dissabte, 25 d’octubre del 2008

Els Hereus de Felip V exigeixen , en lloc de pregar i sol·licitar de genolls poder anar a EEUU

Hi ha personatges que encara viuen el segles XV i XVI on l'imperi hispà tenia cert poder, perquè sinó jo a vegades quedo parat amb segons quines notícies [noticia avui].
A veure senyor Rajoy si-us-plau podria tocar de peus a terra vostè, qui es l'imperi espanyol per exigir res, sou un país de regional amb colònies com la nostra als vostre peus però pes especific dintre del mon , vostè no tenen ni veu ni vot, per tant potser un ha de ésser una mica mes noble i saber fins on poden arribar les seves exigències i on enlloc d'exigències lo seu son plegàries.
En quan assistir o no assistir, a veure jo sempre soc partidari que si les coses que tinc que dir tenen menys valor que el silenci llavors el millor es estar-se calladet, i per anar a Estats Units a seure a una cadireta i no poder dir ni piu, de entrada perquè no dominen ni l'idioma abans de fotre el ridícul millor quedar-se a casa
En quan dir que hi hem de ser perquè hem aportat 25 bilions de pessetes, sabeu que em vol dir això que la banca hispana es pitjor que aquells gegants amb peus de fang. i sinó el temps i una canya posarà a tothom al seu lloc.
Potser no s'ha plantejat el senyor zapatero que quan va assistir a les amèriques i va fotre aquell discurs tant ben estudiat sobre la solidés de la economia espanyola això també li paga factura ara, perquè mira que en va dir de animalades per minut. dons aquí tens la resposta, a vegades es molt millor callar i passat per idiota que obrir la boca i demostrar-lo.



divendres, 24 d’octubre del 2008

Jo sóc Català, i n'estic molt orgullós d'això, Pots dir tu lo mateix de la teva nació




Malgrat els polítics que ens governen, malgrat el pensament negatiu de la meva nació, malgrat el mal anomenat seny català, que no deixa d'ésser una covardia encoberta, malgrat tot això, Jo sóc i em sento Català, i desprès europeu .I estic molt orgullós d'aquesta nacionalitat. A part d'això una persona es Catalana en el moment que viu i treballa a la nostra nació i te cura dels seus signes diferencials, per a mi personatges nascuts a Catalunya que tiren merda contra la meva nació no son Catalans sinó uns colonitzadors.


Encara que tinguem boicots, als nostres productes, a la nostra llengua, al nostre orgull com a poble, aquests personatges que enyoren temps passats no aconseguiran mai que deixem de tenir els nostres sentiments i aquests són un orgull de nació que està per sobre tots els seus atacs,


N'estic fart de tenir que demanar perdó d'ésser Català, com si això fos un delicte , si tant els hi molestem ho tenen fàcil que ens donin la independència i ja esta, nosaltres a ells no els necessitem pas, ells a nosaltres si , perquè som la vaca que han de munyir cada dia per així poder alimentar a la panda de vagos que tenen a casa seva.


Volem ser un poble amb la llibertat de decidir, de poder dir la nostra i no que quatre il·luminats del regne de Felip v puguin dir el que i el com ha d'evolucionar la nostra nació, Que nosaltres tenim una boca i aquesta clama des de fa dies llibertat.


Un està fins els nassos de viure en una Nació que no te llibertat d'expressió, on un s'hagi d'amagar del lloc on ha nascut, on els propis fills de la teva nació tirin merda contra el teu País, on quatre desgràcies s'hagin venut per un platets de llenties, On tinguis l' enemic a casa envers de madrid.


Per tot això un ha de dir prou, prou de tot plegat, potser va sent l'hora de aixecar-nos i dir aquesta boca es nostra i exigim de una vegada per totes el dret a decidir´. Que una vegada per totes aquests cínics de polítics que per la boca gran diuen defensar la nostra nació i per la boca petita van a defensar la seva cadira, pleguin d'un cop i comenci a aflorar una nova generació de polítics en els qual la seva prioritat sigui la nació Catalana.

Per cert tampoc necessitem reis imposats per dictadures passades, ni res de tot això volem una nació Nova amb idees noves, i amb un trencament total amb el passat.





dijous, 23 d’octubre del 2008

Erc, te la solució a la crisi, malgastar-se els calers abans no sigui el cas que ens els preguin

Avui mirant els diaris d'un bar m'ha arribat a les mans el Abc, i m'ha fet gràcia a veure que deien els hereus de Felip V envers nosaltres, i ostres m'he trobat una noticia del President del Parlament i les seus estalvis davant la crisi, la veritat que no es pas mala solució , primer es un i després ve el país, aquesta es la política dels hereus de Macià, i la porten fins a extrems inaudits, i vet aquí la proesa del senyor Benach ara utilitza un cote valorat amb 110.000 euros amb un A-8 i a més s'en gasta 20.000 en adequar-lo a les seves necessitats. Cullons jo el cotxe només el faig servir per desplaçar-me.{noticia}
Això es un clar exemple de contenció de despesa i amb la congelació de sous dels diputats i la rebaixa de les despeses de la camara , dons lo mes fàcil per no perdre categoria es contractar mitjançant un rènting un Audi A-8 limusina.
Desprès de veure tot plegat la veritat que tots aquests personatges del Clan de l'Avellana tenen una manera diferent de entendre l'estalvi, un col·locant germanets a ambaixades fictícies i l'altre disposant de cotxes que molts no els podrem disposar ni en somni. Això s'en diu estalviar i contenció de despesa, potser si el senyor Benach utilitzes la bicicleta per els desplaçament llavors si que participés en la contenció de les despeses.
I Desprès per l'altre costat van els mateixos companys de partit parlant de la necessitat de controlar les comptes de la Generalitat i s'aprova la creació de l'Oficina antifrau. Per fiscalitzar les despeses de les administracions públiques, senyors això es com donar un bastó al llop perque et guardi les ovelles.

dimecres, 22 d’octubre del 2008

Garzon: Tothom es amo dels seus silenci i esclau de les seves paraules, i molt mes esclau dels seus actes

El Jutge Garzón vol obrir diligències judicials sobre la desparació de milers de persones durant la Guerra Civil i el Franquisme, ja ha començat a demanar a diferents autoritats divils i esclesiàstiques totes les dades que puguin ajudar a establir un cens de Desapareguts. Per aquest acte ha tingut uns atacs bestials per part de la dreta neofeixista del regne dels hereus de Felip V, aquest l'han atacat amb una extrema violència ara quan el temps no els hi bufa de cara.
Jo avui vull anar a la vida política del senyor Garzón i vull parlar d'uns fets que van passar fa cosa de 16 anys, entre el 29 de juny i el 9 de desembre del 1992 varen ser detinguits arreu dels Països Catalans trenta-vuit persones totes vinculades al moviment independentista Català, d'aquest 30 persones varen ésser detinguts abans dels jocs Olimpics del 92 i la resta desprès del mateix, la majoria dels pressos van ésser torturats per agents de l'ordre amb l'objectiu d'obtenir delcaracions autoimculpatòries i acusacions d'altres independentistes.
Aquestes Tortures van ésser denunciades i aquestes van ésser arxivades, però aquestes denúncies van ésser presentades al Tribunal Internacional d'Estraburg. El Jutge instructor del cas que no nomes no va iniciar cap investigació sobre les tortures sinó que a més a més no va impedir que declaressin al respecte els agents que el jutjat pertinent va citar, era el Senyor Garzón.
La Resolució del Tribunal d'Estranburg sobre els fets del 92 va dictar setència i va deixar ben clar que l'Espanya del Psoe no va investigar les tortures que van patir els independentistes catalans detinguts en l'Operació Garzon del 1992.
I Aquest personatge ara es vol proclamar defensor de la Justícia, si-us-plau, sempre enmascarats per la paella mes bruta.
Això es com dirli a la Guilla que guardi les ovelles.

dimarts, 21 d’octubre del 2008

Sociovergència, el cami sense retorn de la nostra nació
















S'ha acabat el 24é Congrés d'Unió Democràtica de Catalunya , amb una victòria aclaparadora del Senyor Duran i aquest amb la seva gran disposició sempre a encapçalar un Ministeri ha dit la seva màxima que ha estat "el Govern que convé a Catalunya era i serà una aliança entre Ciu i Psc es a dir unir els convenients i desunits amb la filial de Madrid, el Senyor Duran a vegades te lapsus mentals, perquè aquest cop ha confós Catalunya amb el seu interès particular, perquè ell te clar que si hi ha aquesta unió ell podrà disposar de la tan desitjada cartera ministerial.
Es a dir aquest personatge que governa un partit que no deixa d'ésser una filial del partit popular ara vol ajuntar-se amb la altre filial del partit de la capital del regne de Felip V per així ell poder gaudir de el seu minutet de glòria, te nassos tot plegat.
També ha mostrat novament la seva negativa a entrar a la Casa Gran del Catalanisme proposada per el seu soci de partit Artur Mas, desprès ha matisat que ell aposta per la federació de Ciu sense fissures i per Mas com el seu candidat a la Generalitat.
En política està clar que dos mes dos no sumen mai quatre, però això de anar a la processó i repicar campanes al moment no crec que sigui una bona estratègia política.
Miri senyor duran un es nacionalista o no, però lo que no pot ésser es que un sigui nacionalista per algunes coses i seguidor dels conqueridors colonitzadors per un altre.

dilluns, 20 d’octubre del 2008

El 7 de març del 2009 d'excursió a Brussel.les

Hi ha una campanya que vol reunir 10.000 catalans a Brussel.les per reivindicar l'autodeterminació i un dret fonament en la democràcia , el dret a decidir. Aquesta iniciativa vol que el poble Català digui la seva a la Cor de la Unió Europea el 7 de març del 2.009.

Aquesta iniciativa ha estat engegada per el Bloc Gran del Soberanisme amb la intenció de convocar al poble català a una trobada multitudinària, en però del seu dret a decidir el seu futur.

Aquesta Iniciativa ha sortit d'una proposta del Blogaire Enric Canela, que ha pres impuls gràcies a la Creació per part del Senyor Agustí Escarducer Segura , d'un grup de Facebook que ja compta amb mes de mil integrants , dels quals un 20 % dels mateixos ja han mostrat la seva disposició a realitzar el viatge.

El 7 de març del 2009 en la concentració està previst llegit un manifest en Català i en Angles que serà lliurat posteriorment als representants del Parlament Europea.
No deixa d'ésser una manifestació a favor de la nostra nació i com a tal se li ha de donar el màxim recolzament possible. Perquè per aquella època es quan hi haurà les eleccions de la Unió Europea i veurem la reacció de molta gent. A vegades val més un fet que moltes paraules

diumenge, 19 d’octubre del 2008

De la Crida a la Solidaritat, a Cridar: PROU D'AQUESTA PRESA DE PEL


Aquest Cap de setmana s'ha celebrat un sopar al pati Menning de Barcelona en commemoració a la Fundació de la Crida, aquest sopar va aplegar dirigents que estan a diferents formacions polítiques o a la societat civil , Hi havia gent de Esquerda, de Conveniència i gent que no milita a cap partit tots ells van deixar el vestit de polítics per anar a recordar les batalles passades, vint anys després.


La crida va tenir molta activitat durant la dècada dels 80 fins que a principis del 90 es va desfer .[la crida]

La Crida nasqué en un acte celebrat a la universitat de Can Fanga el 18 de març del 1981, patrocinat per En Felip Solé i Aureli Argemí. La campanya de naixement de la Crida tingué la seva culminació en un acte massiu al Camp del Barça, on s'aplegaren 100.000 persones el de 1981.

Durant els anys de major activitat , la Crida va organitzar un seguit de campanyes a favor de la normalització de la llengua catalana, denunciant entitats i empreses que consideraven que discriminaven el català.

Durant els anys 1985-1990 l'organització passà per la fase més espectacular d'accions directes. L'abril de 1985 una trentena d'activistes ocuparen l'Estació de Sants per tal de normalitzar-la, i el juliol de 1986 es constituí al País Valencià per tal d'ajudar a la reconstrucció després de les inundacions, un fet que va tenir molt de ressò va ésser la pintada de rosa de el portaavions americà a els drassanes de Can Fanga, aquesta foto va recorre tot el mon.

L'abril del 1987 dos militants van romandre penjats més de sis hores a la façana de el Corte Ingles desplegant una pancarta a favor del català. El 23 d'abril de 1988 convocà una manifestació en reconeixement de l'oficialitat del català al Parlament Europeu.L'elecció d'Àngel Colom com a diputat al Parlament de Catalunya i la seva campanya de fer d'ERC el pal de paller de l'independentisme va restar protagonisme a la Crida. L'abril de 1990 van robar el drap vermell i groc amb l'aguila imperial del Parlament de Catalunya com a protesta per la visita del príncep hereu de Felip V, però això no evita la decadència de l'organització. el 29 de juny de 1993 la Crida es va dissoldre oficialment en un acte al Paranimf de la Universitat de Barcelona.

Bé fins ara aquesta es la Crida històrica, potser ja va ser hora de que desenterrem la bestia i implorar el retorn de una altre Crida,es l'hora de cridar per dir prou, que n'estem farts de ésser els que sempre rebem, que volem lo que ens correspon , que ni som millors ni pitjors però està molt clar que som diferents, de entrada perquè som Catalans, i ja va sent hora de que deixem el seny a Casa (covardia amagada) i tirem de rauxa, perquè sinó aquest encantador de serps anomenat "Zapastre" ens tornarà a prendre el pel, i un ja està fart de anar tant al barber.

Analitzant la gent que formava part de la Crida i on han acabat jo em demano que els hi passat aquesta gent, que van passar d'ésser uns cridaners revolucionaris a uns caganers plenaris. La política els va reconvertir de llops a xais camí de l'escorxador. I lo que manca el nostre PAÍS es llops que vulguin i estimin aquesta terra, perquè d'esgarrats en tenim masses i aquests son una lacra per la nostra NACIÓ.