dissabte, 21 d’agost del 2010

Josep Escobairo Forcada, un sobrevivent de la Quinta del Biberó

En Pepet Escobairó te noranta anys, noranta anys d'experiència, es el darrer mohicà de la Quinta del Biberó del municipi d'Alp que resta viu, un sobrevivent d'aquella guerra,ell avui ha començat a explicar-me la seves vivències i la veritat que son un pou d'experiència .
No tenia mes de 16 anys que amb 7 companys mes els van posar en un camió i els van portar cap l'Ebre, per el pepet que potser havia anat dues vegades a Barcelona va ésser tot una experiència nova, no te cap sensació d'aquest viatges només recorda que tot just van arribar els van carregar en una barca  per atrevessar el riu i començar la seva odissea.A Vilalba de los Arcos comença la seva història.
En Pepet em va explicar les sensacions de por al començament d'agafar una arma i que amb el temps t'acostumes a tot, a veure morir els teus companys, dos dels vuit fills del poble  que van anar a defendre la república van perdre la vida per el camí.

Un dels records que potser li fan mes mal es que el seu germà estava a l'altre exercit i que els dos estaven a la batalla de l'Ebre no es van trobar però també es podien haver matat entre ells . 

Ens va parlar de la fam que passaven, de com van haver de matar la seva mascota un cavall petit per poder menjar, de com a garrotades robaven per atipar-se .

Ens va parlar del senyor Avellanet de com aquest gràcies a que li va donar la petaca perquè li portes i se la va posar a l'esquena i com una bala va anar a ella i no va fer res a la persona.

Petites anècdotes de com va ésser una guerra fratricida, on germans es van matar entre ells, i per acabar el relat d'avui us explicaré una frase que m'ha explicat el pepet i que m'ha calat fort , la guerra no la van guanyar els nacionals sinó que van ésser els republicans amb les matances internes i la divisió del poble el que van provocar que es perdés aquesta guerra. I segons en Pepet un dels  culpables d'aquesta situació va ésser el President Companys.

Dons aquesta criatura que va marxar amb 16 anys als 19 va acabar la guerra i llavors va començar el servei militar no va acabar fins els 21 anys que va tornar a casa, i segons ell no havia canviat res, tot continuada igual .
Entre les memòries d'en Pepet també hi ha l'anècdota de quan sortint de l'hospital un moro el va atracar i li va prendre tota la seva roba deixant la seva i ell es va tenir que disfressar de moro per anar vestit.

En pepet va acabar sent cabo interino i cobrant 300 pessetones al mes, tot un sou per aquella època. però li van prendre cinc anys de la seva joventut, cinc anys que no els ha tornat ningú. ara fa poc temps el President Montilla li ha fet arribar una distinció però com diu la Montserrat la seva senyora, el que mes gràcia li faria al Pepet serien quatre calerons, però no esta el govern per aquests detalls.

Entre els records d'en Pepet avui també ha aparegut el Cojo de Malaga, i en Andres Xandri Serrano, potser per l'Andrés i per el  pepet ja ha arribat l'hora  de que el municipi tingui un detall de record ara que aviat faran 75 anys de quan vuit nois en només 16 anys els van treure de casa seva per anar a matar gent.

dijous, 19 d’agost del 2010

La defensora del Poble Espanyol, no es la nostra defensora

Avui us parlaré de la senyora Maria Luisa Cava de Llano, aquesta senyora es la defensora del Poble, però del poble espanyol, no pas la nostra. Dons bé aquesta senyora ha definir les declaracions del senyor Huguet sobre el falanguisme del Mugica dient que son molt desafortunades, i la veritat que ella d'això n'entén, no en va el seu pare va esser un falangista declarat [noticia].

Dons be aquest personatge ha presentat un recurs sobre la Llei d'Acollida davant el tribunal Constitucional segons ella per "coherència " amb el Estatutet aquell dictaminat per el Tribunal Anticonstitucional , l'únic que busquen aquests personatges es massacrar un cop mes la nostre llengua, no va poder durant quaranta anys amb el franquisme i el falangisme que això no pot parar i han de continuar. Jo només em demano com es pot fer Defensora del Poble a una filla de falangista, militant del pp balear i altres barbaritats. [noticia ].

Tot plegat sembla un acudit de mal gust, no es normal que facin a una falangista defensor del poble, això es com demanar-li al llop que us guardi les ovelles, i aquest personatge ens ha de defendre, malament anem.






Plou, Maria Villalon

dimecres, 18 d’agost del 2010

Viure a Muntanya, no tot es tant maco com ho veuen els de Ciutat.

Ara quan arriba l'estiu i ens veiem invadits per la gent de la Capital, es quan sents aquella màxima quina enveja viure al Pirineu , tot son avantatges per aquesta gent, ells volen la  nostra tranquil·litat i jo em demano i que volen la gent del Pirineu. Dons bé nosaltres no volem res mes que els seus serveis, tenir un hospital al costat, poder anar a l'escola amb servei public, poder disposar del servei public normal, quan neva tenir els carrers nets, i axií moltes coses. Avui us parlaré del cas de aquestes dues parelles de Meranges que no poden portar als nens a l'escola perquè no hi ha calers per aquesta situació.[noticia]
Dons be aquesta familia ha decidit no escolaritzar als seus nens per el motiu es que no se els pot garantir un servei de transport escolar. Meranges es troba a 10 km de Ger poble amb la escola mes propera, però com hi ha una noia de 13 anys aquesta ha d'anar al institut situat a Puigcerda quasi bé a 20 km de Meranges. 
Jo em demano potser hauríem d'obrir menys ambaixades fantasmes i mirar que el poble estigui totalment escolaritzat, potser ens volen burros així ens poden dominar mes fàcilment però vist en el segle que ens trobem es una vergonya que encara passin situacions com aquesta,

dilluns, 16 d’agost del 2010

Mentre aquests es barallen, Espanya va bé

Jonny el Melenes, el terror de les nenes . i l'enveja de la resta

Jonny el melenes, el terror de les nenes i l'enveja de la resta, la veritat que es divertida , Ciència ficció a la catalana

vinga que us agradi.



diumenge, 15 d’agost del 2010

Caminant entre el Ripollés i el Berguedà

Bé avui feia un dia lleig, per el matí estava tot emboirat per això no he anat a fer cap muntanya de l 'Ariege sinó he cregut mes propici anar al coll de la Creueta i fer tota la cresta que m'ha portat des d'aquest coll fins al pic de Pedra Picada 2008 metres. ha estat una excursió suau, tranquil·la amb molta soledat només acompanyat per unes vaques que estaven pastant i poca cosa més. Fins arribar al pic de pedra Picada, allí es pot veure una pedra amb un martell damunt dient on et trobes.
Avui tota aquesta excursió m'ha deixat molt de temps per pensar i he arribat a la conclusió que he  tancar mols temes que tinc oberts i que no tenen futur, per tant avui tanco per definitiva una amistat dura i tortuosa  que m'ha fet perdre moltes nit i que no paga la pena, gloria fins sempre.
Des de el pic de pedra picada es pot veure Castella de n'Hug i Orriols mes avall, i per el l'altre costat només es podia veure Dòrria i la collada la veritat que el lloc es magnific. paga la pena el fart de caminar d'aquest matí. desprès he baixat fins la carretera i he tornat per la carretera vella fins el Coll de la Creueta. Aquí he agafat el cotxe i cap a casa. no ha estat massa dur però com a mínim ha servit per reflexionat.