.
Després cau la Monarquia,
que mai no ens ha protegit,
i un futur nou s’anuncia
tant aquí com a Madrid.
«Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba!»
Macià surt al balcó
i en un discurs abrandat
proclama amb força i braó
que els catalans som Estat.
La República fa un gest
i l’Estatut ens aprova.
Ens el tornen més modest,
i just superem la prova.
Vivim un primer episodi
de progrés i llibertat.
Mes ai! La revenja i l’odi
faran foc de tot plegat.
Amb un cop d’estat comença
un conflicte armat, cruel.
La República es defensa
però cau de soca-rel.
«Ara és l'hora Segadors,
ara és l'hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!»
Una riuada de gent
pren el camí de l’exili
i fins al Nou Continent
hi ha qui cerca domicili.
Descalç, al peu d’una rampa,
executen en Companys.
El feixisme arreu acampa
i governa quaranta anys.
Quaranta anys de plutocràcia,
centralisme i repressió,
que combatem amb audàcia
i cantant el «Diguem no!»
Just ens salvem del naufragi
quan en Franco mor al llit,
després que, sense sufragi,
ell nomeni el Rei a dit.
«Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya;
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!»
El president Tarradellas
aquí torna convençut
i diu tot fent tombarelles:
«Jo també vull l’Estatut!»
L’Estatut d’Autonomia
que Madrid retallarà.
L’Estatut que avui en dia
ja no ens fa ni fu ni fa.
Ja no ens alimenten molles;
que ara volem tot el pa
i busquem les pessigolles
a qui no ens el vol tornar.
I hem après que l’autoestima
no necessita permís
de ningú, i això ens anima
a voler un poble feliç.
«Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba!
Ara és l'hora Segadors,
ara és l'hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!»
Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya;
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!
però us deixo en el començament del nostre calvari, quan van deixar de ser un gran poble i van tenir que donar una part de la nostra pàtria als gavatxos, aquí va començar el calvari de Catalunya, primer dividida i desprès invadida. tot plegat un ninot en mans dels dictadors.
nostre «seny ordenador»,
emprenem la temptativa
de refer la nació,
Pompeu Fabra dignifica
la gramàtica com cal
i escrivim de mica en mica,
en la llengua habitual.
Catalunya es recupera,
va guanyant envergadura,
ni que en Primo de Rivera
ens imposi dictadura.
Després cau la Monarquia,
que mai no ens ha protegit,
i un futur nou s’anuncia
tant aquí com a Madrid.
«Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba!»
Macià surt al balcó
i en un discurs abrandat
proclama amb força i braó
que els catalans som Estat.
La República fa un gest
i l’Estatut ens aprova.
Ens el tornen més modest,
i just superem la prova.
Vivim un primer episodi
de progrés i llibertat.
Mes ai! La revenja i l’odi
faran foc de tot plegat.
Amb un cop d’estat comença
un conflicte armat, cruel.
La República es defensa
però cau de soca-rel.
«Ara és l'hora Segadors,
ara és l'hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!»
Una riuada de gent
pren el camí de l’exili
i fins al Nou Continent
hi ha qui cerca domicili.
Descalç, al peu d’una rampa,
executen en Companys.
El feixisme arreu acampa
i governa quaranta anys.
Quaranta anys de plutocràcia,
centralisme i repressió,
que combatem amb audàcia
i cantant el «Diguem no!»
Just ens salvem del naufragi
quan en Franco mor al llit,
després que, sense sufragi,
ell nomeni el Rei a dit.
«Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya;
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!»
El president Tarradellas
aquí torna convençut
i diu tot fent tombarelles:
«Jo també vull l’Estatut!»
L’Estatut d’Autonomia
que Madrid retallarà.
L’Estatut que avui en dia
ja no ens fa ni fu ni fa.
Ja no ens alimenten molles;
que ara volem tot el pa
i busquem les pessigolles
a qui no ens el vol tornar.
I hem après que l’autoestima
no necessita permís
de ningú, i això ens anima
a voler un poble feliç.
«Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba!
Ara és l'hora Segadors,
ara és l'hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!»
Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya;
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!
però us deixo en el començament del nostre calvari, quan van deixar de ser un gran poble i van tenir que donar una part de la nostra pàtria als gavatxos, aquí va començar el calvari de Catalunya, primer dividida i desprès invadida. tot plegat un ninot en mans dels dictadors.
Mediterrani d'en Llach, una canço perduda en el temps
La veritat es que ens podem prendre les coses de moltes maneres, però et diuen quina es la cançó que t'ha marcat la teva vida i dius que es el Mediterraneo de Lluis LLach, la veritat es que una imatges a vegades es molt mes important que mil paraules i aquest cop ha estat així, fins i tot li podríem permetre el luxe de dir el mediterraneo de los Rebeldes , però la veritat no se si a en Joan Manuel Serrat li farà molta gracia tot plegat, una de les seves millor cançons atribuïda al seu enemic de tota la vida. [noticia].
d'entrada els senyors de esradio els hi ha anat com anell al dit, ells que l'han batejat com el batxiller montilla aquesta patinada els hi dona ales per atacar al president que la majoria del poble Català desitja.
d'entrada els senyors de esradio els hi ha anat com anell al dit, ells que l'han batejat com el batxiller montilla aquesta patinada els hi dona ales per atacar al president que la majoria del poble Català desitja.
La Caçó dels Segadors o mes de 300 anys patint el dia de la marmota
D’ençà que vivia el rei a Castella
teníem virrei aquí al Principat,
que amb seny resolia qualsevol querella
per tenir el monarca cofoi i estufat.
Amb la casa d’Àustria, mestressa d’Europa,
fèiem vida pròpia i anàvem tirant;
cap altra nació dúiem a la gropa,
lleis noves dictàvem mirant endavant.
La crema de bruixes, Felip de Queralt
o Rocaguinarda i tants bandolers,
eren un problema, un problema més.
La gent de la costa temia l’assalt
de cruels pirates que feien maldats,
però superàvem les dificultats.
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
Fins que un comte-duc, superb i ambiciós,
el duc d’Olivares, per treure’ns diners
provoca un conflicte, el dels Segadors,
i el poble es revolta perquè no pot més.
El dia de Corpus tot són cops de falç.
S’alça Barcelona. Pau Claris rebel
recorre als francesos i, els molt animals,
ens tracten amb sorna i ens prenen el pèl.
Per parar la guerra s’acorda la pau,
se signa un tractat, el dels Pirineus,
que per Catalunya no té cap ni peus
i amb el temps demostra que ha estat un gran frau.
Ni Espanya ni França, avui com abans
d’una i altra banda, siguem catalans!
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
però jo us deixarè amb un altre cançó d'en Carles Belda.
D
teníem virrei aquí al Principat,
que amb seny resolia qualsevol querella
per tenir el monarca cofoi i estufat.
Amb la casa d’Àustria, mestressa d’Europa,
fèiem vida pròpia i anàvem tirant;
cap altra nació dúiem a la gropa,
lleis noves dictàvem mirant endavant.
La crema de bruixes, Felip de Queralt
o Rocaguinarda i tants bandolers,
eren un problema, un problema més.
La gent de la costa temia l’assalt
de cruels pirates que feien maldats,
però superàvem les dificultats.
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
Fins que un comte-duc, superb i ambiciós,
el duc d’Olivares, per treure’ns diners
provoca un conflicte, el dels Segadors,
i el poble es revolta perquè no pot més.
El dia de Corpus tot són cops de falç.
S’alça Barcelona. Pau Claris rebel
recorre als francesos i, els molt animals,
ens tracten amb sorna i ens prenen el pèl.
Per parar la guerra s’acorda la pau,
se signa un tractat, el dels Pirineus,
que per Catalunya no té cap ni peus
i amb el temps demostra que ha estat un gran frau.
Ni Espanya ni França, avui com abans
d’una i altra banda, siguem catalans!
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
però jo us deixarè amb un altre cançó d'en Carles Belda.
D
Subscriure's a:
Missatges (Atom)