dissabte, 3 de juliol del 2010

Un Galliner ple només de galls

Ja ho deia la meva iaia, en un galliner hi ha d'haver moltes gallines i un sol gall, en el cas de Catalunya tot plegat es al revés hi ha una solo gallina i una col·lecció de galls , i tots plegats juguen a veure qui porta les plomes mes guarnides. Aquesta diversió fa molta gràcia en la corona dels hereus de Felip V perquè ells fins i tot no han de posar en practica la seva tàctica ,"divide i vencerás ". Som nosaltres mateixos que ens posem la soga al coll.
El darrer Gall que ha aparegut al galliner ha estat el senyor Laporta, ara que el dirigir l'equip de Can Fanga ja és història, ara toca voler seguir sortint a les televisions i això només es pot fer amb la política, en aquest àmbit hi pot aparèixer qualsevol, mentre no facis ombre als grans partits sempre seràs benvingut, això si , si veuen que la seva menjadora perilla per la teva aparició llavors t'atacaran amb tot l'armament possible. [democracia catalana].
Jo tinc molts dubtes, però clar entre Carreteros, Laportistes, Spoteros, partit republica català, Cups, i tots volen sortir a la foto no anirem enlloc, Potser ja va sent hora de menys xerrar i mes actual i de buscar un candidat únic, però si us plau ni Carretero ni Laporta, perquè tant un com l'altre els seus egos no els deixen créixer.
La veritat que joc aquesta tardor en tindrem, però quan tens una oportunitat de fer un petit pas per la independència de la teva nació. fot que un parell de vedets et fotin per terra tot el treball de molts nacionalistes, molts gent ha lluitat tota la seva vida per la nostra nació, aquest gent no es mereix que la independència de la nostra nació estigui representada per aquests exhibicionistes.
Jo nomès demano que s'ajuntin tots i que tinguin el seny (no covardia) de proposar un candidat únic per trencar de una vegada amb les cadenes de la colonització.

Visca Catalunya lliure, lliure de la Corona dels hereus de Felip V, lliure de corruptes, i lliure de tota classe politica que està representant.


dimecres, 30 de juny del 2010

una mor anunciada


Aquesta era una mor anunciada, tard o d'hora arribaria a la seva fi, aquell Estatut aprovat per el Parlament de Catalunya, violat per els Convenients de nit i a les fosques i aprovat ja com estatutet per el poble català ha rebut una altre retallada, ara el quart poder, aquell anomenat Tribunal Anticonstitucional format per dotze personatges triats per els partits polítics ha decidir que es i que no es democràtic i de un estatutet hem passat a una presa de pel.
El que mes ràbia em fot de tot plegat es tenir que suportar aquells personatges de la caverna mediàtica dir que aquest estatut es anticonstitucional, però si ens han tret tota identitat possible

dimarts, 29 de juny del 2010

La Filosofia del Poble

A l'Estació de Renfe del municipi d'Urtx-Alp hi ha unes quantes pintades filosòfiques. Entre aquestes, podeu trobar la de la foto, la veritat que aquests penjats del turonet a vegades donen en el clau. Aquest escrit es per fer pensar a la gent, a mi d'entrada només puc afegir que hi ha contrades que aquesta qualitat per ésser elegit arriben a Presidències superiors. Però clar no és pas culpa del que es presenta sinó mes aviat d'aquell que el vota . Fins i tot hi ha càrrecs polítics que entren a dit, en aquests llocs es culpa dels partits que tant s'en foten si es vàlid o no la persona elegida, ells només busquen els calarons que sucaren d'ocupar el càrrec oportu. Molt bruta i fastigosa la política.perquè al final es el poble el que sufreix la imcopetència dels que manen. si són elegits per ells es el problema del poble però si ve imposat quina gràcia tot plegat, Diputacions i Consells Comarcals s'emporten la palma.


Moltes gràcies filòsofs Penjats del Turonet , com a minim heu aconseguit fer-me pensar en llocs on podem aplicar aquest cita filosòfica.

La Pantomima de l'Estatut ha arribat a la seva fi


Per fi els hereus de la Corona de Felip V han volgut acabar amb el conte de l'estatut, aquesta pantomima i la pèrdua de temps corresponent per fi s'ha acabat. Però com sempre s'ha acabat retallant una miqueta tot plegat , sempre a la baixa això ja començava a ésser el conte de mai acabar.
Dons bé tot plegat ja està, els hereus del Ciscu estant descontents els Catalans encara més i els únics que treuen pit son els socialistes fins i tot la filial s'ha enfadat, perquè treure aquest tros d'estatut descafeïnat ara els hi resta els pocs vots que esperaven recaptar.
El mes sobtat de tot plegat que fins i tot els personatges que van anar a madrid d'amagat a la nit i a les fosques estant enfadats, ells, que van ésser els primer en tirar aigua al cafè ara resulta que no els hi agrada el fill que han parit ,mala sort dons això es els que ells han volgut.
La veritat que els Convenients i desunits porta molts temps fent de baldufes, mai saps en quin costat els pots trobar però darrerament s'estant guanyat el titul de caganer del pessebre.
Per cert per mi ja no calia això de l'estatut , ja es història jo vull la indepedència de la meva nació no pas aquest submissió constat.

diumenge, 27 de juny del 2010

monts d'Olmes i les seves muntanyes




Avui es diumenge i tocava excursió aquest cop he anat fins l'estació d'esqui de Monts d'Olmes, aquesta estació d'esqui esta a quasi bé dues hores des d'Alp però bé esta al costat del castell de Montsegur, castell Carter o dels bons homes i aquestes ja son unes altres paraules.

Dons be he baixat fins a Foix i des d'aquí he retornat per una carretera estreta direcció al Coll de Montsegur, abans d'arribar al coll a ma dreta surt la carretera que m'ha portat fins l'estació d'esqui, una estació petita amb un telecadira de pinxa fixe i uns quants teleesquís.

M'ha sobtat que en aquest telecadira tenien instal·lats esqui data (control de forfets per torns, però bé cadascú es gasta els seus calerons com vol.

d'aquí per un camí estatet he anat pujant fins arribar al llac, un llac amb un pedra grossa al mig, ni molt gros ni molt petit però un llac amb unes vistes impresionants, durant tot el trajecte no m'he trobat a ningú però al arribar a dalt del llac allò semblava les rambles.



a tota l'estació hi pots trobar animals de decoració aquests els fan servir per el tir al arc, però la veritat que li dona una vida a l'estació que trenca amb tota la monotonia de la caminata. he vist llops, ossos, isards, cèrvols, senglars però tots de cartó.




desprès he arribat al capdal de l´'estació, un coll on pots triar si vols fer el pic de l'esquerra o el pic de la dreta al fons un poble tot llunyar de la vall d'Ariege, no he sabut descifrar de quin es tractava. vist això i fet els dos cims he tornat fins el parquing de l'estació.

d'Aqui he agafat el coll de montsegur per anar a veure el Castell Cater, un castell amb molta història, d'aquí vàren sortir els bons homes fugint per els atacs del catòlics direcció a la cerdanya per passar després al berguedà fins arribar a Queralt. Tota una odisea per defendre el seus ideals.

Per tot plegat ha estat un dia profitós, fins i tot la tormenta de la tarda ha anat bé així tot refrescat i apa cap a casa que a la Cerdanya li manca gent.