diumenge, 18 de juliol del 2010

la Festa del Pi de les tres branques, una festa nostàlgica





















Que jo conegui alguna cosa de campllong i del pi de les tres branques es culpa de l'Isidre, ell un dia em va ensenyar aquest lloc nostàlgic, em va explicar la història del pi de les tres branques el vell i el nou i em va fer sentir enveja, per això aquest any el tercer diumenge de juliol no m'he perdut aquesta trobada nacionalista.
Dons be això des de el meu punt de vista ha estat una trobada nostàlgica, on podies trobar dues generacions la nostàlgica i la joventut el que he trobat a mancar ha estat la de segona generació es a dir gent de trenta a cinquanta cinc anys, no hi era aquesta generació. Hi havia gent molt jove amb moltes ganes i gent molt veterana a conviure amb els amics de sempre les batalles perdudes.
Desprès també he vist la parada de reagrupament, amb uns nois amb disfresses paramilitars que representaven l'exercit . Mal començament per reagrupament perquè imatge militar dona peu a pensar com serà el partit, hi canviar la semi democràcia colonial per una dictadura catalana per a mi no paga la pena, la veritat millor boig conegut que savi per conèixer.
Desprès he vist les forces de ocupació del tristpartit aquells anomenats mossos d'esquadra els quals com sempre han fet gala del seu tracte d'amiguisme, desviant a tothom però quan venia un conegut seu li treien els conos i el deixaven passar, la veritat que com sempre actuant amb igualtat amb tothom. ( com trobo a mancar la guardia civil a vegades )
I al migdia ha començat tot, cercavila dels trabucaires, amb els geganters i una col·lecció de gent fent ondejar l'estelada, he vist pocs draps de la corona d'Aragó i molta bandera estelada tant de la convergent com de la d'esquerra. i desprès discursos, narratives i cançons nacionalistes tot plegat celebrant una batalla perduda. I per fi començava l'apat de germanor, aquí es quan he marxat. Avui ha estat un dia nostàlgic. llàstima que de la Cerdanya no he trobat a ningú, potser no els interessen aquests afers. potser perquè d'aqui no podem llepar cap caleró.