divendres, 29 de juny del 2012

la Selecció del Regne dels Hereus de la Corona de Felip V té nou esponsor


la veritat que ésser patrocinador per imposició i sense treure res a canvi no es una bona inversió, però mentre siguem els rucs de sempre els trauran les entranyes i encara els hi haurem de donar les gràcies.


dijous, 28 de juny del 2012

Fes Turisme, segons Celtas Cortos



ës una manera diferent de fer turisme, es una manera de fer turisme de uns pocs, d'aquells que tenen mesa perdre que a guanyar, d'aquells que es creuen en el poder de decidir que està be i que no, i que es correcte i que es incorrecte, d'aquells que es pensen que la llei i el ordre es la seva estampa, es a dir dictadures camuflades de demòcrates. Gràcies Celtas Cortos per aquesta cançó.

Dedicat a aquells que d'això en fan un art.


la llàstima es que no estigui en la llengua del meu país, aquella llengua que darrerament es la part mes debil de la meva nació i que es mes vulnerable de ser atacada. El problema mes greu d'aquesta lluita desigual, Quixots contre Gegants es que el nostre enemig també el tenim a Casa i Clar quan el càncer esta dintre es molt mes dificil de detectar.

I Resulta que un no espanyol els ha enviat a Casa

Des del moment que va buscar el seu minut de glòria, dient que els jugadors del Barça que juguen a la selecció no se senten espanyols estava esperant aquest moment, jo estava esperant que els almogavers que defensen la selecció de la corona dels Hereus de Felip V, li passessin la mà per la cara i li diguessin al camp el que ell només pot dir fora, Adéu Siau senyor Ronaldo, que tingui bon viatge i que jugar per el tercer i cuart lloc no es cap deshonor sinó un resultat de la seva prepotència. Ara que els de la Capital colonitzadora segueixin dient que es el millor del mon, potser el millor cafre del mon. [noticia].

Bé jo fins avui davant els Gavatxos i els portuguesos volia que guanyès la selecció de la Corona dels Hereus de Felip V, fet aquest pas, ara desitjo de tot cor que aquesta selecció perdi tant es si davant dels Italians o els Alemans però eliminar aquest parell de seleccions era primordial per a mí.

dimarts, 26 de juny del 2012

Anàlisi dels tertulians de les nostres contrades

Per la xarxa hi pots trobar aquest anàlisi, no tinc clar de qui és però serveix perquè et puguis fer una idea dels tertulians que hi ha en les nostres contrades i la seva manera de pensar. Potser no és del tot exacte però com a mínim , pots saber on surten i com parlen, desitjo que us sigui d'interés .



Àlex Salmon: Periodista del diari El Mundo. Habitual a les tertúlies de CatRàdio i TV3. De perfil ultra-conservador i espanyolista. Té un to pausat, tranquil i conciliador; fet que ajuda a maquillar el seu furibund anti-catalanisme. Des del meu punt de vista representa el sector més civilitzat i perillós del quinta-columnisme català. Quan un tema li incomoda sempre fuig d'estudi. És llest. El seu català és bastant macarrònic.

Antoni Puigverd: Escriptor. En els últims anys s'ha convertit en tertulià habitual (TV3 i CatRàdio principalment). Escriu amb regularitat a La Vanguardia. Conservador (gairebé fins l'immobilisme), molt crític amb el catalanisme i profundament anti-independentista. Les seves intervencions venen sempre acompanyades d'un vernís de pedanteria intel·lectual i nihilisme. Encara no tinc clar si les seves opinions són fruit de la covardia, l'autoodi i una mala idea del "seny" o, per contra, són una simple estratègia de supervivència mediàtica. El seu català és impecable. Segurament és l'exemple més clar d'un professional de la tertúlia.

Antoni Segura: Historiador. Habitual a les tertúlies de TV3. De perfil social-demòcrata i sobiranista. Educat, respectuós i molt culte. Sempre m'escolto les seves intervencions amb interès i li he llegit algún dels seus llibres. Gran coneixedor del món musulmà, sobre el qual ha publicat alguns llibres. El seu to és molt moderat i a vegades, suposo que per respecte i moderació, li queden coses al tinter. No és un professional de la tertúlia i, potser per aquest motiu, moltes vegades les seves intervencions queden descafeïnades. El seu català és impecable.

Antonio Franco: Periodista, ex-director de El Periódico. A poc a poc ha anat caient en desgràcia i se'l veu poc. Avui dia el podem trobar sobretot a 8TV amb el Cuní, que ha convertit el seu programa en un cementiri d'elefants. El seu perfil seria social-demòcrata tirant a l'esquerre i d'un catalanisme tant "light" que és difícil d'apreciar per l'ull humà. És, a gran trets, un apèndix de l'aparell socialista. Les seves intervencions manquen de qualsevol interès. Ben aviat desapareixerà per sempre de la gran pantalla. El seu català és macarrònic en extrem.

Enric Lacalle: Ex-polític del PP i vividor. Habitual a les tertúlies de RAC1. Conservador i espanyolista. És una persona de certa influència en sectors benestants (alta burgesia) barcelonina. No aporta res interessant als debats i gairebé ha de dedicar tot el seu temps a justificar-se. Té el nivell Z de catanyol.

Ernest Folch: Editor. Social-demòcrata i independentista. Habitual a les tertúlies de TV3 i RAC1. Destacat editor català, famós per ser un dels primers editors del món en publicar Harry Potter. Encarna l'esperit del jove emprenedor perfectament adaptat al perillós hàbitat del món editorial. El seu compromís amb el país és inqüestionable i el defensa apassionadament. Té un bon domini de la oratòria i les seves intervencions acostumen a ser contundents. Sempre comença més aviat fluix i s'excita a mesura que avança en les argumentacions. Dona color a les ensopides tertúlies de RAC1. El seu català és correcte.

Francesc Marc Àlvaro: Escriptor. Dreta-moderada i sobiranista. Habitual a TV3 i RAC1. Un altre dels homes del Sr. Godó. El 70% dels seus artícles i intervencions careixen d'interès. Té línia directa amb la seu de CiU, que li marca les línies vermelles. Fa uns anys semblava un independentista potent, però des que governa CiU hem descobert que anava de farol. Així doncs, trobem l'enèssim vocal ciuenc al panorama polític català adicte a la menjadora. Mediocre i fàcil de posar nerviós. Deshonest i contradictori. El seu català és molt regular.

Gemma Calvet: Advocada. Social-demòcrata i sobiranista. Habitual a TV3 i RAC1. Tertuliana de perfil baix. Té un vocabulari excessivament tècnic i s'embolica sovint. Quan penso amb ella, tot i que em cau força bé, penso en grisor. I és que no aporta gaire res a les tertúlies. Fa el que pot per a mantenir-se al panorama mediàtic català i això l'ha portat a la mediocritat. Bona fe però poca llum. Avorreix. Català impecable.

Germà Bel: Economista. Liberal-conservador i sobiranista. Habitual a 8TV i CatRàdio. Es donà a conèixer arran del seu llibre "Espanya capital Paris". Entrà amb força al panorama mediàtic català denunciant l'espoli fiscal i el model d'infraestructures centralista de l'estat espanyol. Tanmateix amb el temps ha entrat en la grisor i malda per a que l'acceptin a la menjadora de manera vitalícia. És bastant mediocre i es repeteix com l'all. Nivell molt regular de català.

Gonzalo Bernardos: Economista. Habitual de RAC1, TV3 i 8TV. Fins i tot es va colar literalment en un Salvados del Follonero al Barcelona Meeting Point. És un personatge absolutament contradictori i polèmic, ja que cada dia calça cap a una banda diferent. Suposo que deu ser neokeynesià, però a vegades fa un bef a neoliberal... En el tema nacional és molt, molt fluixet i malgrat reconèixer l'espoliació fiscal sempre fa la viu-viu amb la independència. El seu català és francament millorable.

Hèctor Lòpez Bofill: Professor de dret. Social-demòcrata i independentista. Habitual a les tertúlies de TV3. Començà la seva "carrera" de tertulià ja fa més de mitja dècada de la mà d'en Cuní. Ha publicat diferents assajos de política i dret internacional, amb la independència de Catalunya com a teló de fons. S'ha convertit en un teòric destacat de l'independentisme. La seva joventut li causà certs problemes, puix altres tertulians veterans li retreien la seva inexperiència amb aires de superioritat. Amb el temps ha anat millorant, però continua fluix en l'oratòria i poc convincent. Tanmateix és un tertulià interessant. Nivell correcte de català.

Joan B. Culla: Historiador. De tendència conservadora i catalanista. Habitual a CatRàdio, TV3 i 8TV. És un autèntic professional de la tertúlia i una de les veus de CiU. Adorna sempre les seves intervencions amb anècdotes i sempre troba ocasió per a parlar sobre història. Podriem anomenar-lo "l'historiador oficial de TV3". Té memòria selectiva i paeix malament qualsevol atac a CiU. Tanmateix és llest. El seu català és correcte.

Joan Carles Girauta: Periodista. Ultra-conservadurisme i espanyolisme. Habitual a CatRàdio i TV3. La seva carrera començà a la caverna mediàtica, escrivint a diaris d'ultra-dreta catalanofòbics necessitats de catalans. L'autoodi dels mitjans públics catalans impulsà la seva incorporació al panorama mediàtic català. A poc a poc s'ha anat moderant, almenys en les paraules, i camufla el seu extremisme i la seva catalanofòbia amb un liberalisme de pandereta. Intenta semblar moderat però no ho és gens. Li falta formació i es nota que les seves opinions més profundes surten de l'estòmac. El seu nivell de català és molt regular.

Joan Major: Ex-ministre del PSOE. Dreta moderada i catalanista moderat. Habitual a les tertúlies de CatRàdio i TV3. Li entra urticària cada vegada que es parla d'independència. El seu to és moderat i conciliador. En els últims anys s'ha especialitzat a la vida tertuliana i de l'opinió remunerada. No aporta res d'especial a les tertúlies. Poca cosa a dir d'un personatge tant gris. El seu català és molt deficient.

Joan Tàpia: Periodista. "Segons com bufi el vent" i espanyolista. Habitual a les tertúlies de TV3. Mercenari de l'opinió al servei del PSOE. La seva trajectòria és dilatada i gris. La seva opinió política està condicionada als aires que corrin dins les oficines centrals del PSOE. És més conservador que social-demòcrata, però no té manies en canviar d'opinió i contradir-se si és necessari. La seva lleieltat al Reino és a prova de bales. Les seves intervencions no tenen cap interès puix repeteix literalment la línia oficial del seu partit. Intenta ser cínic i irònic, amb to pausat i moderat, el que pot provocar atacs de nervis als febles d'esperit. Espanyolista de pedra picada i un autèntic camaleó; és el català que desitgen els espanyols. Nivell Z de catanyol.

Jordi Barbeta: Periodista. Conservador i catalanista. Habitual a les tertúlies de TV3 i 8TV. Un altre soldat de l'exèrcit del Conde. És un dels periodistes més actius de La Vanguardia però, per molt que m'hi esforci, m'és impossible destacar-li alguna virtut. El Conde premia la lleieltat per sobre de totes les coses, i el Sr. Barbeta destaca en aquest aspecte. És una persona temperamental i a vegades ha fet incursions en terreny sobiranista. Intenta caure bé a tothom però el pobre no se n'acaba de sortir. Són temps difícils pels que intenten no definir-se. La seva oratòria és deficient, no té sentit de l'humor (s'hi esforça) i no és gens brillant a l'hora d'argumentar. Tanmateix traspúa bondat... cap a CiU és clar!! Nivell Z de catanyol.

José Antich: Periodista, Director de La Vanguardia. Conservador i espanyolista. Habitual a les tertúlies de TV3, RAC1 i 8TV. És la veu de l'alta burgesia catalana que malda per influir en la política catalana i, sobretot, a CiU. El seu to és moderat i respectuós però les seves opinions són extremistes. Des del seu diari i la seva quota televisiva i radiofònica intenta dibuixar un país fictici al servei dels seus interessos i del sector que representa. Quan alguna opinió o intervenció el desagrada acostuma a perdre els nervis, encara que el seu autocontrol li continua funcionant. Crec que se sent desbordat per la realitat catalana i està païnt molt malament la pèrdua d'influència del seu diari. Tot i ser habitual a moltes tertúlies i ser gairebé omnipresent en els formats d'opinió, no és un professional de les tertúlies com a conseqüència de la seva nefasta oratòria i el seu catanyol lamentable.

Juan José Lopez Burniol: Notari. De tendència més aviat conservadora i catalanista moderat. Habitual a TV3 i 8TV. Les seves intervencions tenen un contingut bastant fatalista, però és una persona bastant culte. No és un tertulià massa interessant, però sempre dona color a les tertúlies amb anècdotes. Sense estar-ne gaire segur, crec que és un federalista decebut i desorientat. El seu català és absolutament macarrònic.

Lluís Foix: Periodista. Conservador i catalanista. Habitual a 8TV i TV3. Periodista de llarga trajectòria i amb prestigi. És un conservador de la vella escola, gran coneixedor del país. Molt culte i amb una formació humanística envejable. Poc a poc ha anat derivant a posicions més sobiranistes, però encara no s'atreveix del tot. Crec que és un excel·lent orador, que diu més coses de les que sembla aparentment. Tot i això a vegades em desagrada profundament el seu immobilisme. Està a sou del Grup Godó, però el seu prestigi i l'edat li permet anar per lliure. Un exemple clar de dreta civilitzada i coherent. Em mereix respecte. El seu català és acceptable.

Manel Cuyàs: Periodista. Dreta moderada i catalanista. Habitual a les tertúlies de CatRàdio i TV3. És una de les veus oficials de CiU dins el panorama mediàtic català. A vegades s'atreveix a fer incursions dins el món del sobiranisme més moderat, però la seva lleieltat incondicional al Partit li impedeix d'anar gaire lluny. És un pujolista desorientat. La seva època fou la de "l'Oasi Català" dels noranta i la situació actual el desborda. No és una persona massa intel·ligent i té dificultats per a argumentar els seus punts de vista amb coherència. Utilitza la por per a combatre l'independentisme. Es contradiu massa vegades i avorreix de mala manera. El seu català és moderadament correcte.

Manuel Milián-Mestre: Ex-polític. Conservador i catalanista moderat. Habitual a 8TV i TV3. Un dels fundadors del PP a Catalunya i figura destacada de la història política dels últims trenta anys. Actualment és molt crític amb el PP, sobretot amb els sectors més reaccionaris d'aquell partit. Sembla que ha anat derivant a posicions sobiranistes, però no s'atreveix del tot. El seu conservadurisme tenaç i el seu passat el persegueixen. Les seves intervencions estan plenes d'anècdotes personals i dona color a la tertúlia. Es posa nerviós amb facilitat, sobretot quan es parla d'Andalusia i l'expoli fiscal. Nivell Z de catanyol.

Màrius Carol: Periodista. Conservadurisme i catalanisme moderat. Habitual a les tertúlies de 8TV i RAC1. És un dels homes de palla del Sr. Godó i un rabiós convergent de la branca més claudicant. Es posa nerviós amb molta facilitat i profereix insults. Fou un dels personatges que treballà més per a tombar en Laporta del Barça i un dels grans defensors de l'actual president Sandro Rosell. No és una persona massa intel·ligent i sempre està disposat a donar un cop de mà al govern de CiU, encara que de tant en tant els critiqui per a dissimular. Un dels meus somnis eròtics és treure'l de polleguera en una tertúlia. El seu domini de la llengua catalana és molt fluix.

Miquel Porta Perales: Escriptor. Ultra-conservadurisme i espanyolisme. Habitual a les tertúlies de TV3. Personatges llefiscós i inepte. Els seus arguments són reculls de tòpics i mentides. Té una obsessió catalanofòbica, sobre la qual ha publicat algún llibre. La seva presència als mitjans públics només es pot explicar per la quota espanyolista. Escoltar-lo és un exercici interessant per a posar a prova els nervis, això si no fa riure directament. Indigència intel·lectual en estat pur. Té el nivell Z de catanyol.

Mònica Sabata: Psicòloga. Social-demòcrata i independentista. Habitual a les tertúlies de CatRàdio. Tertuliana de perfil baix obligada a participar de les orgies que en Fuentes organitza els dilluns. Li falta contundència i mala llet, encara que ho intenta de veres. La seva veueta fina i les seves expressions afables entendreixen a amics i enemics. La seva argumentació és solvent però les seves intervencions es fan un xic avorrides... La seva és una història d'amor sincer al país. Més interessada en la cultura i la llengua que en la política. Català impecable.

Montserrat Nebrera: Professora de dret. Liberalisme i catalanisme moderat. Habitual a les tertúlies de 8TV. La seva carrera política començà gràcies al protagonisme que agafà a les tertúlies dels matins de TV3. Entrà al PP seguint una mica el corrent de Piqué però fracassà. El seu intent de partit independent també fracassà estrepitosament. La seva ambició no té límits i la seva supervivència en el panorama mediàtic català depèn només d'en Cuní. El seu català és acceptable.

Paco Marhuenda: Periodista. Ultra-conservadurisme i espanyolisme. Habitual a RAC1. Escoltar-lo és una experiència propera al consum massiu de psico-tròpics. Pateix de madriditis aguda i crònica. El seu espanyolisme és rabiós i fanàtic, i no s'amaga de la seva tendència a l'extrema dreta carvernícola. Intenta ser respectuós i moderat però se li veu el llautó. Desconeixedor de la realitat catalana, tampoc té sentit del ridícul i sovint s'enfada com un nen petit. Nivell Z de catanyol.

Patrícia Gabancho: Escriptora. Social-demòcrata i independentista. Habitual a TV3 i 8TV. D'expressió afable i tranquil·la. No és brillant però si contundent amb les seves opinions. No es pot dir que sigui una de les veus més solvents de l'independentisme, però si una veu decent en el panorama mediàtic català. Crec que li falta més empenta i decisió per a ser excel·lent. Persona culte i ben informada, la seva trajectòria vital és interessant i fins sorprenent. Nivell de català acceptable.

Pere Portabella: Director de cinema. Social-demòcrata (?) i catalanista. Habitual a CatRàdio. És un exponent de la Gauche-divine barcelonina, un personatge que sembla que s'hagi teletransportat dels anys seixanta. Les seves intervencions a les tertúlies careixen del més mínim interès i, a més, parla pels descosits. Olora a caducat. No jutjo la seva qualitat com a director de cinema sinó la seva capacitat argumentativa i les seves aportacions. Intenta donar un aire intel·lectual a les seves exposicions però moltes vegades fa el ridícul. Diu obvietats i sovint els altres tertulians l'ignoren. És la mediocritat feta persona. Nivell Z de catanyol.

Pilar Rahola: Ex-política i vividora. Dreta moderada i sobiranista. Habitual a 8TV i RAC1. Potser un dels personatges mediàtics més coneguts dins i fora de Catalunya. És ambiciosa i provocadora. Parla pels descosits i moltes vegades (massa vegades) deixa al descobert la seva poca formació intel·lectual. la seva facilitat de paraula l'ha portat a ser coneguda, fins i tot, per Espanya; essent habitual a tertúlies de gust dubtós. Saltà a la fama quan era diputada a Madrid per ERC i les seves ànsies de protagonisme i la seva necessitat de supervivència l'han portat a ser una titella de CiU. Ja sabeu... aprop de la menjadora s'hi viu més tranquil! La seva demagògia incendiària és només equiparable al seu odi irracional cap a ERC. És llesta però no intel·ligent. El seu personatges està més aprop del showman a l'estil "Cronicas Marcianas" que a una tertuliana solvent. El seu català és regular.

Ramon Rovira: Periodista. Conservadurisme i catalanisme moderat. Habitual a RAC1. La presència d'en Ramon Rovira al panorama mediàtic català és del tot inexplicable. El 90% de les coses que diu són obvietats sense cap interès. Quan intenta pensar per si sol acostuma a ficar la pota i llavors s'ha de justificar o disculpar-se. No està clar del tot el seu color polític, però crec que s'acosta a l'ultra-conservadurisme amb tints religiosos. Moltes vegades sento vergonya aliena quan l'escolto, i és que sembla increïble que un personatge tant i tant mediocre cobri per a dir parides. El seu català és molt regular.

Salvador Cardús: Sociòleg. Social-liberal i independentista. Habitual a CatRàdio. És un dels gurús de l'independentisme actual. Molt culte. Les seves intervencions són autèntiques classes magistrals. Per mèrits pròpis s'ha convertit en un dels creadors d'opinió més influents del panorama mediàtic actual. La seva argumentació acostuma a ser impecable i definitiva. És una persona d'ordre i sempre té en el punt de mira als "quisso-flautes" i sovint perd els nervis quan s'hi refereix. Té mala fama a la universitat, però es troba entre un dels intel·lectuals de més talla del nostre país. El seu català és impecable.

Santiago Niño Becerra: Economista. Social-demòcrata (?) i catalanista. Habitual a CatRàdio. No parla gaire gens de política, té clar que el seu camp és l'economia. Es féu famós a nivell nacional arran de les seves teories apocalíptiques i la seva visió singular de l'actualitat econòmica. És un contrapes interessant a tots els "economistes" pre-fabricats d'ESADE. No és un tertulià brillant però si sorprenent i interessant. Un personatge que pot aixecar recels i fins i tot odis, amb tendència a fer afirmacions contudents a vegades difícils de defensar. Tanmateix dona color a les tertúlies. Ha denunciat moltes vegades l'expoli fiscal i la necessitat urgent de revisar les relacions amb Espanya. Nivell Z de catanyol.

Toni Bolaño: Periodista. Social-demòcrata i espanyolista. Habitual a les tertúlies de RAC1. Un home de l'aparell socialista. La seva opinió és purament i simple la línia oficial del PSC-PSOE. Jo diria que cada dia li envien un fax amb tot el que ha de dir. És profundament anti-catalanista i els seus contactes dins del Partido són gairebé pornogràfics. La seva presència a la vida mediàtica catalana és per quota. Nivell Z de catanyol.

Victor Amela: Periodista. Quisso-flautisme i espanyolisme. Habitual a RAC1. Personatge estrambòtic i curiós. Quan l'escoltes hom té la sensació que viu al País de les Meravelles d'Alícia. Traspúa ignorància i bonisme pertot. No té interès, encara que li agradi presentar-se com un intel·lectual d'esquerres que només pensa en coses profundes i interessants. És profundament espanyolista i avorreix parlar de Catalunya. El seu autoodi és de campionat. Nivell Z de catanyol.

Xavier Bru de Sala:  Escriptor. Dreta moderada i sobiranista. Habitual a les tertúlies de CatRàdio. No és un tertulià gaire brillant però té un bon domini de l'oratòria. Li agrada farcir les seves intervencions amb ironies i bromes que moltes vegades només entèn ell. Intenta controlar la seva incontinència verbal però no se n'acaba de sortir. Trepitja sovint els seus col·legues tertulians. No obstant els seus arguments són sòlids i en general és un tertulià digne. Viu l'actualitat política amb passió. El seu català és més que correcte.

Xavier Sala-Martin: Economista. Liberalisme i independentisme. Habitual a RAC1. Tertulià atípic i extremadament interessant. El seu prestigi és independent de la menjadora i, per tant, sempre diu el que li dona la gana. És molt contudent i radical amb les seves opinions, però mai sense arguments. Tothom el respecte profundament perquè la seva capacitat argumentativa és absolutament demolidora. Encara que no es comparteixin els seus punts de vista és d'agrair que quedin figures d'aquest cal·libre en el panorama mediàtic català. Quan desconeix alguna cosa o senzillament no té cap opinió formada ho diu sense embuts. El seu català és regular.

Xavier Sardà: Periodista. Social-demòcrata i espanyolista. Habitual a les tertúlies de CatRàdio. La seva més que probable addicció a la cocaïna acompanyada dels últims fracassos televisius han deteriorat molt la seva imatge pública. No té sentit del ridícul i la seva pedanteria el converteixen en una caricatura d'ell mateix. És d'aquelles persones amb madriditis aguda, és a dir, que creu que el món comença i acaba a Madrid. Si avui el podem trobar a les províncies nord-orientals és per pura necessitat de supervivència. En Manel Fuentes li fa un favor tenint-lo a les tertúlies dels dilluns. És un provocador i la seva presència a les tertúlies és sinònim de desori i caos. El meu cosí de 10 anys és més interessant que ell. Nivell Z de catanyol.

NOTA: Les etiquetes són orientatives. Evidentment és molt dificil classificar les persones. M'he deixat alguns, però crec que he fet els més representatius. Aquests són, a grans trets, els personatges més influents de les televisions i ràdios catalanes. Molts també tenen presència regular als diaris i revistes d'actualitat. La presència massiva de tertulians conservadors i propers a La Vanguardia és escandalosa. Tots ells dibuixen una Catalunya que s'allunya de la realitat. Les seves opinions moltes vegades són castradores i pretenen deformar la base social del catalanisme. Molta mediocritat és el que veig.




dilluns, 25 de juny del 2012

Els Jugadors del Barça, són almogavers.

La veritat que la rancúnia no es una bona companya de viatge, i quan la respires per tot arreu encara menys, i aquest es el problema d'aquest gran jugador i mala persona d'en Cristià Ronaldo. Ara resulta que els jugadors del barça que juguen a la selecció no se senten espanyols com si això fos un delicte . [noticia]. 
Amb lo divertit i bonic que es l'esport aquest del futbol i que tothom vulgui que sigui alguna cosa més, no deixa de ser onze profesionals darrera una pilota i que per aquesta activitat cobren un bon feix de calerons que ja voldria cobrar jo per el mateix.
No poder ser en Numero 1 de la teva activitat no t'ha portat a perdre els papers tantes vegades, la veritat que si s'apliques aquella màxima de millor calledet i passar per idiota que obrir la boca i dissipar qualsevol dubte seria un gran personatge, però com el peix aquest paio more per la boca.
Gracies Cristià Ronaldo per ser com ets perquè si no hi fossis t'hauriem de inventar,
En quan a jugar a la selecció espanyola qualsevol es lliure de jugar on vulgui , només faltaria jo només demano quie desprès no pregonin per allí el visca Catalunya Lliure, res mes, en el fons jugar a la Selecció dels Hereus de la Corona de Felip V, es una imposició i te una recompensa, per tant els jugadors del barça son com els antics almogavers d'abans juguen per calers, Com tots per cert , perquè si no hi ha guita aquí no es mou ningú.


diumenge, 24 de juny del 2012

canviar els mals hàbits

JO ESTIC AMB ELLS s'han de canviar els mals hàbits, la veritat que jo ho faria, però no els puc triar, potser perquè el tinc tal arrelats que costa canviar d'aquesta manera de pensar però hem de fer un esforç i llençar tots aquests mal hàbits que tinc, potser algú sortirà beneficiat. Endevant dons llencem tots aquests mal hàbits a les escombraries.

Carícies de Patora