Ara que quasibé ja s'acaba l'estiu es el moment de parlar de coses que s'han de millorar segons el meu punt de vista de cara al turisme el proper any.
1.-Els senders són per caminar, no perquè les motos de trial vagin a grans velocitats per els mateixos, ni les bicicletes de muntanya baixin a tota pastilla per els mateixos, que ha de passar que un dia hi hagi un atropellament per arreglar això. Si dintre del bosc ha d'haber tota la fauna fem senders per categories, i en fem per bicicletes, fem circuits per motos i fem senders per caminar perquè tot junts no hi podem estar. les motos destrossen el bosc, fan regs i l'aigua quan plou circula per els mateixos destrossan mes els camin per on passen les mateixes, per tant fem que aquestes motos, moltes de les mateixes no porten ni matricula tingun un circuits tancats i no campin per on vulguin.
2.-Quan fem una cursa i marquem la mateixa desprès es de llei que treguem tots els marcatges no podem deixar tires grogues de la FEEC per la muntanya, perquè fa lleig. i si vam ser bons per posar-los hem de ser bons per treure-los.
3.-Si tenim zones de picnic perquè la gent pugui campa a la seva com a minim els hem de tenir decens, no podem tenir una zona com la que hi ha a la Pia tota ella emvoltada de plantes i arçs que fan mitja por,dic la pia com puc dir la font del ocells i altres de la zona.
4.-Si cada cop disposem de mes zones verdes, aquestes s'han de mantenir i si no es possible no cal que les tinguem. perquè llavors donem una imatge de deixats que fa pena, millor que l'asfaltem i ja està fora problemes
5.-Les voreres, les places s'han de mantenir netes, no pot esser que tinguem herbes per tot arreu i si no es possible tirem d'asfalt i s'acaba el problema.
6.- Jo em demano els mesos d'estiu on son els forestals, Seprona els mossos i per posar tothom al seu lloc? , que passa que potser tambe fan vacances tots plegats?.
ptdata : avui caminant per el Sender 734 entre el carboner mor i el pas del roc m'he trobat dintre del sender un cotxe 4*4 tres-cents metres dintre del mateix, per sortir d'allí ha hagut de llaurat mitja muntanya,
