dijous, 22 de gener del 2015

Avui es un dia trist, fosc amb senyals de tormenta Avui La Laia ens ha deixat



Les males noticies sempre han de venir de la mateixa persona, fa un any just va ésser En Joan Garcia Saboret avui la persona que ens ha deixat la estat la pobre Laia. Potser no per esperat ha estat una patacada , sabíem que aquest dia havia d'arribar en algun moment però desitjaven de tot cor que fos un mal somni i no arribés mai . Però la mala fortuna ha volgut que avui ens deixés aquest petit angelet.

Desprès de mes de dos anys de lluita constant, la divina providència ha volgut que el petit cor deixés de bategar i emportar-se-la ,
una princesa d'onze anys que la mala sort va voler que li toqués a ella patir aquesta malaltia, el càncer no te miraments però de tant en tant si hauria de revisar la seva selecció, la veritat que jo també em pregunto això perquè li ha tocat a  ella?,
Quin mal ha fet aquest petit angelet perquè hagi disposat tant poc temps per gaudir de la vida.
Això que uns pares hagin de acomiadar  a un fill es molt dur, massa i molt més quan aquesta petita nena tot just ara començava a viure, sense poder gaudir de la vida, jo sempre admiraré el desig d'en Damià son Pare per gaudir cada moment de la poca vida que li restava amb la seva princesa, aquella brillantor als ulls quan parlava de la Laia entrava molt dintre del cos a mi em posava la pell de gallina.
 
Només acabar 'aquest petit per  donar el condol a tota la Seva Familía els Pares Damià i Montserrat la germana Maria i recordar-lis que la  Laia continuarà viva mentre ells la portin en el seu cor .
 

I ja ha passat un any, de la pèrdua d'en Joan Garcia Saboret.

Ara a  2/4 de 10 es quan em vaig enterar de la notícia,aquella trucada de una amiga o ex-amiga m'ha marcat la vida,  ara fa un any de la pèrdua de l'amic Joan, el temps no te espera, va ràpid i mica a mica va possant les coses a lloc.
Ara un any desprès jo encara desitjo trobar-me al Perruquer de la Neu , esquiant per les muntanyes de Baga, però no, això no es possible . Ell fa un any que ens va deixar.
Com passa el temps encara recordo la trucada aquella seca i plana, El Gat s'ha mort, i quedar-se un sense paraules, avui Joan jo en record teu aniré a la tossa a veure on repossen les teves cendres per veure si et veig esquiant per sobre els nuvols.
Trobo a mancar les baralles aquelles de cada matí, només per tocar els nassos, erats un torracollons però amb classe, fet i fomut el temps passa i la gent s'oblida de un , però noi avui a mi m'ha entrat una mica la depressió.
Per tot plegat Joan moltes gràcies per el temps que vam compartir, tant esquiant com fora l'esquí, i que sapigues que aquí encara resta un petit grup de gent que pensa amb tú.
Amb la teva pèrdua , jo vaig perdre un amic, una persona a la qual en temps de crisi podies anar i mai tenia un no per sortida, sempre mirava d'ajudar-te , amb la teva perdua jo vaig perdre una mica de humanitat.
 

dimarts, 20 de gener del 2015

Els Bombers d'Alp Tanquen Portes

Desprès de Quaranta anys al servei del Ciutadans, els bombers d'Alp han tancat la paradeta, culpables els de sempre , Aquesta panda de polítics que a l'hora de fer promeses se els hi escalfa la boca i a l'hora de posar-les en practica es quan apareix l'oblit, Molt maco tot plegat .Per una promeses polítiques en època de vots mai posades a la practica, per una maca de recolzament fer de totes les administracions per tot plegat. han aconseguit un estandard del municipi digués prou. I baixés la persiana. per tot Plegat jo només puc agrair els Bombers voluntaris d'Alp la seva dedicació i de pas agrair a aquesta Panda de Llops que manen en politica el deixar-nos una mica mes indefensos. Tot plegat una pena. Però potser a les properes eleccions la gent te una mica mes de sensibilitat i pensa una mica més en el seu be social i no es deixa encandilar per aquets encantandors de serps.
Desitjo que el municipi no necessiti mai els servei dels bombers, perquè llavors es quan apareixerant els retrets. Amb tant malbaratament de caudals públics es de jutjat de guàrdia, que aquests voluntaris al servei del Municipi hagin de tancar portes per una manca de sensibilitat política.
Ara Pensava amb En Salvador de Cala Mili amb ell al càrrec del municipi, ja us asseguro jo que això s'hagués arreglat per Pebrots. La inversió necessaria l'hagués fet la Casa de Tots i desprès ja s'haguessin arreglat per cobrar la part promesa. Però amb això com amb moltes altres coses es una questió de posar la carn a la graella quan toca.