divendres, 27 de juliol del 2012

La fina ironia dels Anglesos

espanya = dolor aquesta es la fina ironia dels Britànics, el que s'han descuidat de dir que una part es culpa nostre, però un altre es dels seus amics alemans i les seves imposicions, com tal d'enriquir-se ells son capaços de tot i aqui teniu el resultat a punt de ser intervinguts i sense cap manera de sortir-nos, i ells amb tot el mercat de la europa de l'Est a punt. Manda Huevos com deia aquell ministre franquista.

Oriol Pujol victima o barrut?

La veritat que ja començo a estar una mica fart de tot plegat, això de que hem robat i estafat al poble, i resulta que ara tot plegat es un atac al nacionalisme català, ja ho varem viure amb el seu pare i Banca Catalana, i la veritat que del peix al cove i la venda de fum jo em vaig quedar bastant decebut, per tant en primer lloc el senyor Oriol Pujol no es victima de cap complot, sinó mes aviat responsable de les seves actuacions.
Tots els diari pro-convenients volen destacar el nacionalisme del senyor Oriol Pujol, Jo només crec que ha de ser el jutge qui decideixi si es culpable o inocent, però el que tinc clar que quan a la plaça sonen esquelles es que hi ha animals sueltos.[noticia]

Al Poble d'Alp li han pres l'estatua a la desidia

Per allí l'Avinguda Pirineus tocant el Pont de la Ribera d'Alp fa cosa de mig any es va cremar un cotxe a la vorera del carrer, i allí es va deixar, jo em pensava que allí volien fer un monument a la desídia i per això no el tocaven, però ves per on avui l'han tret.
I ara el trobo a faltar, aquell cotxe rovellat, sense rodes ni matrícula , et saludava cada cop que pasaves per allí i com des de el dia que es va cremar no el tocaven, jo m'havia fet l'idea que allí volien fer un petit monument a la desidia, i a l'abandó de coses del municipi, ves per on que anava ben equivocat avui l'han tret i en seu lloc nomes resten residus de liquids on abans hi havia aquell cotxe malmés i molt pitjor abandonat.
Dons mira ara el trobaré a faltar, ja m'havia fet a la idea que era una part mes del meu municipi, entre l'Alpi també teniem el rovell d'aquest cotxe, 

dimarts, 24 de juliol del 2012

Catalunya es crema, i els Hereus de la Corona de Felip V estant contents

La veritat que aquests hereus de Felip V estant una mica amargats, la veritat que aquesta racunia se l'han de fer mirar, però clar estar contents perquè Catalunya es Crema em fot llàstima, llàstima per la situació i molta mes llàstima per veure la catadura d'aquests personatges, tot plegat aquesta gent no ha pensat que aquest cop ens ha tocat a nosaltres però que això va per barris.
Bé algunas zones de la Corona de Felip V ho tenen un pel mes dificil ja que no disposen de la vegetació que tenim al nostre poble. 
Per el Twiter, per Facebook, han sortit de sota les pedres personatges que confonen la situació de la provincia Girona amb la senyera i que s'han de cremar tot. Dons bé nosaltres perdrem el bosc, s'ens cremaran tots però el que seguir que no es cremarà es el nostre sentiment de poble i de voler la nostre llibertat, Catalunya serà Cremada però mes tard o mes d'hora serà lliure. i sobretot lliure de personatges que només esperen una desgràcia dels veïns per tirar fems.
Ptda: Avui no poso cap  enllaç d'aquests personatges perquè no es mereixen cap mena de propaganda, i se els ha de pagar amb lam illor moneda posible, la indiferència.

dilluns, 23 de juliol del 2012

Cava-Santuari de boscalt-Ansovell-Cava

Ahir diumenge tocava anar a les terres del Pare, ell fill natiu d'aquest municipi (Cal Joanet de Cava) ,Seguint el recorregut del llibre d'en Manel Figueral i Abadal (El Baridà) vaig anar a fer el trajecte Cava-Cortals d'en Roig-Santuari de Boscalt - Ansovell- mes o menys segons el llibre 3 hores, però aquest cop en Manel em va portar a l'hort, o vaig esser jo que em faig gran i que no se interpretar un llibre, com de costum em vaig passar de llarg i desprès de sortir de cava i anar seguint el camí que porta el Cortal d'en Roig vaig arribar al final de camí i allò continuava am un Petit recorregut marcat amb pintures blanques i grogues i jo amunt quan quasi arribava al Queforadat vaig deduir que no anava bé, llavors mitja volta i tornem a començar al retornar en mig d'un camp vaig veure un cartell que posava Ansobell (amb b de burro) i allí em vaig dirigir, ara anava bé despres de fer el turonet i travessar el riu vaig arribar al Santuari de Boscal (Boscalt segons la gent de ansovell) allí vaig poder gaudir de la vista de un cadi magestuós, i com no del Boix Centenari aque tenen en aquest indret. Un boix que segons les llegendes populars si el maltractes la teva vida no durarà mes de un any i si li dons la volta casori segur. Dons bé jo vaig fer la prova tres voltes per a mes senyes, però tinc clar que aquesta situació no es cumplirà., des d'aqui arribar a Ansovell son 20 minuts. llavors be la baixada fins el torrent on passes per el camí vell que unia ansovell i Cava un caminet estret i llarg però molt divertit un cop toques la part mes baixa amb 20 minuts arribes a Cava i aquí s'acava l'excursió.
Un dia magnífic, però amb una varietat no vaig trobar quasibé a ningú, una parella quan tornava del Cortal d'en Roig, una noia corrent al Santuari de Basolt i una parella de gavatxos a Cava quan vaig tornar, potser una part de la nació que tenim abandonada.