dissabte, 12 de març de 2016

Avui, he conegut un dels meus pocs lectors anònims.

La veritat que la vida te moltes sorpreses, fins ara jo coneixia la gent de la meva comarca que perd el temps llegint les meves tonteries, avui he tingut l'oportunitat de conèixer una persona aliena a la nostra comarca que també fa el mateix.
M'he quedat de pedra, m'ha renyat per tenir abandonat el blog, m'ha renyat (de bon rotllo) per no escriure però es el que jo li he dit, l'hivern tinc massa feina i quan arribo a casa estic massa tocat per posar-me a parlar de coses interessants.
També m'ha comentat que ell tenia un blog  i que també l'ha abandonat, potser es una qüestió de que la nostra nació sempre donem voltes al mateix pou, perquè desprès de una pujada be una baixada i així anem tirant. Perquè quan sembla que ja veiem el llum del final del túnel tornem a entrar a un altres i així es el nostre tarannà.
Per tot moltes gràcies desconegut, desitjo que el proper cop tingui mes coses a dir , sempres es maco poder conversar amb algú que te la santa paciència de perdre el temps amb les tonteries que jo escric.
 



3 comentaris:

Joana ha dit...

Caram! quines casualitats

ALP2500 ha dit...

però molta joana, imagina't sortir a esquiar agafar una cadira del telecadira per el lloc des treballadors, seure al costat de un senyor que et mira no diu res, i al cap de cinc minuts t'esbronca per haver deixat d'escriure el blog, em vaig quedar de pedra, ell em va reconèixer i també era un blogaire. amb un blog abandonat com el meu.
Fins ara conec quasibé tota la gent de la meva comarca que em segueix però gent de fora fins i tot es divertit, aquest senyor l'he vist en una setmana dos o tres vegades. Per tant es un assidu de l'estació d'esquí on treballo.

Xavier ha dit...

Gracies per el tracte de senyor però no crec que calgui un tracte tant respectuós.
El meu blog si que està abandonat , l'acabo de mirar i la darrera entrada es del 13 de Juliol de 2010 (abans d'ahir) .
I si que soc un assidu de l'estació , el primer forfet de temporada es de 1997 i vaig començar a esquiar-hi a finals dels anys 70.
El teu blog em serveix per enterar-me del que passa a la comarca fora de les noticies oficial i adonar-me de com es veuen les coses des de el mateix lloc on es viuen.
Com pots deduir per el que he trigat en llegir l'article porto molt mala vida i fins ara no he tingut una estona per entrar al teu blog.

Salut.