dijous, 22 de juliol del 2010

Quan l'evolució de l'espècie es va quedar estancada

la veritat que pot passar molt de temps, però com deia la iaia els testos sempre s'assemblen a les olles i per molt de temps que passí les arrels en qualsevol moment surten, i això es el que li ha passat al senyor Felip de Borbó a la clàusula de la seva llengua en el institut Servent (Cervantes).

Dons be aquesta imposició Franquista ha sortit en defensa de la llengua Castellana, una llengua poderosa aliada del creixement econòmic i que el castellà es la gran autopista que permet circular àgilment per les societats globals. la veritat que aquestes grans frases sortides de una ment privilegiada m'han descol·locat, aquest segur que ha fumat les mateixes herbes que el pinotxo Zapatero perquè sinó sabria que el creixement econòmic de la pell de Brau esta en números morats perquè fa mesos que ha fulminat els números vermells .[noticia]

dimecres, 21 de juliol del 2010

la proposta de Laporta, un somni sense resultats viables

la Veritat que si ho analitzes fredament la proposta del senyor laporta no es dolenta, no es dolenta si tots son capaços d'anar agafadets de la ma i ell deixa el seu afan de protagonisme a Casa, Vist el que s'ha vist fins ara això no deixa de ser ciència ficció en veritat. perquè tots plegats posen els seus interessos per davant de la nació i tots volen tocar menjadora.
Comencem per la divisió Carretero- laporta, aquest parell no arribaran mai a cap acord perquè com sempre hi ha el sexe mal anomenat débil per el mig , i son aquestes la que dirigeixen el destí de ambdues formacions.
Erc no voldrà participar mai en una llista on el personatge aquest que s'ha venut per un plat de llenties perdi el poder d'anar capdavanter de una llista i es tingui que recolzar en altres.
Els convenients ara que veuen que poden guanyar sense pactar no aniran en lloc i menys si perilla el matrimoni amb els desunits, no sigui el cas que el Duran tingui oportunitat de la cartera ministerial i la perdi per això.
Es trist tot plegat però a l'hora de la veritat com sempre molts galls i poc galliner i tots volen ensenyar les seves plomes mes maques.[noticia].
Que la idea es bona es veu quan els salvapatries espanyols surten al escenari a criticar, aquests mal anomenats demòcrates que només tenen veu quan fan pallassades titllen la conducta aquesta de antidemocràtica. I jo em demano la democràcia es una ciència exacta o es una ciència que es va adaptant al temps i a les condicions , sinó podem estar com volem hi ha una solució canviem la constitució.



diumenge, 18 de juliol del 2010

la Festa del Pi de les tres branques, una festa nostàlgica





















Que jo conegui alguna cosa de campllong i del pi de les tres branques es culpa de l'Isidre, ell un dia em va ensenyar aquest lloc nostàlgic, em va explicar la història del pi de les tres branques el vell i el nou i em va fer sentir enveja, per això aquest any el tercer diumenge de juliol no m'he perdut aquesta trobada nacionalista.
Dons be això des de el meu punt de vista ha estat una trobada nostàlgica, on podies trobar dues generacions la nostàlgica i la joventut el que he trobat a mancar ha estat la de segona generació es a dir gent de trenta a cinquanta cinc anys, no hi era aquesta generació. Hi havia gent molt jove amb moltes ganes i gent molt veterana a conviure amb els amics de sempre les batalles perdudes.
Desprès també he vist la parada de reagrupament, amb uns nois amb disfresses paramilitars que representaven l'exercit . Mal començament per reagrupament perquè imatge militar dona peu a pensar com serà el partit, hi canviar la semi democràcia colonial per una dictadura catalana per a mi no paga la pena, la veritat millor boig conegut que savi per conèixer.
Desprès he vist les forces de ocupació del tristpartit aquells anomenats mossos d'esquadra els quals com sempre han fet gala del seu tracte d'amiguisme, desviant a tothom però quan venia un conegut seu li treien els conos i el deixaven passar, la veritat que com sempre actuant amb igualtat amb tothom. ( com trobo a mancar la guardia civil a vegades )
I al migdia ha començat tot, cercavila dels trabucaires, amb els geganters i una col·lecció de gent fent ondejar l'estelada, he vist pocs draps de la corona d'Aragó i molta bandera estelada tant de la convergent com de la d'esquerra. i desprès discursos, narratives i cançons nacionalistes tot plegat celebrant una batalla perduda. I per fi començava l'apat de germanor, aquí es quan he marxat. Avui ha estat un dia nostàlgic. llàstima que de la Cerdanya no he trobat a ningú, potser no els interessen aquests afers. potser perquè d'aqui no podem llepar cap caleró.