dissabte, 27 de febrer del 2010

Que dura es la vida del polític, o quina cara mes dura que tenen


Ara només em mancava això que surtin la dona del president de la comunitat que mes cobra dient que son pobres, i que en fa el montilla dels mes de 160.000 euros anuals que cobra com a president de la Generalitat sense comptar amb dietes, visites ect...
La veritat que la cara es molt dura, ara resultara que tots aquests xucladors de menjadora son pobrets, són pobres d'esperit de calarons tenen els que volen, i sinó t'estan demostrant que si no son capaços d'administrar els seus diners com poden administrar el dels demés.
La cara molt dura tenen tots plegats i si tant dur es ésser polític perquè nassos no es dediquen a un altre cosa?, potser perquè tot son pantalles de fum per poder seguir xuclant de la mamella i fer creure als incrèduls que ho fan per la nació, bona manera de definir la seva Butxaca [noticia]

La politica del Globus Sonda, o tirar coets a veure on cauen

El senyor Pinotxo Zapatero, es una persona que li va el càrrec massa gros, en politica una persona ha de tenir autoritat, dir les coses i desprès mantenir-les, dons no el president colonitzador de la nostra petita colònia fa servir la politica del Globus Sonda.
Això consisteix en anar tirant coets de tot tipus i quan veu la reacció de la gent i dels sindicats canviar d'estratègia rapidament.
Això ho hem pogut veure en el subsidi dels 420 euros que ens varem posar, els hem tret i hem fotut un forat a les arques de estat de nassos.
Amb l'edat de jubilació de passar del 65 al 67 anys també està passant el mateix
Fins i tot hem enviat globus sonda a Europa, però en aquest cas hem hagut de correr com un possès a tirar enrera la proposta quan aquells ens han demanat de que anem.
Ara resulta que sortin de la crisi però hi ha noticies que diuen que salvar a la Corona Hereva de FElip V costa 0.27 bilions de euricos [noticies],
I aquí anem subvencionant sindicats, partit politics i tot el que tingui que veure amb la nostra menjadora, el resta tot ciencia ficció, molta boira i poques llums.

El Patrimoni dels Politics Valencians, o Quina cara que tenen aquests paios

La veritat que quan vaig veure el llistat de patrimoni dels senyors politics valencians, ara entenc moltes coses, ara entenc els regals que els hi han de fer per arribar a final de mes, ara entenc perquè sempre tiren de dietes, cotxe oficial no paguen peatges i tot plegat, total perquè amb la misèria de sou que guanyen no poden mantenir a la família i per això tenen les butxaques tant buides.
Quan un veu el que disposen per fer front a la vida, un queda bocadabat, i un es demana aquest paios cobren com a min 15.000 euricos mensuals. Segons ells tenen cotxes molt antics, quasi de museu, els comptes dels bancs desertics i no tenen res per posar-se a la boca.
Bé però sants Inocents va ésser el 28 de desembre, tot plegat això es una innocentada, no pot ésser que aquests paios que demostrem amb aquests comptes que son els pitjors administradors de mon mondial, que puguin administrar els comptes del País Valencià. La veritat que potser també haurien de treure a la llum les societats i els comptes que hi ha als paraisos fiscals, perquè envers de fer pena el que fan aquest tipus es fàstic.
Fàstic que personatges així tinguin la barra de treure uns comptes que semblen de ciencia Ficció, que se assemblen a la realitat com un ou a una castanya i que desprès encara vulguin treure pit dient que ells son pobres, pobres d'esperit segur però de calerons?.
Ara estic desitjant que els politics de la meva nació facin el mateix, així podrem veure de quin peu calcen tot plegats.

divendres, 26 de febrer del 2010

El comiat dels amics d'en ramon






























Avui només us voldria escriure el comiat dels amics d'en Ramon que li van fer ahir al seu enterrament.
la veritat que molt emotiu tot plegat, la grandesa i les misèries de la gent es veuen en moments com aquests, amb el comentari de l'escrit d'ahir vaig veure on pot arribar el ser humà, quan estem parlant del comiat d'un company barrejar les coses només pot ésser obra d'un mesquí, però bé el temps posa sempre la gent al seu lloc. Sap greu que quan es fan aquests comentari sempre surti la valentia de la gent i firmi com a un col·lectiu, col·lectiu que no te res a veure amb el comentari estampat, la veritat que la valentia de la gent es veu amb aquests moments. Només dir que aquest comentari no era el mes adient com diu la dita millor calladet i passar per mesquí que obrir la boca i dissipar qualsevol dubte.
Només tinc que dir que desprès de parlar amb l'Escola D'Esquí de Llivia, ells estant indignats amb actuacions així i més fent servir el seu nom, la veritat que un si vol criticar com a mínim que faci servir el seu nom i no pas posi paraules en boca dels demés.
Jo entenc que en Ramon estaria per sobre totes aquestes criaturades, però dol que el dia del seu adéu hi ha gent que tregui la seva mala llet. Bé Ramon molta sort on vagis.


dimecres, 24 de febrer del 2010

La Vida es massa cruel moltes vegades,avui ens ha abandonat en Ramon Balderich Tor


Avui hem perdut un company de feina, el seu cor ha deixat de bategar i tot s'ha acabat per a ell, avui ens ha abandonat en Ramon Balderich Tor.
Avui hem perdut un familiar de Masella , perquè en el fons no deixem de ser una petita família i en ramon era part principal de la mateixa.

En Ramon era monitor de l'escola d'Esquí de MASELLA, era una persona atenta amable amb un fil d'ironia que el feia diferent, però sempre amb molta educació i serietat.


Portava molt de temps fent de monitor, aquest any fins i tot va participar la baixada de torxes amb el seu hereu, d'això fa quatre dies i avui m'han dit que no el tornaré a veure. i Jo em demano perquè, quina cosa ha fet tant greu en ramon perquè a plena vida el cor li digui prou,



La vida a vegades es injusta, no es de calaix que als 47 anys amb una família pel mig tot s'acabi de cop. és com despertar de un mal somni



Avui a l'escola d'esquí de Masella tot eren cares llargues i cares de desconcert, no era possible si ahir van estar parlant i esquiant amb en Ramon i avui esquia per sobre els núvols.



Només desijat-li allí on vagi molta sort i que ha estat un plaer compartit petits moments amb ell.

Com Volem Catalunya

Ja ho deia el PRESIDENT de la nostra nació, en Francesc Macià:

"Així heu de voler Catalunya.
Politicament Lliure
socialment justa
econòmicament pròspera
i espiritualment Gloriosa"
Bé grans paraules del senyor Macià , la pregunta que em faig jo hi ha algun polític actual amb aquests ideals, si canviem Catalunya per la persona potser segur que en trobarem a cabassos però quan sigui parlar de la nació envers del particular molt negre ho tenim tot plegat.
Fins i tot el president de la Generalitat actual aquell que lidera el tristpartit ha de recorre al senyor Francesc Macia per guanyar una mica de credibilitat. [noticia]

dimarts, 23 de febrer del 2010

El Cas Millet, això ja fot fàstic

La veritat que tot plegat , aquesta justícia que es injusta darrerament fot fàstic, es una vergonya el que està passant amb aquest ali baba anomenat Millet i tota la seva família, desprès de robar a tor i a dret , desprès de treure profit de tot plegat, ara va el jutge i diu que s'ha d'admetre a la avaladora del lladre per acomiadament improcedent.
La llàstima es que aquest lladregot no hagi pispat els calerons del jutge veuríem llavors si l'acomiadament es improcedent, tot plegat es una vergonya .
La quantitat a pagar es mes o menys uns 80.000 euros o readmetre-la tot plegat un lluïment total d'aquest jutge que no el voldria pas per el meu divorci. [noticia].

dilluns, 22 de febrer del 2010

La Llei Electoral


Tothom en parla, tothom hi vol participar però tothom te dubtes, perquè hem de fer una llei electoral si aquesta no ens garanteix que sortirem guanyant amb el canvi. Aquest es el problema de l'aprovació de la Llei Electoral tothom ho veu factible, però només tirarà endavant si tothom es veu guanyador.
Ara tots plegats estant jugant a la puta i la ramoneta, total per desviar el tema, ningú farà el pas oportú perquè tothom veu que pot ésser que surti perdent, si envers de mirar-se el melic miressin el futur de la nostra nació segur que l'aprovarien amb els ulls clucs però com es molt mes important la menjadora que tenen perquè fora d'això no serveixen per res mes, llavors no s'aprovarà mai.

diumenge, 21 de febrer del 2010

De que anem els Catalans

Avui us parlaré d'un programa d'Aragó Televisió, que han adaptat la cançó de la Rocio Durcal "me gustas mucho" i ens volen donar lliçons d'història, segons ells el que manava era el regne d'Aragó , i segons ell nosaltres diguem que es català. Dons per a mi tenen tota la raó, nosaltres varem pertanya al regne d'Aragó, però nosaltres no volem estar sotmesos als hereus de Felip V, nosaltres volem decidir sobre el nostre futur, i si ells s'han agenollat i han baixat el cap amb submissió als colonitzadors ja s'ho faran.
La veritat que el que diguin tots aquests personatges no te cap importància un es lliure quan se sent lliure i jo vull ser lliure i en aquest moment el meu país no es lliure sinó està lligat a les bajenades d'un il·luminat anomenat Pinotxo Zapatero. [noticia]




Catalunya Independent, ara es el moment