dissabte, 12 de març del 2016

Avui, he conegut un dels meus pocs lectors anònims.

La veritat que la vida te moltes sorpreses, fins ara jo coneixia la gent de la meva comarca que perd el temps llegint les meves tonteries, avui he tingut l'oportunitat de conèixer una persona aliena a la nostra comarca que també fa el mateix.
M'he quedat de pedra, m'ha renyat per tenir abandonat el blog, m'ha renyat (de bon rotllo) per no escriure però es el que jo li he dit, l'hivern tinc massa feina i quan arribo a casa estic massa tocat per posar-me a parlar de coses interessants.
També m'ha comentat que ell tenia un blog  i que també l'ha abandonat, potser es una qüestió de que la nostra nació sempre donem voltes al mateix pou, perquè desprès de una pujada be una baixada i així anem tirant. Perquè quan sembla que ja veiem el llum del final del túnel tornem a entrar a un altres i així es el nostre tarannà.
Per tot moltes gràcies desconegut, desitjo que el proper cop tingui mes coses a dir , sempres es maco poder conversar amb algú que te la santa paciència de perdre el temps amb les tonteries que jo escric.