dimarts, 12 d’agost del 2008

Titelles i titellaire

Avui us parlaré de la feina de titellaire, que per mitjans d'un fil es mou de un costat darrera l'altre i ens fa fer lo que ell vol. El meu titellaire es diu Pinotxo Zapatero i la titella major es el senyor Montilla ,i les altres la formen el poble català, portem un temps que fem lo que madrid vol però sense estirar el fills de la titella sinó només en paraules ,ens venen fum i a nosaltres jo diria que ens interessa creure'ns lo que ens diuen, som així , el fet diferencial d'ésser catalans . La veritat es que això sembla l'acudit del conill i la pastanaga , ens ensenyen la pastanaga i van tirant i nosaltres darrera ella però sense poder-la agafar mai , per a mi la pastanaga és l'estatut i el finançament del mateix.

Potser ja va sent hora de dir prou, segadors de la terra, d'aixecar-nos de una vegada tots junts contra aquest joc de la pastanaga i el conill , i dir o faixa o caixa ,perquè sinó tornarem a ésser les titelles de sempre, que amb quatre paraules ens prenen el pel. Això sempre es lo mateix por de que passarà però amb el mal anomenat seny no anem enlloc.

Mireu des de que es va aprovar l'estatut per el nostre parlament amb mes de un 90 % de votacions a favor, l'hem anat rebaixant com fan amb el vi a base de posar-li aigua fins que ha quedat tant diluït que del vi del començament no en queda ni rastre, i clar resulta que fins i tot l'aigua aquesta tenyida que tenim ara ens volen discutir. Dons jo crec que això del català emprenyat ara haurien d'anar al català irritat i d'aquest al Català revolucionari ,es el moment de sortir al carrer i dir la nostra .

Perquè la presa de pel no vagi a més, potser ja va sent l'hora que els partits de Catalunya vagin units a lluitar per lo mateix, i si això vol dir que el Psc s'ha de divorciar del amo Psoe ja tarden en signar aquesta situació,i si això vol dir que els mal anomenats partits de catalunya fàgint la neteja que han de fer i tingui la finalitat que han de tenir, la seva i la nostra Catalunya , perquè darrerament aquí només ens interessa el càrrec que disposem i poca cosa més, un exemple el tenim amb el Sr Carod que remarca que es vicepresident de catalunya quan no deixar d'ésser vicepresident del govern de Catalunya, per cert srs. de la Generalitat de Catalunya podríem actualitzar la pagina del govern i treure de una vegada que el senyor Carod es el President d'ERC les darreres votacions va sortir un altre i la llàstima es que el que va quedar segon no hagués guanyat.
Perquè vendre que nosaltres serem els mes millor i ara resulta que tots tenen el mateix estatut que el nostre, i que nosaltres rebrem més calers i totes les demés comunitats també ho rebren , la pregunta es de on sortiran aquests calers? perquè clar algú ha de sortint perdent si els demés guanyen.
Per acabar amb aquesta pressa de pel que es la conducta del partit socialista del país veí , només dir que si el temps posa la gent a lloc, aquest fa temps que tenen el lloc destinat . ara han de jugar als politics catalans a veure que fem o si com sempre parlarem del Seny català i apa un altre clatallot per no ser menys .
Si cada Poble recull lo que ha sembrat, nosaltres només hem escampat fems (tirar fems)

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Seguint amb la metàfora del vi et diré que el problema no és pas l'aigua. El problema són tots els components químics que s'hi posen. Que vull dir? doncs, el vi i el cava reben components externs per acabar oferint un producte digne. Aquesta feina dels viticultors i dels enòlegs no deix de ser una fórmula a vegades amb un final perfecte i d'altres un desastre.
Ells, (el govern de la generalitat) són components que encara no han trobat la fórmula perfecte. Els d'ERC van preferir ser el sucre i aquest component és el que fa dolent qualsevol cava o vi. El sucre (ERC) l'enòleg s'ha passat de dosis i dóna mal de cap. Serà qüestió que els nous aires gironins comencin a fer-se sentir i comencin a treure sucre per acabar tenint el millor vi i cava. Dit d'un altre manera per acabar tenint un govern nacionalista i a partir d'aquí començar a caminar cap a una sola direcció.
Ara venen temps de negociacions que no aniran en lloc. El PSC tindrà que baixa el cap i potser amb una mica de sort tindrem anticipades. Dit d'un altre manera ERC si retallen el finançament no pot tenir fetge de continuar governant amb el PSC.
És la única cosa que veig positiva de que retallin el finançament, que hi hagin anticipades i amb elles un govern nacionalista. Serà aleshores quan el poble català haurà de deixar de ser una titella per ser el titellaire.

ALP2500 ha dit...

Mira portem mes de 4 anys parlant de lo mateix l'estatut i el finançament del mateix, quatre anys perduts perquè en el fons això no va ésser més que una fugida endavant. Quina vergonya tot plegat, i ara tornarem a fer un estatut a la decaiguda total i tothom content, perquè han aconseguit una amoïna i ja esta, lo bons que som, menys mirant-nos el melic i mes lluitar per el nostre poble, això es l'únic que hem de demanar als politics del nostre poble, lluitar per el nostre país i deixar-se de tonteries.