dissabte, 15 d’agost del 2009

La Plataforma salvem la Molina, ha trobat la primera pedra al camí, el Conseller Nadal.

Amb data 12 de juny d'enguany s'aprova en ple municipal el POUM , Un pla promogut, redactat i acceptat per l'equip de govern del municipi , fora del marc del POUM general de la Cerdanya,.
Be per moltes al·legacions que puguin plantejar la plataforma Salvem la Molina resulta que el conseller Nadal te molt clar les coses aquest POUM es el mes millor de tots, la veritat es que un senyor que només ve quatre dies de vacances a Er te un coneixement molt extens del nostre municipi, això si la setmana passada va deixar de fer vacances per sortir a la foto quan es posaven les Bigues del nou pont de la Molina.
Dons be el senyor nadal ha defensat el POUM presentar per la plataforma , això es la política i aquest es el seu cost, la veritat que m'encantaria que a canvi d'aquí coses hem dit el que hem dit i de quina manera. Perquè això de treballar per el poble es una quimera que no te cap fonament veient el que hem fet fins ara.

Reagrupament segueix el seu camí, la pregunta és, i després de la independència que farem?

Ahir divendres 14 d'agost vaig assistir a la presentació d'en Joan Carretero a Puigcerdà, aquest cop anava acompanyat de l'Economista Emili Valero, sempre es un plaer escoltar un doctorar en economia, però ja se sap que els economistes son uns mags dels números i et faran veure la llum que ells volen.
Que l'estat veí ens veu com una colònia no en tenim cap dubte, però el meu gran dilema es que passara el dia desprès de la independència, que tot continuí igual es ciència ficció, coneixent als veïns aquests no pararan de fer-nos boicots i de putejar-nos de qualsevol manera, de on traurem les matèries primes que necessitem, qui ens proporcionarà els servies que necessitem, potser si que la independència està a prop però a quin preu,
El mes segur es que la economia catalana tingui un daltabaix i que aquest substrat sigui gros, el problema es saber en quina mesura, potser haurem de retrocedir vint anys però paga la pena si al final això ens porta a la llibertat.
I jo tinc un altre dubte els polítics que vindran desprès seran com els d'ara, perquè si es així , que voleu que us digui mes val boig conegut que savi per conèixer.
En quan a Rearupament Independentista, avui ha arrasat a Puigcerdà han estat capaços de obtenir un aforament superior a 400 persones això es una gran victòria, i veure la gent com cantava els segadors al final es per posar-te la pell de gallina, però això serà com sempre una pel·lícula de ciència ficció que desitjo no acabi amb un Triller de terror.

divendres, 14 d’agost del 2009

Goytisolo, quan l'integritat està per damunt dels calerons

Avui us parlarè del senyor Goytisolo, mes aviat us parlarè de la seva integritat. la veritat que una persona rebutgi 150.000 de un premi literari, per questions étiques la veritat que es per treure's els barrets. [noticia].

Les raons per rebutjar el premi Internacional de Literatura , dota amb 150.000 euros, es que aquests calers procedeixen de la Yamahiriya Libia de Gaddafi es la raó política i eticade la seva renúncia al guardó.

dimecres, 12 d’agost del 2009

MANIFESTACIÓ CONTRA LA RETALLADA DE L'ESTATUT , PERQUÈ?

La veritat que la manifestació contra la retallada a l'estatut es un punt, però la gran pregunta es si servirà per alguna cosa o només serveix per sortir a la foto i demà ningú se'n recorda de res, això es el que es porta darrerament.



Jo amb aquest sentit en trobo mes identificat amb els companys de Deumil.cat perquè ell si que ho tenen clar [noticia].



Segons Deumil es un error fer una crida als catalans per defensar un Estatut d'autonomia descafeïnat , el qual es una via caduca, esgotada i que no ens porta enlloc, sinó que es fer un cop mes l'estruç i tornar amagar el cap sota l'ala, per desgràcia nostra això es el pa de cada dia.



fins hi tot l'stalin de Manresa diu que manifestar-se en contra l'estatut no és la solució , a part d'afirmar que aquestes grans demostracions no serveixen per res si els polítics són covards i no [noticia]




El conseller i dirigent d'ERC assenyala que les grans demostracions no serveixen si els polítics són covards o no atenen les demandes de la població.
Mireu jo trobo que tot plegat es desviar el tema, ara tothom vol dir que hem de dir prou a la retallada de mini estatutet que ens ha quedat , kllons potser hauriem de haber parlat abans, ara ja hem fet tard, però clar ara es questió de sortir a la foto i fins i tot de sota les pedres surten, ara si volen afegir fins i tot els sindicats, a veure si ho fa també els dos rups neofatxes, pp-ciudadanos i llavors ja podem tancar la llum i anar cap a casa perquè aixòs sera el "timo de l'estampeta" a casa nostra.

SI NO FOS PER TU

dimarts, 11 d’agost del 2009

Escolta la resposta dintre del vent,

Hi ha una cançó de Sopa de Cabra que diu que s'ha d'escoltar la resposta dintre del vent, i aquest vent ve del Nord, una tramuntana que porta llibertat, aqui us deixo la lletra de la cançó, i que això nomé sigui el començament de la llibertat del nostre poble.

LLetra:

Per quants carrers l'home haurà de passar
abans que se'l vulgui escoltar?
Digue'm quants mars li caldrà travessar
abans de poder descansar?
Fins quan les bombes hauran d'esclatar
abans que no en quedi cap?

Això, amic meu,
tan sols ho sap el vent.
Escolta la resposta
dins del vent.

Quants cops haurà l'home de mirar amunt,
per tal de poder veure el cel?
Quantes orelles haurà de tenir
abans de sentir plorar al món?
Quantes morts veurà al seu costat
per saber que ha mort massa gent?

Això, amic meu,
tan sols ho sap el vent.
Escolta la resposta
dins del vent.

Fins quan una roca podrà resistir
abans que se l'endugui el mar?
Quan temps un poble haurà de patir
per manca de llibertat?
Fins quan seguirà l'home girant el cap
per tal de no veure-hi clar?

Això, amic meu,
tan sols ho sap el vent.
Escolta la resposta
dins del vent.

Ja Quasi tenim pont nou a la Molina

La veritat es que ha costat mans i mànigues però al final s'ha aconseguit a la Molina disposem de pont nou, ahir van assistir a la col·locació de les bigues del centre del Pont el Conseller Nadal l'alcalde d'Alp i el primer tinent d'alcalde, juntament amb el president del Consell Comarcal. Bé ahir era questió de sortir a la foto , però en aquest cas no se li pot retreure res al equip de govern del municipi perquè han aconseguit una cosa que mancava i que cap dels anteriors equips de govern havia ni intentant, això si a cada proposta politica.

Estatut, finançament, no gràcies nosaltres el que necessitem es una autonòmia com la de Portugal

Ja ho deia la cançó dels Brams l'autonomia de Catalunya ha d'ésser idèntica a la de Portugal, tot el demés es fer volar coloms, i de moment l'única força política que ha presentat un esborrany amb aquesta direcció ha estat Reagrupament.cat tot el resta només juguen a la puta i a la ramoneta perquè avui dient naps i demà cols, i així anar tirant.
Ara toca fer una manifestació per si el Tribunal Anticonsticional dels veïns ens retallen mes l'estatutet i que us espereu clar que ho faran, si així ja ho tenen pactat entre tots, ara cridarem una miqueta direm quatre bajanades i vinga d'aquí quatre dies això serà com el finançament que ningú se'n recorda, quina llàstima de país i quina llàstima de polítics.
L'idea d'en Pascual Maragall es bona, però reunir als convenients i a la filial per anar agafadets de la ma es una utopia, uns defensen la Catalunya integrada al regne dels hereus de Felip V i els altres els convenients no saben el que defensen, sempre depèn del que diguin les enquestes i de per on surti el sol.
Bé ara qui pujara al carro son els esquerdats, aquests fa temps que han perdut el nord i no tinc clar si pujaran mirant endavant o de culs, tot es possible perquè porten canviant tant la seva visió de la nostra nació que no espero res d'aquesta panda d'amiguets que ha quedat aquí dintre [noticia].
Per cert aquell superman que anava treien pit que havia aconseguit per a la nostra nació el mes millor finançament de tota història ara segons el càlculs darrers a partir del 2011 envers de cobrar encara ens tocarà pagar, desitjo que la gent que va votar aquesta panda d'impresentables ho tingui present a les properes eleccions, a veure si es donen compte que això de la política hi ha una cosa que es diu integritat i molts d'ells els hi manca aquesta qualitat.[noticia]

dilluns, 10 d’agost del 2009

L'Home llop es transformava per lluna plena, aquests ho fant per l'11 de setembre

S'acosta l'11 de setembre i tots ja tenen el seu vestit de Nacionalistes Catalans a punt, aquesta gent es així com el mecànic que es treu la funda i se la posa segons estigui a la feina o no, aquests tenen la funda de nacionalistes catalans i se la treuen i posen segons l'ocasió.
Ara toca fer un front comú per quan el Constitucional ens digui que hem passat de un estatutet a un parell de fulles , llavors tots cridarem i tots direm la nostra, però clar quan hem estat al poder no hem fet res per la nostra nació, mentre tocaven mamella tot seran flors i violes es ara quan hem deixat la mamella quan tots volem cridar i posar-nos la funda de nacionalistes i defensors de l'Estatut.
Ara els senyors Rigol, Barrera Pujol i Maragall volen fer un front comú contra la sentència del Tribunal Constitucional , ara es hora quan ells estaven al poder uns van fer el gran negoci del peix al cove i així van anar tirant durant mes de vint anys i els altres vàrem proposar un estatut nacional i van deixar que es quedés amb un estatutet de joguina sense dir ni piu. Dons bé ara aquests personatges es volen manifestar. A bona hora volen dir la seva tota aquesta gent potser com deia un dels quatres mosqueters , això no toca ara.[noticia]
I com s'acosta l'11 de setembre el gran maquiavelo, el creador de la Casa Gran de Sobiranisme , ara te la barra de dir que ell votaria si en un referèndum per l'autodeterminacio [noticia]. Sort que disposem de hemeroteques i podem veure el que es diu en cada moment, i aquest jugador de pòquer darrerament en diu una de calenta i una de freda, sembla que n'hagi après dels esquerdats. que et diuen blanc i negre a l'hora i es queden tant amples, lo fumut de tot plegat es que aquests personatges acaben creient-se les seves pròpies mentides i cada cop fan la bola mes grossa fins que els hi peta als morros.

diumenge, 9 d’agost del 2009

Els vent que porta llibertat han arribat a la Cerdanya

Els vents que duu la independència per fi ha arribat a la Cerdanya, ha estat a Bellver de Cerdanya i el rossinyol que xiulava llibertat ha parlat, en Joan Carretero ha parlat de llibertat però també ha parlat de neteja política, i de fer desaparèixer els càrrecs a perpètualitat, que la vida dels polítics catalans han de tenir data de caducitat, per tant no es com la reialesa un vitalici.

Avui durant una horeta he pogut gaudir de la xerrada d'en Joan Carretero, ell ho te molt clar, sinó disposem d'un estat propi no disposarem de cap reconeixement internacional, ni seleccions ni parlaments ni xorrades, primer un estat propi i desprès la resta.

Ha estat una horeta entretinguda, fins i tot escoltar del públic que un fill d'immigrants defensant Catalunya ha entrat molt dintre i parlar de Catalunya com una cosa seva, fa que pensar no tot ho tenim perdut, hi ha gent que s'estima aquesta nació encara que no hagin nascut aquí fins i tot molt més que gent de vàries generacions que de Catalans només tenen el fet casual de haver nascut a Catalunya.

Avui hi havia unes dues-centes persones escoltant al rossinyol cantant independència, divendres que ve a Puigcerdà segur que seran més, així funciona això el nostres poble independent va creixent mica a mica i que sigui un degoteig constant.

La conclusió de tot plegat es que la lluita no està perduda, que ens hem d' arremangar tots però si ho aconseguim potser llavors podrem trencar les cadenes que ens tenen lligats com a colònia, mes aviat com a subcolònia del regne dels Hereus de Felip V.

Però jo tinc un dubte, de moment això només son bufades de vent però sense un camí establert i crec que ja es hora d'establir aquest camí, hem de saber on volem anar (llibertat i independencia de la nostra nació) però també com hi volem arribar, quines dreceres i caminots hem de prendre per arribar al nostre destí, sinó tenim clar com ho volem fer, no podem anar amb una ma davant i un altre darrera, hem de portar un vestit i aquest l'equip de reagrupament va donar entendre que encara no ha passat ni per el sastre per prendre mides.