divendres, 19 de setembre del 2008

Delictes i petits delictes, Quan la frontera la marquen els mitjans de comunicació mediàtics

La justícia espanyola és molt injusta, es una justícia dirigida per uns mitjans de comunicació amb massa poder mediàtic, i llavors fa que aquesta justícia no sigui justa, només va a la seva. Una de les seves funcions primordials es la defensa dels hereus d'en Ciscu de les queixes de les nacions colonitzades.
El 11 de setembre al fossar de les moreres va tenir lloc una crema de imatges (noticia) , això s'ha de castigar ràpidament, hem de demostrar qui mana aquí. Hem de tancar ràpidament als culpables d'aquest delicte, mentre, violadors, assessins , lladres, aquests poden campar per les seves sense judici o amb petites penes, mentre aconseguim castigar al poble Català per la seva rebel·lia lo demés no te importància, Manda Huevos com deia aquell ministre seguidor del Franquisme Carca i desmesurat.
Perqué la veritat sinó fos perquè es un tema molt seriós pot arribar a fer gràcia i tot, en una societat on els violadors i assassins en busca i captura van al jutjat del costat a signar cada 15 dies , una societat on els afectat per accidents de trànsit pendents de judicis i indemnitzacions amb mes de quatre anys de antiguitat, on els jutjats només es dediquen a les petites denuncies de la premsa rosa, però aquesta inoperància de cop i volta es torna a efectivitat total, com si per art d'encanteri es posa en marxa tota la maquinària possible quan el tema es Catalunya i els seus ciutadans, perquè en casos con aquest de la crema de draps o de fotografies aquests delictes son ofenses molt greus i s'han de castigar quan abans millor, La veritat es que te cullons tot plegat. Si aquesta es la justícia democràtica dels hereus de Felip V , com seria la injustícia
Alerta Solidària, el col·lectiu antirepressiu de l’esquerra independentista, va deixar clar ahir que s’esperaven la demanda de l’Audiència i va atribuir la decisió a la “pressió de determinats mitjans de comunicació, que forcen les actuacions de la fiscalia”.
Aquí es veu la independència dels Jutges i dels Jutjats, si qualsevol diari neo-feixiste diu que això s'ha de castigar ells jutges obeint com a xais al escorxador va i obren diligències. No podien fer lo mateix amb el l'Estatut de una vegada i dir-nos lo que ens diran un dia o un altre, que envers de un estatut tenim un paper moll i desdibuixat.
Per Cert si de veritat existeix llibertat d'expressió, un pot opinar lo que vulgui no?, per tant si no estant contents amb una monarquia imposada per un dictador, que hem de fer, callar o podem dir de la millor manera que sapiguem que ja en tenim prou.
Només m'ha faltat veure que la filla del Borbó ara treballarà a Mapfre cobrant la missera suma de 200.000 euros de sou, i sort que estem en una època de crisi que sinó ves a saber quin seria la seva remuneració , encara que sigui una empresa privada, això es un tribut revolucionari


dijous, 18 de setembre del 2008

El Castellà , una llengua discriminada en la ment de quatre amargats


Avui llegeixo al diari que la comissió europea no ha rebut cap queixa de discriminació del Castellà a Catalunya [noticia]
Després vaig a la pagina dels Ciutadans del mon que estant fent la seva creuada mediàtica i son els salvadors de la llengua dels hereus de Felip V i en tro bo amb això [Noticia]
o Vaig als pamflets mediàtics del sense raó , el mon, la ràdio dels capellans i la tele-escombreries seguint les mateixes línies que el Grans defensors de les creuades mediàtiques,
La pregunta es a qui es pot donar mes credibilitat, a la Comissió Europea, una comissió imparcial i objectiva o aquests amargats vingut a menys que confonen la velocitat amb el bacallà. Potser algun cop se els hi ha de dir prou nois, ja van sent hora que us ho feu mirar tot plegat, en el fons vosaltres no sou polítics encara que hi jugueu , hauríeu d'ésser informadors de les notícies i no pas part de les mateixes,

El problema de tot plegat es que nosaltres son bilingües que de entrada sabem parlar i escriure dues llengües i ells amb tota la seva intel·ligència només en coneixen una, i això fa mal, fa mal que aquestes colònies que envolten el regne de Felip V tinguin uns trets diferencials i que després de quasi 300 anys encara no han pogut fer desaparèixer. I clar quan aquesta gent que utilitza una llengua tant diferent a la seva parlant no hi ha quisqui que entengui lo que estant dient i clar estant en desventatge, això si quan escolten una cançó amb la llengua anglassatjona, se la saben de memòria sense saber que estant dient, aquí està la diferència, voler es poder, i quan un no vol no cal que hi fotem res mes .

Avui dormiré més tranquil, El Sr Saura esta al capdavant de la salvació del mon mundial


Hi ha noticies que no se si fan riure o fan plorar, però la veritat es que hi són i com a tals un pot dir sempre la seve, avui us parlare d'un fet i d'un personatge que des de la trobada a les costes del Garraf amb la vice-presidenta del govern, em sembla que ha perdut el rumb, potser han estat els efectes afrodisíacs de la ministre o potser ha estat l'aperitiu que es van prendre que devia estar caducat perquè sinó no s'entenen segons quines declaracions



La Pau Mundial està salvada amb l'aportació de Catalunya senyor saura, això em sona a pitorreo vostès que no son capaços de arreglar els seus problemes interns volen aportar alguna cosa a la pau mundial, lo primer que han de fer es arreglar el seu partit, un cop això estigui llest el segon que han de fer es arreglar el trist-partit i un cop aconseguit lo tercer que toca es buscar la independència de la nostra nació, si algun dia arriben aquest extrem llavors i potser llavors poden anar a grans empreses com la Pau Mundial, però abans de netejar les cases dels demés si-us-plau la seva ha d'estar com una patena.



Això si senyor Saura lo que vostè esta aconseguint es sortir amb totes les fotos, això te un merit, però la veritat desprès de la gran conquesta que vàrem tenir amb la seva reunió a les costes de Garraf tot lo demés ja em sona a xinès, perquè aconseguir que el President del Govern no surti a donar explicacions i en el seu lloc, i sortir el senyor solbes amb les ametrelletes a la ma i disparant a tort i a dret, i fer-nos passar per insolidaris i bufa-gaites, això ha estat la millor estratègia de la política dels darrers 30 anys i vostè senyor va ésser el gran impulsor d'aquesta revolcada .


dimecres, 17 de setembre del 2008

"si me hablan en Catalan, me voy a otro lado",Colonitzadors del meu País, podrieu agafar eixemple si-us-plau

Avui us parlaré de una turista granadina de visita a Barcelona, que és queixava que a tot arreu li parlaven en una llengua que no coneixia, aquesta turista amb la diferència que hi ha entre les dues llengües tenia moltes dificultats en la seva estada a Catalunya,i tot això per culpa de la llengua Catalana i els catalans que només parlen aquesta llengua, jo em pregunto aquestà senyora segur que va anar a catalunya? perquè la veritat sigui dita el castellà es la llengua del carrer , però clar segur que es va ficar en un gueto estranger i allí només parlen català. Be la veritat que això a casa meva se'n diu demagògia , perquè d'entrada el català no es pas tant diferent a la llengua d'en Servent (Cervantes li diuen ells), però clar aquí aquests personatges s'han de fer les víctimes, potser aquesta senyora envers de imposar la seva llengua hagués demanat si-us-plau si li podrien parlar amb castellà segur que la gent ho hagués fet, però això es lo de sempre davant una imposició una rebel·lió. I les coses per cullons a casa nostre mai [publicació]

Aquesta turista ha criticat al taxista, als mossos d'esquadra perquè tots els hi contestat amb català i la meva pregunta es? potser no està permès utilitzar aquesta llengua en el nostre país, això només son ganes de imposar la llengua del imperi, ha dit en qualsevol moment aquesta senyora que era estranguera i que no coneixia la llengua de la nació on es trobava .Perquè clar això ja semble un pati de col·legi , sempre plorant perquè no aconseguim acobardir als catalans abans d'hora. Acàs si jo anés a la seva cordoba i li digués que em parles amb el castellà de Castella

Un altre Cas es aquella senyora que va al supermercat i comença a cridar com una possessa perquè diu que com pot ésser que els productes estiguin etiquetats amb Català, llavors quan arriba la dependenta i li diu que aquella llengua no és el català sinó el portuguès, calla com una puta i ja li està bé, amb companys de viatge així, millor anar sols.

Senyors polítics amos de la nostre colònia , potser com el poble es Sobirà podríeu prendre exemple d'aquesta turista que visita Països exòtics i fer lo mateix, així d'aquesta manera potser podríem trencar la cadena que ens te subjectes a la vostre tirania. I de pas si voleu uns bons companys de viatges us regalarem els quatre que resten a ciutadans, perquè com a mínim estigueu entretinguts amb les seves pallassades.
I si tots aquests personatges no ens volen visitar mes cap problema , que no vinguin i si tots es volen quedar a casa, molt millor, perquè com sempre millor anar sols que mal acompanyats


I acabarem les noticies d'avui amb una broma de racc1 al diari el sense nom , companys no feu aquestes coses al gran diari , el més objectiu amb tota la informació que ha sentit un comentari com que a Catalunya hi ha una botiga que fa descompte en el cas que posis el nom de l'animal en Català envers de la llengua de la seva creuada i salten com a possessos a escriure aquesta noticia, això se'n diu contrastar la informació, i ser objectiu amb la teva feina "el sense mon"

dilluns, 15 de setembre del 2008

El Cant de la Independència, una flor no fa primavera, però ajuda a fer jardí

Noticia treta de e-noticies:
L'organització Catalunya Acció va presentar el Cant de la Independència. Es tracta d'una composició del cantautor Josep Meseguer sobre un himne escrit per Vicenç-Albert Ballester, creador el 1908 de la Senyera Estelada, amb arranjaments musicals de Jordi Prades. La peça va ser interpretada per Núria Inglès el dia abans de la Diada i es va poder escoltar també al final de la manifestació de l'Onze de Setembre convocada per diferents entitats amb el lema "Som una nació, volem un Estat propi".

Lletra del Cant de la Independència:






No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

Ja és hora que la Pàtria, que el nostre cor adora,
camini tota sola vers l’Ideal que enarbora

bon punt vibri pels aires el crit de Via fora!
i la bandera santa onegi a nostra vora.

Finí el seu esclavatge la terra catalana;
avui tota es redreça sentint-se sobirana,
al cor anhels de vida, amb ànsies de victòria
si cal als braços força per aixecar els fusells.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

Serem potents, i indòmits com vents desenfrenats.
Que si morim, la glòria valdrà molt més que el viure.
I si vivim veurem la Catalunya lliure
formant en la sardana dels pobles alliberats.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència
.

Potser la cançó li manca ritme, potser no triomfarà entre la joventut del nostre país, tampoc la podrem portar a eurovisió perquè no passaria la selecció del país dels hereus de felip V . A lo millor si ho negociem amb Andorra ves a saber.
Però li hem de tenir un respecte d'entrada perquè va ésser escrita fa cent anys i a mes fou escrita per el creador de la senyera estelada,
Vicenç-Albert Ballester, i una cosa va amb l'altre. Á més si analitzem la tornada de tota la cançó, " No pidolem lleis noves, ni demanem clemència,volem per Catalunya només la Independència", veiem que lo que es deia fa cent anys es encara vàlid en el nostre temps. Han passat cent anys i no hem avançat ni un centímetre, aquesta es la realitat Catalana, que anem com els crancs enrere sempre.
En la tornada quan parla de no pidolar ni lleis noves , ni demanar clemència, es tota una declaració de intencions. Lo que realment necessita Catalunya es independència, que ens hem de deixar anar de les cadenes dels colonitzadors hispans. Que ara potser es el moment de dir prou que nosaltres no som d'aquesta nació, que nosaltres som catalans. potser la millor independència es l'econòmica si aconseguim aquesta desprès ja no interessarem a ningú. però mentre es puguin munyir som un caramel massa llaminer.

Bé ara ja hem fet el paper de l '11 de setembre i la meva pregunta és , i ara que? ara tots recollirem l'estelada? , la amagarem al caixó fins el proper any i a tornar a començar aquest es el futur del nacionalisme català?. Potser ja va sent hora de que siguem Independentistes els 365 dies de l'any i no només l' 11 de setembre . Perquè per aquesta finalitat ja tenim els polítics del nostre país. Jo només diria unes paraules del senyor Cardona que deia, que la llibertat del poble català l'han de obtenir els habitants del poble, perquè els polítics no estan per aquesta funció.
Lo que hem d' aconseguir el poble català es que l' 11 de setembre es celebri cada dia., i si pot ésser amb les ganes d'aquest darrer anys. Amb una mentalitat com aquesta potser si que podrem aconseguir les nostres aspiracions, però si només som catalans l'11 de setembre, no anem bé.

diumenge, 14 de setembre del 2008

l'Aplec de la Xicoia, un tresor gastronòmic perdut





Avui us parlaré d’una festa que es feia al petit poble de Meranges, allí dalt, al refugi de Malniu, al peu del Puigpedrós, l’Aplec de la Xicoia.

Aquest esdeveniment, es feia el darrer diumenge del mes de maig, un dels que més hi va contribuir, en la seva creació a ésser un veí del nostre poble d’Alp, l’Eudald Vila, i que pel que sembla aquesta festa s’ha perdut per motius d’alcaldia.

La veritat, és que hi han coses que no s’entenen, una festa en la que el Ajuntament només tenia que cedir els terrenys municipals i una petita subvenció per els organitzadors i ho tenien tot fet, una activitat, la collida de xicoies, que feia que vingués gent de tota arreu, gent a collir-ne i molta mes gent a veure com ho feien.

A primera hora del matí, la gent arribava al refugi, agafa la cistella , el ganivet i a collir xicoies, una vegada collides, començava el concurs en si, un concurs entre amics de “la Xicoia”, on es valorava la quantitat, la qualitat i el guarniment de la cistella i es proclamada un guanyador, que el decidia un jurat totalment popular, constituït per gent del poble, un gastrònom i l’alcalde. La veritat és que guanyava tothom, fins i tot personatges com jo que collim les xicoies com els “pixapins”, asseguts al terra. Després, al costat del llac del refugi, es feia un dinar de Germanor, dinar on el plat estrella era la xicoia, acompanyada de bons embotits i bona carn de la nostra estimada Cerdanya.

La veritat, senyor alcalde del Municipi de Meranges, és que hi han coses que no s’entenen, potser el problema és que no l’hi han deixat posar-se la medalla del èxit. En aquesta vida, senyor alcalde, hi han coses que s’han d’agrair i, només en nom del senyor Eudald Vila, dels veïns del poble i per el que representa la seva divulgació per al seu coneixement, vostè hauria d’haver mantingut aquest Aplec. A vegades, les persones són més importants que els orgulls, i l’amic Eudald no es mereixia aquest tipus d’homenatge “la pèrdua de l’Aplec”.

Perquè senyor alcalde del municipi de Meranges si vostè no vol que aquest aplec de la Xicoia al seu Municipi només ho te que dir segur que altres pobles estarien encantats d'agafar el testimoni, el municipi d'Alp segur que ho farà encantat. Però crec que per història, per els seus veïns, i per tot plegat es mereix, Que sigui Meranges el que tingui el privilegi de seguir desenvolupant aquesta tasca, i tant de bo que la proper any es torni a fer i de pas un petit homenatge al amic Eudald no quedaria pas tant malament.


Poques coses es fan a la comarca perquè vingui gent i si a més les que s'havien fet fins ara les deixem perdre poc futur turístic ens espera .