dissabte, 24 d’octubre del 2009

Federic Jimenez Losantos, financiarà als Esquerdats


Home ja està bé això, que per bocamoll li toqui pagar i rascar-se a la butxaca, i com que crec que no sigui el Mundo qui es tregui els calerons de la butxaca per pagar la sanció ho haurà que fer en Federico de la Seva i això es curiós, el partit que mes critica i que per culpa de la seva boca que ara el tingui que aportar a les seve finances una aportació de 60.000 euricos.[noticia].

I ara tota la gent ha estat insultada menyspreada per aquest personatges ja tenen la solució no hi ha com portar-ho a judici i que es rasqui la butxaca, ja hi està acostumat a pagar per bocamoll.

I que desprès els esquerdats amb aquests calers difonguin la llengua catalana es un bon clatellot a aquest defensor a ultrança de les idees franquistes [noticia]

Si s'ha de fer que sigui amb la nostra llengua, ara renega en català


Jo estic d'acord amb el senyor Pujol, si hem de renegar que sigui amb la nostra llengua, mira que en tenim de renecs no cal importar res de fora per dir el mateix.
En Jordi Pujol critica a Tv3 l'utilització de la paraula Gilipolles i posar com a substitut d'aquest insult un ventall de solucions.[noticia].
Bé anirem a pams a veure si la comparativa es la correcta, ell diu que envers d'aquest barbarisme podríem utilitzar : xitxarel·lo, poca-solta, sòmines, saltataulells, carallot, gamarús, capsigrany, carnús, ect..

xitxarel·lo: jove de primera volada, baliga-balaga

Poca-solta: persona informal, mancada de bon seny

sòmines: encantat, mancat de agilitat mental : somiatruites

Saltataulells: aprenent o dependent de botiga

Carallot: persona aturada, badoc o beneit, ximple

Gamarús: persona toixa, aturada o de maneres rústiques

Capsigrany: persona de poc seny no gens entenimentada

Carnús: Home de poc enteniment.

La veritat que moltes d'aquestes definicions s'assemblen mes a la definició de molts polítics que diuen representar a la nostra nació que a la definició de Gilipolles, o potser no es casual aquesta similitud , perquè si agafem a uns quants i els possen dintre de un context no desentonarien massa. La veritat que tot plegat es curiós

divendres, 23 d’octubre del 2009

Montilla, i la cadira que trontolla , com fer per no deixar anar la mamella del poder

Estem a un any de les eleccions nacionals per el parlament, i clar com ho hem fet tant bé i tothom esta tant content amb les actuacions del trist-partit hem de fer que el senyor Montilla el conegui molta més gent i no hi ha com la publicitat per aquesta funció. Per això ens gastarem un mil.lio de res , aquest any que ja hem superat la crisi, que hem fet els informes justos per tot plegat , que hem reduït el nombre d'assessors, es a dir que hem reduït moltíssim la despeses i a més que hem negociat el millor finançament del mon mundial, aquest any ens podem permetre aquesta inversió a fons perdut, i dic a fons perdut perquè això si que es llençar els calerons, al senyor montilla el coneix tothom, uns pocs els que li llepen els peus l'adoren i els demès segur que s'han recordat de els seus familiars algun cop.[noticia].

Els polítics, els grans artifers de convertir el nacionalisme en una merda

Ho ha dit en Joan Miquel Oliver, del Grup de l'Antònia Font, el quan defineix que el nacionalisme com a idea, es una gran cosa, molt noble,una idea que ve de l'amor a la teva terra, però clar desprès arriben els polítics i aquests son capaços de convertir aquest amor a la terra en una merda. [noticia]

dijous, 22 d’octubre del 2009

Anuncis de Televisió

Quina llàstima que la gent que es dedica a fer anuncis no es dediqui a la política, com a mínim estariem mes entretinguts



dimecres, 21 d’octubre del 2009

El Parlament de Catalunya, perquè serveix?

Vist com han saltat els polítics catalans com gossos d'atura damunt un os , la veritat que al final em creuré a la Montserrat Nebrera i el parlament de Catalunya no serveix per a res.[noticia]

Bé si que te una finalitat alimentar a tota aquesta panda de polítics catalans que diuen defensar la nostra nació i confonen nació amb interesos propis.

de els atacs que ha rebut la Nebreda en vull detallar uns que m'han fet certa gràcia, comencerem per els sense iniciativa i per posar-los verds i la senyora camats que li diu que calli per respecte als que van morir perquè Catalunya tingui un parlament. [noticia]. Si de veritat vol respectar aquesta gent ella i el seu partit en pes el que haurien de fer son les maletes.

Un pot estar a favor o en contra de la Nebrera, mira a mi em queia molt be fins que va començar a festejar als els de plataforma per catalunya, però això de dir que ella no treballava al parlament i tantes bajanades més, potser n'haurien d'aprendre d'aquesta senyora quan no ha estat d'acord amb la situació ha agafat les maletes i ha deixat l'escó, comencem per ciudadanos i acabem per el personatge que vulguis i pocs a part d'en robles han fet el mateix els altres s'han canviar de samarreta i no han deixat la mamella que els alimentava, serà que no servien per res mes.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Cercle Catala dels Negocis, o quan l'indendència es cosa empresarial i no pas Política

Ho deia en Ramon Carner a la seva presentació del Cercle Català de Negocis, la independència de la nostra nació es cosa dels petits i mitjans empresaris i no pas dels polítics, aquests mentre tinguin la menjadora a ran de la boca cosa cosa faran per la nació. Mentre que els empresaris són els mes idonis per efectuar aquest pas. [noticia].
Entre les accions que porten a fi els integrants del Cercle Català de negocis, n'hi ha una que deixa retratat al estat espanyol, consisteix en efectuar dues nòmines una legal i l'altre fictícia , com seria la segona si Catalunya disposés de la independència total de les cadenes que ens porten lligats al estat espanyol, i així els treballadors poden gaudir amb els seus propis ulls de l'atracament en que estan sotmesos cada cop. La veritat que es una manera de fer independentistes a molta gent perquè quan veus el que t'estan robant cada més llavors tens clar que si solidaris si, però fins a un punt, que cornuts i pagar el beure en tenim molta experiència, però clar amb els calers no s'hi juga.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Els vents del Pirineu l'estelada i l'alçada, van transformar al Puigcercòs i va veure la llum de la independència


Segur que es culpa dels vents del Pirineu, perquè resulta que el que varem dir al cim del Puigmal 2913m. el vent ha fet net, ara resulta que tot allò que va prometre en Puigcercós, en Ridao ha tornat a posar el partit en el que es, es a dir una sucursal dels sociates i a fer el que ells manin, la veritat que tot han estat més del de sempre bones paraules, vendre fum i sempre surt el gos d'atura a mossegar i a dir que tot el que ha dit l'amo es ciència ficció. [noticia].

La veritat que desprès de les paraules que va dir al cim del Puigmal, entre el vent del Pirineu, l'estelada que desprenia independencia de tot plegat i l'alçada de la muntanya li va fer veure la llum, i desprès quan han analitzat les paraules de l'amo han vist que amb aquest camí s'havia acabat la mamella que els dona de menjar i hem d'arreglar això. Per tant fem sortir al majordom a posar ordre i on vaig dir independencia dic dependència de la capital del regne dels hereus de Felip V [noticia]

xoriç de primera,



la veritat que moltes vegades la realitat supera la ficció, i aquest cas de robatori es una demostració d'aquest fet, i la segona màxima es que sinó compleixes les lleis no hi ha com tenir els millor advocats, aquests et salvaran del merder sense cap problema.[noticia].

La veritat es que tot plegat fot pena aquí es veu que davant la llei no som tots iguals hi ha una cosa que es diu cartera i aquest fa que la balança de la justícia sempre vagi on millor la paguin, I desprès diem que la justicia es justa, resulta que si robes una cartera ets un xoriço i has d'anar a la presó i resulta que aquest senyor a robat a tothom, a subvencionar a tots els partits polítics, a estafat, enganyat i ha fet el que li ha donat la gana i encara li faran l'ona quan surti del jutjat.



diumenge, 18 d’octubre del 2009

Montserrat Nebrera, on vas princesa






La veritat es que la Montserrat m'ha decebut, tenia molt lloc on triar i mira per on que la triat la menys adequada, la veritat que allí serà la reina, però paga la pena ser la reina de un illot o millor poder aspirar a ser la reina de una nació. [noticia].
Mireu a mi la Montserrat em queia bé , per lo menys deia el que pensava, però agafar el camí del mig quan s'ha de triar anem malament, això es el que li ha passat a la Montserrat. [noticia].

La política te poc de humanitat però clar que una persona com la Montserrat sigui capaç de vendre la seva anima per anar de numero 1 de un partit polític com a el de plataforma per Catalunya, es una sorpresa. Com una plantofada a pler matí perquè no m'esperava aquesta sortida de la Montserrat. Però clar veient com va el seu partit potser ha cregut que mes a la dreta del seus només pot trobar a l'Anglada.







Balandrau, 2585 metres de pujada, i un espectacle visual al cim


Avui he fet el Balandrau, la veritat que la dita que els estalvis es mengen les estovalles es ben certa , no he volgut seguir el camí marcat i he volgut fer drecera i la drecera m'ha fet caminar mitja hora mes de regal però bé ha estat magnifica la pujada perquè he vist un ramat d'isards de mes de cinquanta unitats. tot un espectacle.
Desprès tot seguir segur el curs del riu he arribat fins al coll allí es pot veure el refugi del Coma de Vaca als teus peus, es magnific , desprès ha estat un petit esforç per arribar al cim i quina ha estat la meva sorpresa quan al arribar al cim de la muntanya m'he trobat al manel i la nona, m'ha fet gràcia tot plegat anar a la comarca del ripollès per trobar al amic manupages al cim del Balandrau, la veritat que el mon es molt petit. El Balandrau una petita muntanya de 2585 metres des de allí podem veure els bastiments, Pic de l'infern, Camí dels enginyers fins a Núria, Puigmal , Torreneules, el Pedraforca i el Taga. La veritat que es espectacular.

Desprès la baixada ha estat com sempre, tirant avall que tot baixa.i així hem matat el dia,.
Una altre cosa que he après que per anar a fer el balandrau millor arribar fins a ribes trencar direcció a Pardines i quan S'arriba al desviament de Ribesaltes trencar a l'esquerra i fins arribar al coll de la muntanya desprès a ma esquerra podreu gaudir de les vistes de la muntanya . Si no voleu fer el préssec com jo aneu tirant fins a trobar un camí de terra a la dreta i allí deixeu el cotxe i a caminar, paga la pena sobretot per la bellesa visual que podreu gaudir i molta sort.