dissabte, 6 d’agost del 2011

Si es aixì jo també tinc l'anima plena de merda

Dons be aixi va batejar el senyor David de Vargas ex-capellà de Sant Vicenç de Castellet a la gent que el criticava. Jo em pensava que l'esport era una cosa, que la política una altre i que la religió una altre ben diferent i que aquesta estava per sobre les demès. Dons no això no funciona així, i sobre tot en llocs on han estat castigats per la presència d'aquest personatge.
Un personatge que va ésser expulsat del Seminari de Can Fanga, dels salesians, dels carmelites i fins i tot de un convent d'Andalusia, que donava la missa amb el drap aquell que porta incrustat un pollastre amb ploma, personatge que va tenir la sort d'anar a parar a la diòcesi de Castelló en temps del bisbe Juan Antonio Reig, vist el mestre que podem esperar de l'alumne.
Aquest personatge ell solet ha aconseguit ajuntat a tot un poble ,excepte els seus quatre aferrims seguidors. Aquest senyor ha fet un gran be a Sant Vicenç de Castellet perquè ha sabut tocar les fibres necessàries perquè tot el poble anés a la una, que tots disposessin de la mateixa idea fotre fora al Capellà.
dons bé encara que la secta aquesta de la religió es tapi el cul uns altres altres han acabat claudicant , primer va ésser el silenci administratiu, desprès el menyspreu del bisbe de vic, el senyor Romà Casanovas
es va negar a rebre la comissió que es queixava amb el curiós argument que ells trencaven la comunió. es a dir 
La resposta ha estat el silenci administratiu i el menyspreu del bisbe de Vic, Romà Casanovas, el seu protector que es va negar a rebre una comissió amb el curiós argument que ells trencaven la comunió.
[noticia 2] .
Per sort per aquest poble les aigues han tornat al riu, i tot continuarà com fins ara però d`'entrada ells han tingut cinc anys de penúries i de càstic, total els pobres pelegrins han de sofrir per aconseguir arribar a deu, mentre que els manipulars i castigadors tenen un autopista fins al cel.

dijous, 4 d’agost del 2011

Solució dràstica al mal aparcament dels cotxes

La veritat que la solució es un pel dràstica, però segur que ara s'ho pensaran dues vegades abans de aparcar malament.
L'alcalde de Vílnius, Arturas Zuokas, ha protagonitzat una contundent campanya contra l'estacionament il·legal a la ciutat lituana, atropellant amb un tanc un Mercedes que estava aparcat en un carril bici del centre de la ciutat. "És una provocació social i s'ha de cridar l'atenció de la societat per respectar les normes i perquè informin la policia de les infraccions del codi de circulació", ha explicat Zuokas a l'AFP. Zuokas, un antic reporter de guerra, famós per les seves idees originals

dimecres, 3 d’agost del 2011

Ser de Poble, premi o càstic on es la diferència.

Aquesta setmana quan en trobava a la Pia mirant les obres que estaven fent a Masella sobre les noves pistes que volen obrir aquesta temporada, vaig tenir la sorpresa de que es va parar un cotxe amb una parella de visitants . Desprès de la salutació corresponent va resultat que es tractava de un senyor que havia nascut al Municipi d'Alp i per qüestions de feina va immigrar a la gran Capital i ara torna per les vacances i ens va esbroncar per la feina que feien a Masella i que havien destrossat la Muntanya.
Vàrem aguantar l'esbroncada i no van entrar a la lluita, no cal discutir amb la gent per aquestes coses, el problema es que això es constant, gent que marxa a fora a guanyar-se la vida, gent que s'ha venut tot el que tenia per desprès poguessin fer cases als seus terrenys i ara van els paios i et diuen que has de fer i no fer, i on pots construir i on no,potser això ho haguessin fet abans de vendre`s el seu terreny la cosa seria diferent, que volen guanyar-se ells la vida i ara restringir que els demés es guanyin també la seva vida.
Desprès ens trobem situacions com aquella que segons quines hores no podem tocar la campana del municipi perquè els senyors vinguts de fora no poden descansar, la veritat que nosaltres som diferents ens donen pel sac els de la capital del regne dels Hereus de Felip v i de pas ens donen pel sac els de la capital de la nostra nació, fet i fomut sempre acabem malament.

dilluns, 1 d’agost del 2011

Poema dels Oprimits - Ken Zazpi

Se'ns Pixen, una declaració real del tarannà dels nostres politics

Dr. Calypso ens dóna un detall de tarannà dels nostres politics.


Ep Guiris, nosaltres ni toros ni sangria, aqui bevem ratafia

Nosaltres no som de sangria sinó de ratafia
nosaltres no som de braus sinó en algun lloc de braus embolats
nosaltres no som espanyols de vocació sinó mes aviat de imposició

diumenge, 31 de juliol del 2011

Amaia Montero i el canto del Loco. Tot pot ésser

Tot es possible en aquesta vida, fins i tot que els convenients acabin pactant amb els de Ensorrant Cerdanya. Per tant us deixo aquesta cançó que m'encanta.


Els Catalans necessitem que el pp guanyi per majoria absoluta

Se que sembla una xorrada, però si es produeix això com ens voldran manegar per activa i per passiva, segur que en revelarem, aquest es el nostre futur perquè si manen amb ajuda dels Convenients i desunits, malament llavors, perquè ens tornaran a vendre el concepte aquell del peix al cove, i una altre presa de pel endavant.
I com els hereus d'en Pinotxo Zapatero no tenen res a fer desprès de l'actuació magnifica del pinotxo, que ens ha portat al autèntic desatre, millor dons que guanyin per majoria. Perquè en aquesta vida només ens revotem quan ens apreten força, sinó som especialistes en abaixar el cap i que ens donin.

vall d'Eina, Pic d'Eina i noufonts

Avui tocava visitar la Cerdanya Nord, aquella part de la nostra comarca que va ser moneda de canvi per una derrota dels colonitzadors, moneda de canvi de una nació que es pensava que eren el centre del món i els senyors gavatxos els hi van donar una petita lliçó, la llàstima que el preu va ésser molt car per la nostra nació. Vàrem perdre aquesta part de la nostra comarca, però bé es troben igual que nosaltres colonitzats per uns altres això si.
Dons bé he agafat el cotxe i direcció a Eina un cop he arribat allí he pres el camí direcció a Lló fins arribar al pàrquing de la vall d'Eina i allí he aparcat.

Aquí comença la nostra excursió, el començament hi podem trobar una riquesa de flora espectacular, la llàstima es que a finals de juliol ja es massa tard per poder gaudir de aquesta flora però encara que sigui així la bellesa es increïble, convé remarcar que el camí de la vall es ample, fesat i no calen senyalitzacions perqué la gent et marca el camí , en un principi la pujada es sua fins el pla de l'Orri (2051 m.) desprès hi ha dos pujadetes mes pronunciades fins arribar al pla de la Beguda (2.335 m.) un cop s'arriba a aquest lloc solitari i planer, veus la pujada que et resta i ja t'hi pots agafar fort que aquí si que puja la muntanya, un cop arribes al Coll de Nuria o Coll d'Eina (2683 m ) ja has fet la part mes dura el Pic d'Eina el tens als teus peus (2786m) vist el pic i gaudit de les seves vistes, sobre tot de la vall de Planés pots veure el Noufonts a tocar i clar mitja horeta mes no t'ha de deixar poder gaudir d'aquella magnífica muntanya i cap allí he anat, envoltat de flors de neu i altres i he fet cim (2861 m ) desprès de tres hores i mitja ja he arribat al final ara només restava retornar cap el lloc d'inici, però no sense poder gaudir del Noucreus als teus peus que et diu visitem però ho deixarem per un altre dia .,
 


Curiositats del dia , a l'excursió d'avui m'he trobat a molta gent quasi bé tota francesa amb el seu bonjour com a salutació jo sempre contesto el mateix Bon Dia , el que m'ha estranyat ha estat trobar-me un grupet de la garrotxa que també m'han saludat amb francès, collons així no farem res amb la nostra llengua, la educació tant es la nostra llengua que amb la seva, he estat parlant amb aquesta gent i un noi m'ha comentat mira el paio que m'he trobat abans que tu li he dit bon dia i m'ha contestat en francès per tant he cregut que tu també ho eres per això t'he saludat així, i jo li he fet reflexionar no calia tu em saludes amb la teva llengua i si necessito alguna ja t'ho diré que no t'entenc, però si sempre fem el mateix la nostra llengua te data de caducitat. No cal amagar-la es prou maca per poder gaudir d'ella.