2º etapa Pamplona- Estella . i punt final

Avui he descobert que mentalment soc dèbil , aquesta nit per cosa del cansament i altres he sofert un concert de ronquets de tot tipus, la veritat que era per gravar aquesta gran melodia tota la nit . i a partir de les 4 del matí llavors ha començat l'abandonament a goteig dels primers caminants i han anat sortint com gotes d'aigua.
Un petit robatori per la nit al alberg m'ha deixat sense subjectadors de les alforges i el sac de dormir, això ha provocat que el sac de dormir ballés més que el ball de Sambito . He matinat a les 7 del matí ja estava vestit i a punt de sortir, avui m'he recordat dels familiars d'En Ramon que deia que tot era baixada, dons be quan pujava per el Alto del Perdon he caminat mes que pedalar , la veritat que la pujada aquesta era dura el problema ha estat per la baixada per això , una pendent molt dreta que ha provocat que dues vegades anés a veure com estava el terra, la tercera ha estat de pel·licula de efectes especials han tingut que venir dos companys que feien el camí que m'han ajudar a sortir de un marge desprès de dues voltes de campana. Avui he descobert que no tinc edat per segons quines coses.
Tot seguit aquí he arribat al Puente de la Reina i d'aquí cap a Estella, el poble es espectacular amb uns jardins magnífics i uns restes medievals meravellosos la catedral es magnifica i aquí es quan he baixat de la bicicleta i he dit prou. em retiro.
Avui també he descobert que un punt que jo creia era molt fort per a mi ,la solitud no deixa de ser una debilitat perquè ha estat aquesta la que m'ha marcat el petit recorregut del camí de Sant Jaume, menjar a destemps, no programar les etapes de veritat, pensar-se que encara tinc 20 anys, petits detalls que m'han descobert que no estava preparat per aquesta aventura. Per tant moltes coses he d'agrair al Cami de Sant Jaume que m'ha ensenyat unes quantes debilitats meves que no em creia tant latents.
Per Cert he d'agrair al Josep Maria la Sabina i al Carnestoltes del Marc la seva paciència envers a mi, tant en l'hora de portar-me a Roncesvalles com a l'hora de venir-me a buscar a Estella(LAZARRA com deien allí).
Ptda. la primera ha estat una derrota però Camí que l'any que ve tornaré, i amb mes força i segur que vindré acompanyat. Aquest any només he recorregut 89 km dels 737 que posa el mapa , nomès en restaven 648 per arribar.

1 etapa del Viatge de Sant Jaume Roscesvalles-Pamplona

La veritat que el dia ha estat mogudet, hem sortit a les 7 del mati per arribar passades les 13 hores al monastir de Roncesvalles, una carretera llarga i plena de curves desde Sant Jean Point de Port fins al monasti s'ha fet etern.

Un cop Arribat al monastir he anat a acreditar-me m'han posat el segell i tot arreglat ja podia començar però abans un ha de dinar i això he fet amb el Txemari la Sabrina i el passerell del meu nebot hen anat a Dinar a Casa Sabrina, curiós el nom bé un cop tips hem descarregat la bicicleta del cotxe i tocava padalar.

Com sempre no es pot fer mai cas de ningú algun espavilat em va comentar tu tranquil el primer dia es tot baixada per tant amb dues hores tot arreglat, n'he tardat quatre a part de enganxada de la cadina, caigudes per el contrapes, he après moltes coses el primer dia i una ha estat es pas el mateix portar la btt descarregada que amb les alforjas i el sac de dormir.

bé al fi he arribat a Pamplona 43 km deia el cartell pero no explicava que estaven compostos de pujades i baixades, que molts troços he tingut que deixar la bicicleta a terra i començar a caminar amb ell a coll , que quan baixada de la bicicleta el contrapes feia que s'aixequès tot, la veritat que en el fons ha estat enricador.

Ara estic en un alberg de Pamplona al costat de la catedral , un ambient magnific i espectacular amb tot el jovent al carrent com es feia abans, amb els borratxos de tots els llocs, els cridaners i la gent que surt a passejar, la veritat que em fot enveja aquesta terra.

Amb carrers amb banderes per tot arreu de navarra, republicanes, gais, amb llençols que posa fora Tav un poble divers amb una cultura diversa.

Bé dema surtiré de Pamplona però no tinc clar on arribaré perquè la veritat sigui dita el camí es mes dur del que deien perquè això no es una carretera sinó un cami de cabres que no para de pujar i baixar.

Demà en el alberg que em trobi si tenen internet continuaré explicant les meves aventures sino ens haurem d'esperar el dia que torni, que espero que sigui aviat.

Tancat per Vacances

Bé dijous marxo a roncesvalles aquest any toca fer el Camí de Sant Jaume, aques any toca conèixer una part de les terres dels hereus de Felip V juntament amb dos nacions que es troben en la mateixa situació que la nostra. Per Tant a tots els meus lectors els hi he de dir que ara podran descansar de les meves parides i tonteries però que per els seus malsons pensin que tornaré , desitjo que sigui amb molta mes força que la tinc ara però ho faré amb molta força.

D'entrada marxo sense passaport a veure si quan torni no puc passar la frontera perquè la meva nació s'ha independentitzat i no em deixen transpassar la frontera. Com sempre somniar es gratuit, i jo no pateixo de insomni.

Moltes gracies a tots per perdre el temps amb mi, un agraiment molt gros i fins l propera

Pere Secases i Casadesús.

Estana - Canal del Cristall - Coll de la Canal de Cristall

Avui us parlaré de una excursió que mes aviat es per a cabres envers de persones, la primera part es divertida, fàcil i assequible a tothom, es la que va d'Estana fins els prats de Cadí , aquesta part es fàcil i maca sobre tot quan arribes als Prats de Cadi i pots veure les vaques com campen per les seves. Fins aquí tot fàcil, desprès es quan ve la pujada es la segona consisteix en el aproximament a la Canal de Cristall molta pujada per mig de una tartera fins arribar als peus de la Canal i aquí es quan comence el calvari, no hi ha res fressat a part de quatre pintades de un PR i el problema es que puges una passa endavant i en baixes dues enrere. aquesta es la situació de la canal hi ha molta roca molta alta fins que arribes al final . la veritat que hi he anat tres vegades i no tingut nassos de trobar la famosa font dintre de una cova, dec esser de poble. Dons un cop arribes a dalt la vista es impressionant han passat tres hores des de la sortida d'Estana però allí dalt sempre que sigui l'amo del mon.

Després veus que la distància que has fet no passa de sis quilometres , en el trajecte m'he trobat a dos senyors que baixaven i una senyora amb un gos i una estrangera tota la gent que he trobat per la Canal, la Veritat que si el que es busca es pau allí la troba sencera. i cop esmorzat la baixada no es fàcil perquè te pinta que tinguis que caure en qualsevol moment però quan arribes a la font de prats de Cadi bufes, ja has fet la part mes difícil , després només toca arribar fins estana per agafar el cotxe, el problema d'avui es que algú li ha fet gràcia el meu cotxe i la ratllat de punta a punta, bé si així li hem alegrat el dia paga pena tot plegat. Dos horetes es el que m'ha costat la baixada.

Bé la setmana que bé marxo a fer el Camí de Sant Jaume per tant deixaré de dir tonteries duran uns dies, però abans de marxar encara tinc que veure les votacions d'Isòvol que com deia aquell escrit de l'estació del meu municipi, els habitants d'Isòvol han vist la llum i volem rectificar, no van tenir present allò de que mes val boig conegut que savi per conèixer, perquè els hi ha resultar que el savi era només d'apariencia, A veure si el consell Comarcal pren nota del poble d'isòlvol i fan el mateix amb la presidència.

Per cert avui encara he tocat neu i molta en hi ha dintre de la canal.