dissabte, 28 de novembre del 2009

el nou 9, quan una imatge diu mes que mil paraules


així ens sentim els catalans, i molt mes els ceretans perquè fins i tot som maltractats per els nostres polítics, i un exemple la negació a la Llei de la Cerdanya, tot plegat ens fan el mateix que ells estan sofrint de la Capital del Regne, per tant no deixen de ser com ells i actuar com ells, amb prepotència.
Nomès un però... no calia fer el comparatiu amb aquest enfermetat comuna de tot arreu que es la violència de genere , en quan al sentit final es totalment el correcte però si haguessim buscat una altre comparatiu ves estat molt millor.


Les imposicions espanyoles, per això volem la independència

La veritat es que els espanyols con tal d'aixecar les seves empreses s'han de imposar d'alguna manera i mentre uns els francesos només cobraven la llum i un petit import per la instal.lació els senyors d'Endesa cobrem quatre milions d'euros per la instal·lació de tot plegat, es a dir una vergonya i com no els hereus de Felip V han de imposar la seva, i jo em demano no es un Hospital Transfronterer no hem de buscar reduir costos, i que sigui el millor amb eficàcia. Dons fins i tot aquí ens passen la ma per la cara, mentre nosaltres a la primera nevada tenim talls de llum de qualsevol manera, els francesos gaudeixen de llum sempre, a part de ser mes barats són mes eficaços.[noticia].
El problema de tot plegat es que som Europeus només per el que interessa a la capital del Regne de Felip V, mentre per les altres coses seguim sent una colònia en la qual ens han d'imposar totes les coses que volen. La veritat una vergonya com sempre, i així ara afavorim una empresa privada com Endesa a càrrec de uns pressupostos del hospital Transfronterer que podríem destinar aquest sobrant a fer una Hospital Millor, però com sempre aquí s'han de pagar els favors dels amics.

En aquesta vida, qui no es contenta és perquè no vol.

La veritat que com acudit està bastant bé, però com a veí de l'escala dels senyor Puigcercós, si aquest senyor es el que ens ha de representar, i el fa tant bé com ho està fent al Parlament en hi ha per emigrar ara mateix.

Això de fer al Senyor Puigcercós vicepresident de la comunitat de veïns, es per via rotatòria, perquè segur que si es per votació directe tinc els meus dubtes que aconsegueixi aquesta plaça.
Però clar vist el fracàs que s'està acostant potser es una bona sortida per en Joan com a mínim restarà vicepresident d'alguna cosa, jo només puc dir que acompanyo en el sentiment a tot el veïnatge d'aquest personatge perquè acaben d'obrir la porta a la guilla, i pobre remat.[noticia]

divendres, 27 de novembre del 2009

Mai ens agenollarem davant els enemics

Mai ens agenollarem davant els enemics, aquesta frase que es del senyor Joan Carretero, diu molt del pensament de reagrupament.cat, avui on per primera vegada els mitjans de comunicació han sortit tots units per defendre l'estatut i dir que ja n'hi ha prou de tanta mentida, i tant tocar els pebrots, avui que amb l'editorial Dignitat per Catalunya. Hem vist que sense insultar a ningú podem defendre la nostra nació, avui que hem vist que un cop ha sortit la notícia totes les corrents polítiques de la nostra nació li han donat suport, excepte està clar de aquell parell de partits que semaren van a contra corrent i que encara viuen en temps passats.
Dons vist tot plegat i la mala baba que han tret els cargols de la capital ,això vol dir que portem el bon camí. Que ara si que hem agafat el brau per les banyes i hem dit prou, a veure que passa a partir d'ara, com sempre ara tots voldran posar-se les medalles, es la llàstima d'aquesta nació quan fem un petit pas, sempre hem de buscar el reconeixement, potser si envers de fer això, si busquéssim el segon pas i el tercer i si ens cau el reoneixement de tot plegat ho fem quan arribem al final del camí.

Diguem de que presumeixes i et diré de que manques

Hi ha una dita del País veí que diu que em diguis de que presumeixes i et diré de que maques, i això es el que els hi està passant aquests senyor teledirigits de la capital del regne del hereus de Felip V entre el senyor Losantos i el Pedro J.
Que els hi passa aquests personatges , potser els hi passa que fa mes de trenta anys que es va morir el seu ídol i ara van a la deriva com una fusta en mig de una turmenta marítima, perquè sinó no s'explica aquesta sortida per petaneres.
Classificat als catalans com a nazis, que la societat catalana es malalta , que s'ha d'anular l'estatut . Tenen tota la raó si son nazis, malalts dons que ens donin la llibertat i ja està deixarem de ser el gra que tenen al cul que tant els hi molesta, però clar si nosaltres no aportem la llet que ells necessiten per amamantar-se que faran a qui espoliaran aquestes sangoneres. aquest es el problema, necessiten un poble català mut, amb el cap abaixat i anar pagant cada cop que ells necessitin fons.
Però Clar un personatge com l'Alejo surti de l'armari a criticar el lloc on per desgràcia el va veure néixer te certa ironia, aquest senyor segur tant estudiar energia nuclear li deu haver afectar reaccions secundaries.[noticia]

dijous, 26 de novembre del 2009

La Gratuitat del Túnel del Cadí.

La veritat que la Generalitat ha tardat molt en donar-se compte que aixo era un forat negre. Ara vol perseguir els empadronaments ficticis, que permetren no pagar el peatge als propietaris de segona residència, la veritat que ja era hora,

Nadal ha tractat directament de "frau" l'empadronament fals i ha situat el projecte per detectar-lo en el debat general actual sobre la corrupció i la transparència en la gestió del diner públic.

En aquest sentit Joaquim Nadal ha explicat que "es tracta de trobar un mètode tècnic informàtic que ens permeti controlar aquest frau amb encreuament d'informació".
El nou sistema de detecció d'empadronats ficticis es posarà en marxa a curt termini. Sense voler especificar-ne la data, el responsable del departament ha explicat que es vol fer coincidir amb aquest 25è aniversari de la infraestructura, que també ha comportat una nova política d'abonaments. El conseller ha recordat que "si és veritat que pels temps que corren ens convé a tots fer les coses ben fetes, donar compte de fins a l'últim euro públic i fer prevaler els valors de la claredat, l'honestedat i la transparència, també ho hem de fer en la utilització del túnel".

Be la idea es bona , però com sempre hem de veure els resultats, i quan tinguem clar com ho faran llavors es veurà si tot era tant fàcil com es prometia. [noticia]

LA DIGNITAT DE CATALUNYA

avui us publicaré l'editorial sobre l'estatut, la veritat que es el primer lloc que van tots agafadets de la ma:[noticia].


Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita
en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, l

Per cert que els pallassos del mundo ens ataquin per això es bona senyal, vol dir que hem tocat el vaixell, amb una mica de sort a veure si l'enfonsem .

La Postal d'aquets Nadals


La proposta de la Jerc es magnifica. Aquest any celebrem els Nadals amb aquesta postal, no deixis d'enviar una felicitació a tots els teus amics utilitzant aquesta postal.
Això es aquella dita que diu que una imatge val mes que mil paraules.

dimecres, 25 de novembre del 2009

segons Carretero el diari oficial del Govern no es el BOGC

Bé en Joan Carretero te una avantatge envers els demés polítics, ell no ha de guardar la mamella del poder, per tant ara pot dir les coses segons li semblen, i així ha estat ha qualificat al diari del periodico com el diari del moviment. Això ho ha dit en un acte de presentació realitzat al Col·legi Major de Sant Jordi de Sarrià (can Fanga).Carretero ha dit aquesta frase quan s'ha referit a que el diari del grup Zeta informava del sou del director general del Barça, però no dels sous dels càrrecs públics, i en en particular d'Anna Hernández, esposa del president de la Generalitat José Montilla.

I perquè ha dit això en Joan Carretero, perquè aquest diari porta dies parlant del sou de Joan Oliver que treballa en una empresa privada i que hem tirat terra damunt el sou de la senyora montilla i ho hem amagat tot. En Joan Proposa que envers de desviar el tema potser hem de parlar del sou dels càrrecs públics i deixar els càrrecs privats a les empreses corresponents.
Noticia del e-noticies

.

La Molina , que ha montat un Telecadira o un coet

La veritat que escoltant les noticies del regio 7 jo em demano que ha instal·lat la Molina un telecadira desembregable o un coet , perquè escoltant la noticia semble que el remuntador de Cap de comella rebaixarà en 23 minuts el trajecte. [noticia].
L'antic Telecadira podia necessitar fins a 27 minuts per fer el mateix itinerari, que ara es farà en 4,5 minuts, això es el que publica el diari Regio 7 que ha sortit de boca de la Casa Gran del Municipi d'Alp.
Bé un cop escoltar això vaig demanar al Senyor Alcalde del meu municipi de on va treure aquesta dada i resulta que un cap de setmana en el qual hi havia el Campionat del Mon de Minusvàlids i que aquesta havien de pujar per el remuntador citar i clar parar el mateix en la pujada i la baixada i que llavors va tardar 27 minuts en arribar al cim.

I jo em demano un cop que passa vol dir que passa sempre, qui te la culpa d'aquesta desinformació, Es Culpa del que diuen que porta el bastó del comandament de l'alcaldia d'Alp O el personatge que don la noticia que no s'ha informat correctament.

Perquè Clar si agafem al peu de la lletra la mateixa noticia vol dir que han incrementar amb un 500 % la velocitat del mateix, això si un remuntador de pinça fixa va a 2,5 metres representa que aquest anirà a 12,5 metres , això no es un remuntador això es un coet, I si el problema el tenen amb el nom del mateix jo proposo trans-Siberià a la lluna perquè amb aquesta velocitat es on arribaran els esquiadors abans de veure la llum

dimarts, 24 de novembre del 2009

posem que parlem de futbol

Avui parlarem de futbol, i no pas d'aquests millonaris que van amb pantalons curts i darrera una pilota foten potades, no avui parlarem de la conducta dels seguidors, aquests senyors que van al futbol a cridar i a expulsar adrenalina que porten acumulada dintre del seu cos durant molts dies, dons bé ara resulta que volen escridassar al Figo per marxar del Barcelona al Madrid,dons bé senyors jo això ho trobo penós, quan era jugador tenien fins i tot una justificació de cridar, i emprenyar-se però un cop s'ha acabat la seva vida esportiva , el senyor figo es mereix el mateix respecte que es mereixen els demés.
Ja va ésser penós el cop que li van tirar un cap de porcell, i moltes coses mes, però clar intentar boicotejar la persona de Lluis Figo per sortir a la foto com els defensors del Barcelonisme es per tancar la finestreta i sortir corrent. [noticia].

la fórmula Ortiz contra la desafecció Política.

El senyor Ortiz ha presentat un llibre anomenat Política i valors. (per el nom deu ésser un llibre de ciència ficció), en el qual ha donat la seva fórmula per superar la desafecció del ciutadans envers la política.[noticia].
El primer que necessitem els polítics i la ciutadania es una regeneració de valors per millorar el sistema actual, però clar regeneració de persones també, perquè canviar els collars i quedar-se amb els mateixos gossos, fa ferum.
Els punts segons el Senyor Ortiz que han de tenir en compte els partits polítics per atreure vots.
.-la Democracia: Aquesta nostra signada en temps de la transició, es hereva del franquisme mes carca i feixista de tota Europa. Diuen que democràcia envers l'abús de poder, l'excés de personalisme i la manipulació en favor d'interessos particulars. es necessita transparència, debat participació , competència basada en el fair play, és a dir com s'ha fet fins ara. La veritat que això ho digui un ex-militant d'Unió te la seva gràcia.
la reflexió i l'aprenentage. En oposició a la dita qui dia passa any empeny, i davant el risc de convertir els partits en simples màquines electorals. la cooperació en oposició amb l'individualisme el partidisme i el sectarisme. Jo segueixo amb el mateix aquest senyor s'ha de mirar el melic i desprès parlar, amb un partit ego centrista com Unió on només hi ha el cap i la resta no es podem posar a parlar de cooperar.
.-La qualitat i l'aspiració a l'excel·lencia. en oposició a la mediocritat, amiguisme, servilisme o el pagament de favors. Aquestes paraules les escolto a cada míting i per tots els partits polítics, quan arriben a la mamella del poder,el virus de l'anmesia els afecta i del que han dit abans no se'n recorden de res.
el Senyor Ortiz diu que un bon polític, ha de ser: integra, consistent i dotada d'unes qualitats i virtut que no estan a l'abast de tothom. Es a dir a Catalunya els podríem comptar amb una ma.
les qualitats han de ser, Estima per la gent, patriotisme, integritat, compromís, coratge i passió, autoritat moral. I jo em demano hi ha algun perfil polític que els poguéssim integrar totes aquestes definicions, la veritat es que es una utopia tot plegat. Si busquem un polític amb totes aquestes qualitats la vacant restarà sempre buida.
Però de tot plegat jo em quedo en que el primer que hem de fer es jubilar a tota la panda aquesta que ja ens ha venut masses escombres utilitzades i anar per buscar una nova generació que com a mínim no portara els vicis que porten adherits aquesta banda de sangoneres.

dilluns, 23 de novembre del 2009

La justícia dels Hereus de Felip V no es cega, també està coixa

visca la justícia dels hereus de Felip V, quan un jutge que ha de representar les lleis, i les idees clares, però clar quan veus actuacions com les del jutjat d'Alarcon, ja en hi ha per apagar la llum i marxar. resulta que amenaça per retirar la custòdia de dues nenes perquè aquesta senyora es vol traslladar a viure a Vigo , amb l'excusa de que allí els centre públics empren la immersió en llegua gallega. I segons aquest senyor que porta toga, això es una llengua no útil. [noticia]
Ja em perdonarà aquest personatge però l'únic inútil es la seva actuació, una actuació plena de ràbia, i jo em demano, aquest senyor es el que ens ha de imposar justícia,així ens va a tots plegats.
El Franquisme no es va acabar amb la transició, encara queden restes i aquests son molt perillosos, quan el que ha de impartir justìcia, es un impresentable les justicia que executa segueix la mateixa tendència, i aixins ens va.

diumenge, 22 de novembre del 2009

El mapa del referèndum d'autodeterminació ens va gros


La veritat que es una passada que molts pobles tinguin la valentia de dir la seva i fer un referèndum d'autodeterminació i que una associació com Decidim.Cat els hi doni suport, però jo tinc un però a tot això.
Quan fem la presentació surt un mapa senyalant la nació Catalana i en aquest mapa inclou al País Valencià i a les Illes Balears. I fent això crec que nosaltres ens estem tornant com els hereus de Felip V, no seria millor que cada poble triés el que vol ser, amb això vull dir que el que hem de procurar els Catalans es buscar l'autodeterminació del poble català i si desprès les dues nacions que formen els Països Catalans es volen afegir a nosaltres benvinguts però han de ser ells els que han de decidir el seu futur, perquè sinó passem de presses de Caça a Caçadors i ens tornem com els hereus de la Corona de Felip v. [noticia].


Nebrera, un polític ha de ser com la dona del Cesar , no n'hi ha prou que sigui honesta, sinó que també ho ha de semblar


Avui us parlaré d'un fet que és el clar exemple que de les paraules al fet hi ha massa diferència perquè ens creguem a ningú, i cuan dic a ningú em refereixò a tots aquests personatges que viuen de la politica, aquest càncer que ens esta menjant mica a mica i com formiguetes els recursos. Bé la veritat que mica a mica deuen ésser uns pocs, perquè amb casos com el pretoria, millet i els que vindran més aviat els podriem definir com a massa a massa.


La Montserrat Nebrera em queia bé, una persona que ens va vendre que per motius polítics deixava els partit hereu del Franquisme i que s'enfrontava a tothom. Dons mira que voleu que is digui perfecte tu, jo hagués votat a una persona així, però goita-tu, quatre dies mes tard i desprès de sentir per la seva boca que s'ha de produir regeneració política, perquè els que hi ha ja comencen a fer ferum de podrit. Resulta que ella tota soleta va endossar els seus viatges en Ave a compte del Parlament de Catalunya. Així durant el 2009 es va gastar la minsa quantitat de 11000 euricos en desplaçaments realitzats en trens d'alta velocitat, i mira que haurien de ser d'alta velocitat perquè a una mitja de 100 euros per viatge en va fer 110 en 10 mesos..

Jo entenc que el parlament de Catalunya no ha d'assumir les despeses de sortir a televisions com Intereconomia ni Telecinco, que nomès viuren destripant a Catalunya, la veritat que molt criticar i veure la palla al ull veí i la viga ens està tapant el nostre. La veritat Senyora Nebrera que el temps i una canya treu i dona raons, i les seves se les ha emportat l'Ave i els seus viatges a la capital del Regne de Felip V a criticar el país que la va veure neixer.[noticia].