dissabte, 16 d’octubre del 2010

Ësser de Comarques i presentar-se per Can Fanga.


Bé ens trobem a 42 dies del canvi, canviarem un llop per un altre però amb els mateixos collars, o més ben dit amb les mateixos vicis i decepcions. Ara resulta que toca un canvi, però la permuta sociata per la convenient no es un canvi qualitatiu sinó que es un canvi de cromos amb tots els mateixos vicis.
Vist això avui toca parlar dels Esquerdats, aquest partit que van passar per allí personatges il·lustres i que ha acabat sent un partit desèrtic  i ha deixat de ser un partit per convertir-se amb una secta d'amiguets que volen viure del conte.  Dons el senyor polític aquest del ripollès s'ha auto-proclamant l'únic candidat de comarques, i que gracies a aquesta situació li permet conèixer millor la realitat socioeconòmica del país. 
La veritat que tot plegat fot gràcia en primer lloc perquè d'entrada de Candidats de Comarca ho son tots, uns del Barcelonès, uns altres del ripollès i fins i tot en Joan Carretero  es de la Cerdanya havent nascut als Pallars. com a mínim ell es presenta com a Cap de Llista de Girona mentre que aquest personatge propulsor de la desaparició dels esquerdats surt primer de llista de la província de Can Fanga, Per fer-so mirar , en el fons te nassos tot plegat perquè fotem això i encara treguem pit.
Desprès ataca tant a Solidaritat com a Reagrupament dient que el seu es l'únic vot útil per evitar que el PP esdevingui decisiu, amb el recurs de un referèndum, per cert que està prohibit per llei, per tant potser que deixem de marejar la perdiu.
Desprès ha parlat la Teresa Jordà defineix als polítics esquerdats com a gent normal  i valenta. Aquesta definició no tinc clar si es un acudit o s'ho creuen de veritat, però si la gent normal del meu país ha d'actuar com els esquerdats jo prefereixo ésser anormal. perquè de sangoneres ja en tenim prou.i si la valentia consisteix en prendre el pel a la gent segur que son els més valents del mon. perquè no deixen de ser una panda de trilers.[noticia]



,

El perquè de tot plegat? quan el pacte era ciència ficció


La veritat que tot plegat es veia venir, que en el fons Solidaritat Catalana i Reagrupament no arribarien mai a cap acord. I ara ens demanem perquè de tot plegat?.
Jo entenc que Solidaritat catalana o els noi de Laporta no desitjaven cap pacte, ells volien una submissió i jo em demano no porten 300 anys submisos perquè ara vingui aquest ex-president de Can Fanga a demanar als reagrupats que abaixin el cap i diguin amen.

Els Catalans ens poden prendre el pel de moltes maneres però que ho facin la gent de casa fot mes mal, si no et vols associar ho dius i ja està però no venguis la moto que si, per desprès dir que no, i no confonguem submissió amb associació.
En el fons el programa de Solidaritat i El de Reagrupament son calcats, la veritat que no tenen masses diferencies, es va oferir una cremallera en totes les circumscripcions de les formacions politiques en l'ordre de forma llista, se li va oferir ser el cap de llista, però ell gran dictador voli la submissió total de un partit als seus peus, Jo prefereixo perdre tot sol que anar acompanyat de un personatge com aquest que el ego no l'ha deixat creixer.[noticia]
Tot plegat es per analitzar, com un ex-esquerdat que anava a una posició de les llistes al veure que tenia probabilitats nul·les de sortir  passa directament a la lliste de Solidaritat, la veritat que Solidaritat Catalana te un nom molt maco, la llastima es que no poden dir el mateix dels seus integrants que sembles la col·lecció de les ovelles negres de cada partit, i amb això d'ovelles negre hi entenc perquè jo soc la representació de les mateixes del meu poble.
Només dir-lis a tots aquests personatges que ens han pres el pel, que ens ha venut una moto i desprès ha resultat que només hi havia una carcassa, gràcies perquè us hem vist el llautó abans d'anar a votar, per tant podrem triar.

dijous, 14 d’octubre del 2010

Reagrupament, en terra hostil


Avui en Joan Carretero ha anat a Llívia, alli ha presentar el seu projecte, això es terra hostil, no hi havia massa gent be mes o menys voltant la vintena d'assistents, Jo hi he anat per culpa d'en Manel  Bargalló, ha estat ell amb les seves rectificacions que  m'han fet anar a escoltar que deien avui a Llívia. La presentació com sempre a la comarca a càrrec de Lo Pere, tot seguit ha passat la paraula al Carles  Benaventura i ha tancat l'acte en Joan Carretero. La veritat que avui ha estat mes precís, ha contestat preguntes que porto molt de temps demanant , ha parlat de les jubilacions, ha parlat de la regeneració política, però també l'econòmica la industrial . d'en Cercle de Negocis ,per cert presidida per en Ramon Carner el creador de les begudes Despertaferro. 
A part d'alguna pregunta un pel fora de joc d'algun personatge que estava fora de joc i de preguntes amb trampes com aquelles que li han demanat que definís la diferència entre Nació Estat i País, ha estat una vetllada divertida, llàstima la manca de gent i de polítics en aquest cop només hi havia l'ex-alcalde Vicens mancava tot el ventall de polítics de la vila de Llívia.
Avui en Joan Carretero m'ha recordat en Quixot de la Taca amb el fidel Santxo Pansa (i que em perdoni lo Pere per el símil) perquè està lluitant contra molins de vent , molins que porten molt de temps viciats i que no deixen que ningú s'acosti a ells.
Jo la veritat es que no entenc al poble català el 50 % es declara independentista i desprès resulta que els vots que poden aspirar els independentistes catalans no arriben al 5 %, perquè en el fons ni esquerdats ni convenients no tenen la independència de la nostra nació en cap lloc. només venen fum, uns amb un referèndum prohibit i els altres amb un concert econòmic que es quedarà amb un concert de gaites .
No crec que reagrupament sigui la millor llista per la independència de la nostra nació , però vist el que estic veient darrerament segur que es la menys dolenta de totes, perquè en el fons tots ens volen vendre una moto, i amb tant de fum per vendre els arbres no ens deixem veure el bosc. Darrerament tot son promeses, tot son critiques als demés i resulta que tots volen el mateix mantenir o canviar la mamella del poder. Per tant el menys dolent de tot plegat des de el meu humil punt de vista es votar independència.
 Molt bona nit a tothom.

No dubtis. Primer els de casa



Aquest es l'eslògan del partit hereu del Força Nova anomenat plataforma per Catalunya, Amb aquest lema tant democràtic, dient el que molta gent pensa i no s'atreveix a dir perquè resulta políticament incorrecte surt a la palestra. Una de diferències de la democràcia i la dictadura son els drets i les obligacions, mentre que amb la dictadura només tenim obligacions i els drets son per a quatre privilegiats.
Els seus temes prioritaris seran seguretat ciutadana, competència comercial deslleial i el dúmping laboral . també abordarà la desprotecció dels escolars autòctons enfront del malbaratament que es dilapida amb els forans,. Es a dir un atac directe a la immigració. el titul de la campanya ho diu tot, no parla d'igualtat sinó de de gent de primera i segona, aquest personatge vol que tornem a la edat feudal amb els amos i els esclaus.Molt democràtic tot plegat.
Volem fer una propaganda personal donant fulletons en mà , en llocs públics com mercats i de pas acusa tant a la Generalitat com a la matriu dominadora d'ésser els culpables de tot plegat, tant històricament com a l'actualitat.
Està bé tot plegat que aquest personatge que te mes denúncies xenòfobes que dies te l'any gràcies a la democràcia pugui presentar aquest projecte sectari i  xenòfob i no passi res, mentre al país basc a qualsevol que tossi una miqueta mes fort de lo normal el podem acusar de terrorista i tancar a la presó. Per sort aquest partit te data de caducitat perquè a les eleccions no sortirà sempre i quan l'abstenció no sigui tant alta que els quatre personatges que el voten aconsegueixin guanyar un escó.

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Melendi, un filòsof del segle XXI



El bon Català, Questió del punt de mira.


Aquest personatge filla de un falangista de Lleida, disposa de la teoria que no és més bon català aquell qui parla la llengua, Molt bé senyora, la veritat que aquest personatge la Maria Luisa Cava de Llano defensora del poble espanyol en funcions, es creu amb el dret de dir qui es un català exemplar i qui no. No entenc que un fet diferencial nostre es la llengua. Però bé que podem esperar de una descendent de falangisme.  [noticia]
Personatge que des de que ha accedit al càrrec que ara ostenta no ha parat de posar traves i recursos a l'estatut, al tribunal Anticonstitucional dictatorial dels veïns.  Desprès ha dit que ella parla català, segur que fa com l'Ansar que el parlen en la intimitat i amb la llum apagada no sigui el cas que els vegi algú. Nosaltres no volem defensors només volem ésser lliures i poder parlar la nostra llengua.

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Diada de la Hispanitat,un dia trist


Aquest dia es el començament del genocidi dels precedents de Felip V, aquest dia es el primer de unes matances que amb la creu i el llibre feien a mansalva només per robar i saquejar a uns pobles que només tenien arcs per la seva defensa, mentre que aquests conqueridors portaven fusells i infermetats, massa per aquesta gent. 
Jo estic per celebrar quan cada poble d'Amèrica va trencar les cadenes que les mantenien lligats a la corona de Castella, aquest es el dia que jo vull celebrar, com voldré celebrar el dia que el meu poble faci el mateix i trenqui les cadenes que ens tenen mal lligats a la Corona dels Hereus de Felip V.
Jo estic amb els Esquerdats, el president de la Generalitat de Catalunya no se li ha perdut res a la Capital del Regne a Celebrar el 12 d'octubre, quan uns vaixells van sortir en busca de una via de comerç i van acabar amb el major genocidi de tota la història. La veritat que si el nostre President fos un patriota no aniria allí a remenar el cul, però clar al pertanya a un partit filial de la matriu es el mínim que ens podem esperar.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

A vegades volem ésser mes papistes que el papa, i l'independència de la nostra nació no necessita això

Si aquests són els ideals dels independentistes la  meva nació, Verge meva que em quedi com estic, no vull cap canvi, perquè com diu la dita mes val boig conegut que savi per conèixer , fan una reunió els reagrupats i els Solidaris que clamaven la unitat de les dues formacions i en un moment de les intervencions apareix el senyor de la foto , regidor de la Cup a Cardedeu i Capdavanter de Crida per la terra, En Carles Roca, que es va queixara al public dient que no hi veia cap estelada, que això que tenia darrera seu no era l'estelada. Segons aquest senyor defensor de la unitat nacional l'única estelada verdadera es la de l'estel vermell. La veritat que tot plegat estem parlant de un drap, tant inconstitucional de moment un com l'altre .
Però clar així ens funciona tot estem en un assemblea per la unitat de l'independentisme i som tant curts que no ens posen d'acord ni amb la bandera, [noticia].


Llavors es normal que el Doctor i el Ex-president no es posin d'acord si els que es reuneixen per fer que facin una llista conjunta són capaços de discutir-se per un drap tot la resta es paper mullat. visca Catalunya lliure, però Lliure també de defensor de la terra d'aquest tipus que no son capaços de fer el mínim esforç per anar tots a una.