dissabte, 9 de maig del 2009

Perdoneu senyors, perquè us hem molestat


Jo no soc pagès però el meu pare n'era i com ell molts, i clar vist que darrerament aquesta feina es molt molesta per els senyors de la Capital, per tant els hi hem de demanar perdó.

Perdó perquè les vaques caguin per els camins, perdó perquè el femer fa pudor, perdó perquè els tractors fan pols i no permetren que aquests senyors tant distingits i amb tanta solera no poden anar amb bicicleta per el mig dels camps semblats.

Es que aquests pagesos no tenen respecte per la gent de Can Fanga, aquests senyors que venen a Cerdanya a gaudir de la pau i la tranquil·litat que no tenen a casa seva i que tinguin que sofrir aquests maldecaps.

i jo em pregunto?

i ells quan jo vaig a Barcelona no m'haurien de demanar perdó

1.-per la contaminació que estic sofrint

2.-per els sorolls que reben les meves orelles

3.-per el caos circulatori

4.-per la mala educació d'aquests personatges


o resulta que aquests senyors estan per sobre el be i el mal i nosaltres ens hem d'anar baixant els pantalons cada cop


Que els molesta el soroll de campanar dons tranquils que vagin a la farmàcia i comprin un taps per les orelles

Que el femer del costat fa pudor, ho tenen fàcil que tanquin les finestres i comprin un bon ambientador.

Que fa lleig que les vaques caguin per el carrer, que mirin el que fan ells amb el gos, el gat o qualsevol animal de companyia i que recordin que primer hi havia els animals de quatre potes que no pas ells de dues només.

Que els hi molesta que els pagesos tinguin tancats el prats, i no poden anar amb el Quad, moto ect.. que recordin que la propietat privada, es això privada i no pas un lloc per anar a destrossar amb els seus artilugis.


La veritat de tot plegat que s'ho facin mirar, i si els hi molesta tot plegat, ho tenen facil que no tornin, que es quedin a la gran ciutat amb els seus fums, caos circulatori, i tot plegat que nosaltres no els necessitem pas, massa que els hi hem donat, que al final s'han pensat que son els amos del nostre territori.


Perquè clar a l'hora de empadronar-se per gaudir de les avantatges de muntanya son els primers, així tenen túnel del cadi gratis, esquien gratis, impostos mes econòmics. i a més encara ens venen amb exigències, potser els que haurien de tirar del carro haurien de ser ells i no pas la mula de turno.

divendres, 8 de maig del 2009

Manel Coch Estragués,el darrer mohicà, un monitor de l'antiga escola


Avui us parlaré d'un boig de la neu , del Manel un monitor de l'antiga escola , aquests dies que tenim mes temps lliure perquè a l'estació d'esquí tenim pocs visitants, he pogut gaudir de la companyia d'en Manel,amb ell he conegut indrets increïbles.Es molt maco veure com algú estima tant la seva professió, i gaudeix tant de la seva feina en hi ha per treure's el barret.
La veritat si algun dia veniu a esquiar a Masella i teniu la oportunitat de poder gaudir de la companyia d'en Manel segur que tornareu, veure com aquest home als seus 64 anys com viu la muntanya i com gaudeix de la neu, amb el seu famós Sigueme , i les seves dites en hi ha una que m'ha marcat diu en Manel:
No hi ha bona ni mala neu, sinó que hi ha bons i mals esquiadors

I te tota la raó del mon, poder gaudir dels seus viratges amb neu podrida ,que t'enfonses fins el genolls i veure al paio aquest a un anys de la jubilació com es mou per aquestes neus es tot un espectacle.

A més aquest any ha aconseguit baixar per la mitja lluna, un forapistes mític de Masella que feia mes de trenta anys que no ho aconseguia fer ningú,també hi podem trobar en el seu haber la baixada de font llebrera fins arribar al túnel del Cadí excursió mítica de Masella, per tant un s'ha de treure el barret amb un personatge com ell.

Només li ha quedat pendent una excursio aquest any, La mítica baixada del Pla d'Anella fins a Toses, excursió que amb una mica de sort i molta neu farà el proper any , perquè arribar esquant fins el portal de la Casa on va néixer ha de ser una experiencia orgàsmica.

dijous, 7 de maig del 2009

La Catalunya que sap on va, tot una demostració de ideals

el darrer eslògan del partit filial de la matriu de la capital de regne de Felip v te una eslògan que diu que Catalunya que sap on va, [noticia]
I te tota la raó amb aquests dirigents el destí de Catalunya es anar a prendre per sac, des de el eslògan de fets i no paraules, i hem vist que paraules moltes però de fets ni un, aquest es el destí de la nostre nació.
De moment estem marejant la perdiu amb el estatut, el finançament, i ara el traspàs de les rodalies, però no podríem prendre exemple de les colònies restant que ho estant aconseguint tot i nosaltres nomes aconseguim ésser els dolents de la pel·lícula.

dimecres, 6 de maig del 2009

Bolaño, quan la seva única defensa es un insult

Avui parlaré de una entrevista que han fet al senyor Bolaño el qual compara a Carretero amb un traïdor [noticia].
Aquest excap de comunicació del Pepe Monteta, va criticar al senyor Carretero titllant-ho de traïdor a part de dir que no es ningú.
Te gràcia que ara sortint de sota les pedres gent sense nom criticant a Joan Carretero, que passa que els sociates aquests han tirat de la púrria que els envolta per atacar a l'única persona que els hi pot fotre mal. La veritat que potser si que en Joan Carretero es un traïdor, perquè ha traicionat els sues ideals de partit per el seu país, i això es un fet increïble, no com altres con tal de agafar mamella s'han venut fins i tot l'ànima.
Potser això semble jo Bruto, però el comportament del Bolaño i companyia mes aviat sembre la caida del imperio , i aquest si que es un gran fet, de una vegada per totes que comencin a tremolar les cadiretes dels impresentables que ens governen

dilluns, 4 de maig del 2009

Jordi, l'Adeu d'un amic,

Jordi Beltran Fossas Padrós, la perdua d'un amic.
La vida es molt injusta, moltes vegades et demanes que collons fotem aquí, però quan un atac de cor s'emporta un amic com en Jordi, fot mal, això es una putada el nano tenia poc mes de quaranta anys. I ara començava a tenir ganes de tornar a viure, La vida,juntament amb el seu mal cap i unes companyies poc aconsellables , van ésser molt injustos amb ell.
Avui ens ha abandonat un amic, amb les seves manies i les seves coses, però en el fons un amic, i d'aquell que els pots comptar amb els dits de la ma.
Ha estat un mal son rebre aquesta notícia, per lo inesperat que ha estat tot, No feina ni quinze dies que varem fer plans i coses a fer aquest estiu i la providència ha provocat que aquests plans no es puguin realitzar mai, sap greu perdre un amic així però la vida no es justa moltes vegades.
Jo només et diria una cosa, gràcies per la teva amistat i per els moments que ens has permès compartir amb tu. La veritat es que voldria dir moltes coses, però no em veig en cor de dir res mes, i si hi ha una altre vida només desitjar-te molta sort on vagis.



Ànima trista, abatuda remembra,
al temps que l’aire s’aplana pels cims,
I els dies blaus i daurats de setembre,
Fan madurar la dolçor dels raïms.

Ànima trista, que la vida no espera,
La vista entel·lada pels plugims,
Fa que estiguis força enrera,
Per les contrades dels camins.

Sembla que al temps que és un noi que tot li passa,
S’ha avorrit de comptar i comptar,
I ha fet tota una comparsa,

Amb els ancians que volen expirar.
Ànima trista, no moriràs sola,

diumenge, 3 de maig del 2009

El Grup Prisa, i la censura

El diari el País (mes aviat el país veï) , que pertany al grup Prisa ha censurat un columna d'Enric Gonzàlez, només per dir el que pensava, això se'n diu llibertat d'expressió.[noticia].
l'Enric nomes va dir que ell no volia posar-se en la pitjor situació, però en qualsevol empresa aviat es rebaixaran els sous dels obrers per a finançar la ludopatia borsària dels amos de la mateixa.
Però si no ha dit res que no sigui veritat ja es veritat que en qualsevol empresa els calers són dels amos de les mateixes i per tant poden fer amb ells el que vulguin però clar , quan aquí entra en joc el menjar de tots els seus treballadors, potser llavors hem d'anar amb compte.
Dons el panflet publicitària dels socialistes no han trobat adequat aquest escrit i el han censurat, això se'n diu llibertat d'expressió. I desprès es diu que en temps del Ciscu hi havia Censura i ara això no existeix, com sempre moltes paraules i pocs fets