dissabte, 16 d’agost del 2008

Un Poble net , un Poble per visitar

Avui us parlaré de tenir animals domèstics a casa, fins fa poc tenir un gos a casa només ho feien els pagesos i els caçadors els primers per treballar i els segons per poder gaudir del esport de la caça, i a mes quan els carrers eren de terra i a mes estàvem envoltats de vaques i ovelles, on els dipòsits dels animals no produirà molèsties , però els pagesos es van jubilar i la gent va deixar de tenir animals per treballar a tenir animals de companyia , tenir gossos de tot tipus , i clar tots aquests animals han de fer les seves necessitats, i aquí és on venen els problemes, un poble com Alp que es dedica íntegrament al Turisme, no pot tenir tots els seus carrers, jardins , parcs plens de merda de gos, perquè clar en altres llocs, a la gent que tenen gos se els hi ensenya que s'han de emportar les necessitats dels mateixos i deixar-los en el cubell de les escombraries , Quan veus algú que porta una bolseta per posar la merda del gos fins i tot fa gràcia perquè ningú ho fa , i clar mica a mica els carrers semblen femers envers de ésser uns carrers nets perquè la gent pugui gaudir dels mateixos, a Barcelona s'ha acabat posant multes a la gent que es incívica , voleu dir que nosaltres no podríem fer lo mateix. Fins i tot aquí poden fer com han fet en altres lloc i destinar una espai als animals perquè pugin fer les seves necessitats amb pau, un pipi-can o alguna cosa així, llavors ens estalviem que els nens que vagin al parc o als jardins del municipi a jugar no ens trobin amb segons quin pastís.


Per acabar avui us vull parlar del Lacerta Agilis, Llangardaix autòcton que tenim a la zona de la Pia i que hi ha gent que posa en dubte que existeix perquè no l'ha vist mai, bé jo per aquesta persones els hi demanaria aquelles que cada diumenge van a missa si han vist mai al senyor aquell que hi ha a la creu, per tant si em poden explicar perquè sinó l'han vist perquè hi creuen .

Gósol, un poble patriòtic


Gósol , un poble patriòtic


El poble de Gósol esta situat a la comarca del Berguedà però pertany a la província de LLeida, en el seu escut podeu veure que hi tenen representant el castell, Castell que que està situat al Tossal , poble el qual va tenir la sort d'albergar a en Picasso durant una etapa de la seva vida en la qual estava malalt i va anar fins al poble de Gósol per recuperar-se

El poble de Gósol no sempre ha estat a la ubicació actual ja que fa temps estava situat al turó on hi ha les actuals ruïnes del Castell de Gosol , del segle XI i inclòs dins la ruta del camí dels bons homes (fugida dels càters)

Gósol es troba situat actualment a la vall que porta el seu nom. La vall de Gósol està tancada per les estribacions del Pedraforca i la muntanya dels Cloterons. Està també envoltada per la serra del Cadí que s'alça sobre coll de Josa.

Be així es el poble que vaig visitar el dissabte 16 d'Agost del 2008, estaven de Festa Major i feien un Campionat de Botifarra, i jo jugador de la mateixa hi vaig voler participar, bé un poble petit amb molta afició per aquest joc, però lo que de veritat em va agradar d'aquest petit poble del Pirineu situat al peu del Cadí es el seu sentit patriota,

veure un Poble com Gósol amb tots els seus carrers plens de Senyeres i totes elles envoltant a una altre estelada, de veritat que em va robar el cor, osti tu, això si que es sentit de patriotisme, després visites el Castell al Tossal i veus una senyera que va de dalt fins a baix, amb mes de 10 m. de allargada, i t'acaba de trencar tots els esquemes, perquè aquest petit poble es capaç de marcar el seu patriotisme i els altres ho tenim que fer amb la boca petita i nocturnitat , Felicitats Veïns de Gósol , i per descomptat felicitats ajuntament de Gósol, perquè de veritat em vau deixar bocabadat, i totes les cases amb senyeres tant de estelades com de les aragoneses, i les estelades de dos tipus de les blaves i de les vermelles, al arribar a Casa lo primer que vaig fer va ésser mirar per internet a veure quina pagina tenia el poble, i ostres vaig quedar enlluernat perquè veure la aquesta pàgina de Gósol .

Un Poblet petit però amb una mentalitat turística cent per cent, i amb un tracte exquisit i agradable amb poc mes de 200 habitants i amb una rotonda al entrar espectacular amb un segador amb punt de tallar el blat, símbol de Gósol perquè durant molts anys a la meva comarca els segadors sortien de Gósol per efectuar la sega , per el Camí dels Gosolans altrament dit i arribaven fins a Martinet passant per Montellà .o passant per a Nas fins a Bellver de Cerdanya.

Bé com a jugador de botifarra soc limitat, a la primera de canvi em van fotre fora, i vaig marxar però tornant direcció a Guardiola de Berguedà, vaig parar a Vallcebre que també estaven de Festa Major, i osti tu només entrar a una torre em trobo amb una senyera de 5 metres de llarg i la pista de patins presidida per una senyera roja, i les cases tambe tenien senyeres, no tant espectacular com a Gósol però Vallcebre també fa país, i una altre vegada bocabadat, per favor si això val quatre duros i no som capaços de fer una cosa com aquesta, potser es l'influència del Pedraforca, però el sentit de patriotisme d'aquesta zona em va provocar una enveja sana, i m'he de treure el barret amb gent com aquesta , Nois vosaltres si que sabeu com s'ha de marcar les diferències a veure si tenim sort i algun polítics que ens viuen a costa nostre i diuen que ens representen prenen exemple de un parell de pobles del Berguedà un de la Província de Lleida i l'altre de la Província de Barcelona. però nassos això si que es fer país i sense fer cap mena de soroll-



divendres, 15 d’agost del 2008

CATALANAHEART I WILLIAN WALLACE-CARRETERO

Avui us parlaré de Catalanaheart i del nostre William Wallace Carretero particular, el guerriller defensor de la nostra Catalunya dominada per els hereus d'en Felip V i els polítics estrangers i els que s'auto anomenen nostres tots ells amb grans afan de poder capaços de vendre's el seu país només per interessos propis.

El nostre William Wallace es un guerrer, patriota català i heroi post-medieval. L’any 2014 els hereus de Felip V encara restaran ocupant una bona part de Catalunya, aquest any fa 300 des de l'Ocupacio inicial i Seguint les proeses del nostre Wallace, els plebeus de Catalunya s'aixequen en rebel·lió contra el Pais conqueridor amb la cara pintada amb quatre franges vermelles dintre de un fons groc i al capdavant de tots els seus guerrers, clama per la lluita contra el invasor i per la defensa de la seva terra .


Com diu la llegenda, centenars de segadors van treure les armes i s'apunten a la milícia de Wallace. Wallace porta el seu exèrcit a través d'una sèrie de batalles reeixides contra l'invasor. Tanmateix, serà traït per la noblesa catalana , portem més de 800 anys perdent guerres de tot tipus que ja seria gros que el revolucionari aquest ara proclamés la independència de Catalunya i els defensors de la terra Catalana en fora de joc, abans rendim Catalunya al invasor estranger que no pas el nostre Willian Wallace fos el causant de la indepedència del nostre País.
veien
Com veieu la història es repeteix moltes vegades , a veure si aquest cop aconseguim la tant desitjada independència del nostre País. ara que tots els països d'Europa va veien com els països es divideixin i tots reclamen la seva identitat pròpia, volíeu dir que nosaltres hem de ésser menys, els quaranta anys franquistes han estat durs i encara han deixat hereus d'aquelles conductes neonazis però lluitant contra aquests personatges es tot un repte. Perquè aquests personatges és creuen en la veritat absoluta, i aquesta no existeix.

Be Willian Wallace Carretero només has de millorar lo que va fer el teu avantpassat i que no et passi lo que li va passar a ell i que els companys de viatge que tinguis no et venguin per una cadira de poder, ja saps que el poder es molt llaminer, i hi ha algun auto-anomenat polític que es capaç de tot per agafar un esglaó de poder. triar bé serà el primer pas per anar tirant i aconseguir la finalitat de tots els catalans que no ens sentim espanyols que és la indepedència del nostre país.

dijous, 14 d’agost del 2008

el Passeig dels tres dipòsits: Collet, Còrrec i la Pedrera






Srs. de la Casa Gran, per poder ésser un poble turístic, primer s'ha de saber vendre el producte i si aquesta venda l'ha d'efectuar un professional, llavors el meu municipi necessita un professional titulat en turisme per poder desenvolupar aquesta tasca . Perquè sinó no anem bé i si lo que fem es com ara crear una comissió de turisme entre molts participants , aquesta no es posarà d'acord mai entre ells, es a dir si disposem de un galliners amb masses galls això no tirarà mai endavant.
dit tot això aquí tenim una proposta per fer que la gent vingui a gaudir de la nostra vila

Una Proposta per la Casa Gran , dintre del meu municipi hi ha tres dipòsits els quals estan connectats per un camí de terra,del dipòsit dels Collets podem anar fins el dipòsit del torrent del Còrrec per un camí de terra que passa per dintre el bosquet d'Alp , des de allí podem accedir a la font de Bosquet per un caminet de terra en força pendent que han obert recentment, dons per aquest camí potser uns troncs de travessa de via que han sobrat de les darreres reformes de la via del tren no li farían cap lleig, en quan a la font fer-li arribar l'aigua no seria tant descabellat i així podríem tornar a gaudir del paratge que era la font del bosquet, al arribar al torrent del còrrec li podríem posar un pont de fusta per arribar al diposit i al costat del diposit un mirador per gaudir de les vistes de la Cerdanya.
Dintre del bosquet es podrien fer uns tancats i posar-li un cérvol i uns parells de isards així com quatre gall fers, i alguns animalons mes, no seria tant difícil tot plegat i donaria lloc a que la gent podes gaudir d'aquest bestiar. I com ara el manteniment de l'aigua l'hem traspassat a una empresa privada segur que podrem destinar algun treballador de la brigada a cuidar els animals del circuit.

Durant tot el trajecte del diposit del còrrec fins el diposit de la pedrera, podíem posar-li bancs perquè els avis poguessin asseure, i un ventall de plantes autóctones , així poder conèixer la botànica de la nostra comarca, tot just gaudim de la passejada

Un altre espai interessant per a poder gaudir del nostre municipi es la Torre de Riu , voleu dir que si no parlem amb el propietari del mateix i a canvi de un lloguer o del seu manteniment i poder disposar de aquest edifici del segle XIX com a lloc destinat a Museu i així tenir un altre lloc per els nostres visitants, aquest edifici es una potència en si mateixa per la multitud de activitats que es poden fer dintre de aquest monument.












.

Quan Sigui Gran vull ésser president del Govern veí

Avui he descobert quina es la meva feina mes apropiada , la més adequada es la de president del Govern veí, osti tú, quina feina mes adient a qualsevol, de veritat que això si que es una joia , trobat una feina com aquesta,

Per començar pots prometre lo que vulguis perquè et votin i desprès realitzar lo que em vingui en gana, estar sempre a les madures a l'hora de les medalles i quan aquestes es tornen verdes fer sortit algú de la quadrilla a treure el cap i que rebi ell, esta voltat de impresentables te aquestes avantatges que els hi tallin el cap així sempre tens un cap de turc en qui for-li la culpa de tot. Bé la veritat sigui dita has d'ésser un gran embaucador , un gran venedor de catifes i aquí és on jo no donaria la talla quina llàstima perquè aquesta era la feina òptima.

I si la cosa s'en dispara massa i tinc problemes en portar les ovelles al corral (psc) ja em sortirà el gos d'atura oportú diguen-me que tinc que obeir al pastor i que no em puc desviar de el discurs marcat. però tinc el dubte si ho he de fer amb corbata o sense, però bé que l'amo es l'amo i aquest no anirà mai de minyó.

Fins i tot te la santíssima cara de vendre'ns que ell no ha incomplet res que som nosaltres els catalans que no volem l'estatut ni el finançament, si en el fos la culpa es de Catalunya per existir, ens haguessin fet com van fer amb els americans és a dir assetjar i conquerir i portar gent de fora Catalunya perquè repoblés la colònia dominada, ja estava un maldecap menys.

Bé dons per reis (no que jo soc republicà) per el papa noel , ja tinc clar que demanaré , una feina com la del president aquest que diu que governa per sota l'ebre , un gran mag de tirar la pedra i amagar la ma , i personatge que faria la competència al millor mag de tots, te molta facilitat per amagar el bulto , i mentres estant a Catalunya discutint que faran els polítics a Madrid i que voleu que fem lo que mani l'amo i l'amo els ha manat votat els pressupostos i així ho faran sinó del Montilla passarem a estar governants per la Chacon o el Corbacho ,

I menstres tant els demés de vacances, la llàstima es que portent masses anys de vacances ,
per tant la culpa sempre dels demés , i un tant panxo, incompleix lo que vulguis i sempre dir que els culpa dels altres, promet lo que vulguis i desprès dius que fa massa vent per escoltar les critiques i que tot es culpa dels altres que no saben interpretar les teves paraules, perdoni senyor president però segons quins contexts no hi ha interpretacions possibles o caixa o faixa

la darrera del senyor president de tots els espanyols

l'economia espanyola resisteix millor la crisi que la de la zona euro

si-us-plau senyor vostè a part de mag ara també te previsions de futur, quina pena si hi ha algú que s'el cregui, de veritat millor callar que obrir la boca i demostrar el nostre domini de l'economia, per cert moltes felicitats per treure l'impost de patrimoni així els que més disposen s'estalvien un impost . potser fent un canvi en les base n'haguès prou per adaptar aquest impost a la realitat ,

dimecres, 13 d’agost del 2008

Manifest de la llengua comu , defensa de una llengua en perill d'extinció

Avui m'agradaria parlar-vos de una llengua que està en perill de extinció, nosaltres la coneixem com la llengua castellana, però la gent que la fa servir per sota l'ebre l'anomena llengua espanyola, dons aquesta llengua que només es parla per sota el ebre fins gibraltar i tot america del sud i centre, està en perill de extinció donat que quatre gals descarats volen imposar la seva llengua, aquest gals volen que es parli una llengua autònoma que segons algun jugador de futbol inculta diu que es un dialecte de l'anterior , però la veritat sigui dita amb mes de 800 anys de història,

Aquesta llengua Gal.la porta temps desterrant a la llengua de sota l'Ebre, ara vagis on vagis de Barcelona i rodalies només et parlen en catala, guardia civils, policia nacional, jutges , bars en qualsevol lloc de capital del nostre país han deixat de costat a la llengua de la imposicio franquista i l'han sustituit per la llengua autònoma ,quin descaro aquest gals. fins i tot els inmigrants quan arriven ja tenen un domini increible de la llengua gal.la.

I ara algun dels que es van adherir enganyats a la gran creuada del Manifiesto de una lengua comun han vist que aquesta banda no eran mes que quatre embaucadors i han fet marxa enrera, no ha sortit cap notícia d'això,quan va ésser al revés ho van proclamar als quatre vents a bombo i platillo però quan el vent els hi bufa al revés millor passar una escombra i no dir res, això si que es informar i no pas lo que feien els nazis en el seu temps .

Ara lo que hem de fer es reclamar al mercat comú que tinguin present al castellà com una llengua en perill d'extinció i la classifiquin com a llengua minoritària . tot això per culpa de quatre revolucionaris Catalans, mira que son rebuscats aquests gals catalans, la llengua d'en Ciscu en perill. i això no es pot permetre per tant els creuats defensor de la pàtria han de sortir a la seva defensa. o potser busquen el seu minut de glòria perquè han revingut a menys tot plegat.

Jo em trec el barret amb les empreses Bon Preu-Esclat-Orangutan i el FC Barcelona per la seva defensa de la nostra llengua, aquesta si que la tenim en perill amb tant carnús voltant per aquestes contrades.

dimarts, 12 d’agost del 2008

Titelles i titellaire

Avui us parlaré de la feina de titellaire, que per mitjans d'un fil es mou de un costat darrera l'altre i ens fa fer lo que ell vol. El meu titellaire es diu Pinotxo Zapatero i la titella major es el senyor Montilla ,i les altres la formen el poble català, portem un temps que fem lo que madrid vol però sense estirar el fills de la titella sinó només en paraules ,ens venen fum i a nosaltres jo diria que ens interessa creure'ns lo que ens diuen, som així , el fet diferencial d'ésser catalans . La veritat es que això sembla l'acudit del conill i la pastanaga , ens ensenyen la pastanaga i van tirant i nosaltres darrera ella però sense poder-la agafar mai , per a mi la pastanaga és l'estatut i el finançament del mateix.

Potser ja va sent hora de dir prou, segadors de la terra, d'aixecar-nos de una vegada tots junts contra aquest joc de la pastanaga i el conill , i dir o faixa o caixa ,perquè sinó tornarem a ésser les titelles de sempre, que amb quatre paraules ens prenen el pel. Això sempre es lo mateix por de que passarà però amb el mal anomenat seny no anem enlloc.

Mireu des de que es va aprovar l'estatut per el nostre parlament amb mes de un 90 % de votacions a favor, l'hem anat rebaixant com fan amb el vi a base de posar-li aigua fins que ha quedat tant diluït que del vi del començament no en queda ni rastre, i clar resulta que fins i tot l'aigua aquesta tenyida que tenim ara ens volen discutir. Dons jo crec que això del català emprenyat ara haurien d'anar al català irritat i d'aquest al Català revolucionari ,es el moment de sortir al carrer i dir la nostra .

Perquè la presa de pel no vagi a més, potser ja va sent l'hora que els partits de Catalunya vagin units a lluitar per lo mateix, i si això vol dir que el Psc s'ha de divorciar del amo Psoe ja tarden en signar aquesta situació,i si això vol dir que els mal anomenats partits de catalunya fàgint la neteja que han de fer i tingui la finalitat que han de tenir, la seva i la nostra Catalunya , perquè darrerament aquí només ens interessa el càrrec que disposem i poca cosa més, un exemple el tenim amb el Sr Carod que remarca que es vicepresident de catalunya quan no deixar d'ésser vicepresident del govern de Catalunya, per cert srs. de la Generalitat de Catalunya podríem actualitzar la pagina del govern i treure de una vegada que el senyor Carod es el President d'ERC les darreres votacions va sortir un altre i la llàstima es que el que va quedar segon no hagués guanyat.
Perquè vendre que nosaltres serem els mes millor i ara resulta que tots tenen el mateix estatut que el nostre, i que nosaltres rebrem més calers i totes les demés comunitats també ho rebren , la pregunta es de on sortiran aquests calers? perquè clar algú ha de sortint perdent si els demés guanyen.
Per acabar amb aquesta pressa de pel que es la conducta del partit socialista del país veí , només dir que si el temps posa la gent a lloc, aquest fa temps que tenen el lloc destinat . ara han de jugar als politics catalans a veure que fem o si com sempre parlarem del Seny català i apa un altre clatallot per no ser menys .
Si cada Poble recull lo que ha sembrat, nosaltres només hem escampat fems (tirar fems)

dilluns, 11 d’agost del 2008

Del Petit Canada al desert del sahara de la Molina

Avui mirant les noticies de montanya he vist una que feia referència al meu municipi , a més és una noticia que entristeix molt, resulta que el bosc de la Molina que es conexia com el Petit Canada ha estat talat, ostres un dels pocs llocs que podriem vendre com a producte autóctom per ordre i mando del motoserra ha pasat a ésser un desert. quedan només resta de lo que habia estat. una llastima , aqui adjunto unes fotos del petit canada avui
Bé quan reclames el perquè de tot això et diuen que es una propietat privada i no es pot fer, propietat privada una part no seràs pas del Ajuntament de Puigcerdà oi, voleu dir que la gent de la Casa Gran no podia haber parlat amb els propietaris del terreny i arribar a un accord per conservar aquesta delicia de la naturalesa, perquè si un vol que el seu municipi sigui un lloc turístic de primera linia te que vendra un producte diferent i nosaltres fins a poc el teniam , ara en el seu lloc tenim un petit desert del sahara,

Bé també em direu que d'aqui un segle tot tornarà al seu lloc, ostres d'aqui 100 anys jo ja no hi seré per poder gaudir d'aquesta natura, ect que hi havia al petit canada a mi m'encantava gaudir a mi d'aquestes coses , i no la gent d'aqui un segle.
Dons aquest racó agradable, amb una frondositat increible que encoratjava , amb petits torrents i corriols que et portaven per entre pins i abets, i una frescor que et feia l'excursió agradable i et transportava en el temps i en l'espai , de cop i volta una serra i quatre llenyataires amb maquines fent camins a dojo , han acabat amb el meu sonmi , gracies Casa Gran això si que es potenciar el turisme.

Per cert si la comarca tenim un enginyer forestal i ell permet aquestes situacions la veritat sigui dita millor no tenint cap. perquè si possem cadenes en alguns municipis perquè la gent no vagi al bosc i per el altre costat obrim camins de tota mena per transportat llenya , no te massa sentit tot plegat. Perquè segur que alguna zona es pot declarar de interès natural i aquesta no es pot veure afectada per segons quines actuacions. dons per el petit canada ja hem fet tard, desitjo de tot cor que la propera situació com aquesta la reacció de la Casa Gran sigui la correcta i no tinguem que lamentar la pérdua de alguna part de la nostra natura.

diumenge, 10 d’agost del 2008

Cafè o Almoines per a tothom

El partit socialista va a la seva a contra-corrent sobre tot quan insisteix en el famós cafè per a tothom, a veure si no és el cas que podem fer miracles, em podrien explicar com es pot beneficiar a tothom sense perjudicar a ningú. En aquesta vida quan algú surt beneficiat en alguna cosa segur que algú sortirà perjudicat o menys beneficiat, per tant quan surt la secretària d'organització dels socialistes espanyols , la senyora Leire Pajin, recordant que el govern del pinotxo Zapatero busca un model de finançament que sigui bo per a totes les comunitats, i a més que el govern seguirà amb els criteris de rigor i prudència, arribes a la conclusió que això es un acudit sense cap mena de gràcia, et quedes amb cara de babau , no li veus la gràcia enlloc.

Bé la veritat sigui després de tres anys de l'aprovació de l'estatut, després de una votació per el mateix un aprovació majoritària, després d'escoltar de les orelles del sr. Zapatero , que aprovarà l'estatut que surti del parlament català , després de tot això veus la actuació del partit socialista de anar posant pals a les rodes i només arribes a una conclusió , quins cinc anys perduts per a arribar al mateix lloc on estaven , i clar encara estem en la lluita del finançament , el problema es que hem marejat tant la perdiu , que no sabem on ens trobem i ara tenim mes problemes que els calers que teòricament ens han de retornar, tenim una crisi econòmica de cavall, un dèficit fiscal enorme(gràcies als 400 euros ), unes actuacions dels politics espanyols de escàndol per incompliment dels pactes fets fins ara , La veritat sigui dita si que només som un preàmbul de nació en l'estatut. massa temps perdut per tant poc aconseguit .

Vaig trobar una frase de internet que em va encantat i diu així: Cada dia que passa sense manifestar-nos per la nostra catalanitat és una oportunitat perduda.