dissabte, 2 de juliol del 2011

les Estaques als terrenys sense permís, van obrir la caixa dels trons

Ara que l'Agencia Catalana de l'aigua esta en boca de tots, i sobre tot dels jutges que esperem aquest cop siguin una mica coherents i posi a cadascú al seu lloc. ara ens remuntarem quatre anys enrera quan manaven aques personatges del trispartit. 
l'aparició per art de màgia de unes taques marcant terrenys privats sense que ni els propietaris ni els ajuntaments en tinguessin coneixement de tot va encendre el llum de tot plegat. El que volien els impresentables aquests del trispartit era efectuar un transvasament d'aigua del riu Segre al Llobregat i d'aquesta manera els senyors de Can Fanga tenien garantida el subministrament d'aquest apreciat liquid.
Per tant va ésser el clamor popular el que va aconseguir que el senyor Baltassar i el seu equip reconegués per fi que el objectiu de la Generalitat volia fer un transvasament del Segre al Llobregat de manera clandestina passat l'aigua per el túnel del Cadí .Per sort aquesta situació no es va posar en funcionament però el que va deixar clar es el tarannà d'aquests senyors de l'Agencia Catalana de l'Aigua. Per tant ara que estan d'inspecció a mi poca pena en fan si pogués fer alguna cosa el que faria es posar-lis el peu al coll, que sembla merda recull femers.[noticia]

dimecres, 29 de juny del 2011

Xapeau amb l'ortega, ai aquest subconscient que fot males passades

La veritat que aquests personatges desunit que formen partit amb els convenients són imprevisibles cada cop que obren la boca ja disposem de caganer de pessebre, aquest cop ha estat la vicepresidenta del Govern , Joana Ortega fen gala de saber fer ha felicitat per carta al sociata Jordi Hereu per ser reelegit batlle de Can Fanga, a vegades el subconscient i les ganes fan que situacions que es desitgen es confonguin amb la realitat.
La Senyora Ortega felicita al Senyor Hereu, " molt sincerament per haver estat reelegit alcalde del vostre municipi, a part de desitjar  molts èxits a la nova etapa i fer extensiva aquesta felicitació a la resta de membres del seu municipi. Això es el que passa quan deixem que algun treballador por eficaç gestioni aquestes coses, a part de que ningú ha supervisat aquesta situació felicitats a la senyor Ortega i als seus subordinats per l'eficàcia en el seu treball, això si que es la cagada del mes.[noticia]
Però que podem esperar de un personatge que ha inspirat amb les seves actuacions una frase feta, aquesta l'anomenen ser mes fals que el currículum de l'Ortega. fins i tot ha inspirat a una noticia del facebook [noticia].
Això del govern dels millors, porta bon camí en aquest cas el cami´dels bons cagadors de pessebre. perquè mig any la veritat que s'emporta les palmes.

dimarts, 28 de juny del 2011

Ara si que anem arreglats

Aqui en hi ha per llogar-hi cadires ara resulta segons el conseller delegat de La Tele-escombreria aquesta de Telecinco en una entrevista assegura que la Betlen Esteban aquesta representa la percursora del 15 M. 
Que aquesta dona representa la dona que protesta, la inconformista, l'ofec de la gent.
Ja es alló que diuen que Déu els cria i el diable els ajunta i aqui tots agafadets de la ma a salvar-se el culet i a pujar el share, La veritat que si el poble dels hereus de Felip V es classifica per la televisió que veu, nois estem arreglats ens trobem en el quart mon. Tanta Tele-escombreria ens afecta les neurones.[noticia]



.

Igualada ha tret el drap

be la Casa Gran d'igualda des de que ha ensenyat la porta al seguidor aquell de la matriu d'en Aymami s'ha rentat la cara, ara es una ciutat com les altres i com exemple mes clar de tot plegat ha estat que aquell drap que tenin sobre un pal l'han tret , potser el senyor ex-alcalde se l'ha endut a casa seva per fer-se una coixinera per mi ja se la pot quedar, la veritat que draps així a qualsevol botiga de xinesos en podrem trobar una per cinc centims, llàstima que aquesta getn que ha vingut d'orient no hagi descobert el sentiment català i envers de draps amb l'aliga i el brau tinquin estelades.[noticia],

La Covardia , el seny català

Gràcies senyor basté, per deixar les coses clares, són uns covards i te tota la raó, la nostra independència només existeix en moments puntuals a l'hora de la veritat tots amaguem el caparró sota l'ala.

Avui fa un any de la sentència: bufem l'espelma, com a bon país que celebrem derrotes. Som una gran nació sense cap valor jurídic. Som una gran nació de covards. Per molts anys catalans", ha sentenciat. Una altre cosa a celebrar, sóm uns genis celebrant derrotes, aquesta com totes les demés ha estat sanglant.



Correllengua 2011

Aquest any el Correllengua 2011 comença el seu recorregut a Sant Llorenç Savall, la veritat que quan ho he llegit m'ha fet molta il·lusió, perquè aquest poble que gràcies a l'amic Manel vaig tenir el goig de coneixer per un Campionat de Botifarra em va cautivar per el seu esperit nacionalista, això de trobar-te tot el municipi engalonat de senyeres, això de respirar Catalunya per tot arreu em va robar el cor, i des d'aquell dia no he faltat a cap campionat de botifarra, fins i tot la paradeta que fan el mig del Campionat per veure la cursa de llits amb rodes li dona personalitat.
Per tot plegat quan he vist que aquest any per culpa d'en Joan Oliver i el seu lligam amb Sant Llornenç a partit del dissabte dos de juliol es dóna el tret de sortida del  Correllengua 2011 amb la lectura del manifest que us detallo adjunt abaix, molta sort amb tot.[correllengua 2011 sant llorenç Savall]

HI SOM, I SABEM QUE HI VOLEM SER
Tenim l'avantatge de ser-hi, i això ningú ens ho podrà negar. La constatació de la vida d'un poble és la seva pròpia existència, encara que això soni obvi, encara que sembli simple i absurd. No hi ha res més important que saber-se viu, perquè és precisament aleshores que podrem arribar a la consciència. I la consciència, això sí, m'atreviria a dir que ho és gairebé tot.
Hi ha dos tipus de consciència: la negativa i la positiva. La primera és la reacció al toc d'alerta que, per exemple, ens fa arribar la UNESCO: cada dues setmanes mor una llengua. És una afirmació terrible, però tan certa com la nostra existència. El coneixement d'aquesta notícia provoca una reacció, la consciència positiva, aquella que, davant d'una idea que pot perjudicar el nostre poble i qualsevol dels seus trets identitaris, fa que activem un sistema de protecció, basat, principalment, en una cultura de defensa. Per tant, una cultura agredida, minoritzada i sotmesa, que ha de sobreviure gràcies a la voluntat de la seva gent, lluny de la protecció que suposa la normalitat cultural i la democràcia institucional.
Però tot això, ja ho sabem, té uns culpables que hauríem de poder assenyalar sense cap mena de temor. Una llengua com la nostra, recolzada en una nació sense estat i, per tant, sense un ple reconeixement internacional, ho té realment complicat per seguir fent anys i fer-los amb bona salut. La opressió nacional que pateix el nostre poble és tan ampla que fa mal. Però a la vegada hi estem tan acostumats, i tot plegat ens sembla d'allò més arrambat a les normes de convivència democràtica, que ja ens hem fet amics del 'què hi farem', del 'no s'hi pot fer res'. Sortir d'aquesta prudència per arribar a l'activitat i a l'activisme cultural és només una qüestió nostra. Nostra i de la nostra voluntat.
És per això que avui és important que estiguem celebrant dues de les coses més transcendentals que, encara al segle XXI, conservem els catalans: l'existència i la consciència. Hi som, i sabem que hi volem ser. Un principi que ens ha fet hereus de les batalles més simbòliques per salvaguardar la nostra llibertat nacional. Una llibertat que no és legal, que no tenim a nivell administratiu, però que seguim treballant cada cop que parlem la nostra llengua. Del Capcir a la Llitera, de la Segarra al Camp de Túria, de l'Alcoià a Formentera.
La millor manera de conèixer el territori és recorrent-lo. La millor manera de conèixer la llengua és llegint-la i parlant-la. I això és el que ens ajuda a fer el Correllengua. Any rere any, i enguany un any més, seguim reivindicat l'autodeterminació i la riquesa lingüística. Condemnem, un any més, la falta de drets democràtics, l'opressió cultural.
Un any més, seguim al país. Perquè ens pertany. I perquè tenim un deute amb la dignitat.
Visca la llengua i la cultura catalana!
Visca els Països Catalans!
Cesk Freixas (cantautor)

dilluns, 27 de juny del 2011

Perdoneu,però algú ho havia de dir

La veritat que m'he quedat bocabadat, si resulta que el canvi que es va fer en la velocitat en autopistes i autovies de reduir de 120 km / hora a 110 ha representat un estalvi de 450 milions d'euros, perquè em de canviar?.

Ara amb aquest canvi ens haurem de gastar 250.000 euros en canviar totes les senyals i si per desgràcia la benzina es torna als preus de fa quatre dies, llavors que farem tornarem a reduir la velocitat. Potser que les coses es facin amb reflexió i no canviar segons bufi el vent.[noticia]

Si vols treballar, maquillat



“Maquillatge lleuger, sense passar-se: ombra d’ulls, base, coloret i pintallavis suau”, diu un encarregat de Mercadona.
Aquesta es la normativa, fins i tot els homes hauran d'anar nets i  sense barba de més de dos dies , ben afaitats i sense pírcings ni tatuatges  que puguin ferir als clients.
La veritat que encara que desprès em venguin la moto de que Mercadona  te moltes avantatges per els seus treballadors amb convenis col·lectius molt beneficiosos per a ells,  trobo que aquesta situació esperpèntica, aixo fa una mica de  vergonya, 
tot just fa dues setmanes que vaig llegir que a les hostesses de una companyia d'avions es tenien que retallar un pel la faldilla per marca mes cuixa, i així alegrar la vista  a la gent que utilitza els seus vols.
[noticia]
Aquest es un mon masclista i això costarà canviar-lo però clar perquè s'han de pintar les pobres noies, elles que vagin netes i polides esta prou be  , però com tot això te uns límits i aquests no han de degradar a la gent. Com ara estem en època de crisi i tot plegat de feina en hi a molt poca es  mes fàcil imposar coses perquè si no fase el que els amos desitgen al carrer i un altre en el seu lloc, ara sobre la ma d'obra .