Avui gràcies a la seva neta estel (stella) he conegut a un estiuejant del meu municipi prou important, una persona singular, Avui parlarem d'en Ambrosi Carrion i juan, que va estiuejar durant molts anys a cala Gepa Xera, o Cal Ambrosi o Cal Carrión els tres noms defineixen la casa on va viure aquest senyor i la seva familia.
l'Ambrosi va néixer a Sant Gervasi de Cassoles l'any 1888 i va morir a Cornellà de conflent el 28 de novembre de 1973. fou un dramaturg, poeta i novel·lista .
Doctorat en filosofia i lletres, fou fundador del teatre català l'any 1912,professor de l'escola Catalana d'art Dramàtic de Barcelona des del 1913, També fou president de l¡Ateneu Enciclopèdic Popular, Secretari dels Estudis Universitaris per a obrers (1933). Durant la guerra civil espanyola fou director del Teatre de Guerra de la Generalitat de Catalunya.
En Acabar la guerrà marxà a l'exili i fixà la seva residència a París, on fou president del Casal de Catalunya de París i on continua amb la seva gran afició escriure i estrenar obres teatrals. També fou membre de la redacció de la Revista de Catalunya. durant el 1967 fou nomenat president de la Federació d'Entitats Catalanes a l'Exili i a l'Emigració, càrrec que exerci fins a la seva mort.
detall de la seva obra.
- 1906 “La filla del marxant”, “El torrent de les fades”, estrenades al Teatre Principal (Barcelona) dintre dels Espectacles i Audicions Graner, les dues amb música d'Amadeu Cristià
- 1908 “Agar”, drama líric de tema bíblic
- 1910 “Una posta”, “Testa d'or”, publicades el 1913, amb influència de Maurice Maeterlinck
- 1911 “Tribut al mar”, tragèdia de tendència classicista
- 1912 “El fill de Crist”, tragèdia en un acte, estrenada al Teatre Principal (Barcelona), per Margarida Xirgu; Epitalami, primera peça de la trilogia “La sort”, adaptada com a òpera el 1936
- 1913 Periandre, estrenada en castellà al Teatre Romea, tragèdia en tres actes; escriu “L'estàtua d'or
- 1915 El mal traginer i La núvia verge, segona i tercera part de “La sort; publica “Els esclops de la sort”, per a nens, amb música d'E. Rossich; “Les danàides”, inèdita.
- 1916 “La badia de la mort”, estrenada al Coliseu Pompeia, episodi dramàtic en un acte.
- 1917 “Clitemnestra”, estrenada en castellà a Madrid, per María Guerrero.
- 1918 “Cap de flames”, tragèdia en vers; “L'altre fill”, drama en prosa; “Mireia”, a partir del poema de Frederic Mistral.
- 1920 La miraculosa, estrenada a Figueres.
- 1922 “Patria”, poema presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1922.[2]
- 1924 “La tragèdia d'un pobre home”, obra narrativa (Barcelona: La Novel·la d'Ara, 1924).
- 1925 “Una joventut”, novel·la; El fogueral, drama en tres actes i en prosa; “Temps ençà... temps enllà”, farsa escrita en col·laboració amb Enric Lluelles.
- 1926 “La verge de la nit”.
- 1927 “L'ombra”, drama psicològic.
- 1928 “Niobe”, poema dramàtic, amb dansa i recitació, estrenat per Àurea de Sarrà; “La força cega”, basada en la cançó "El testament d'Amèlia" (no s'estrenarà fins al 1933, al Teatre Mossèn Cinto); escriu la primera part deComte l'Arnau”.
- 1929 “Pirateria”, poema dramàtic, estrenada al Teatre Romea; “Poema del port”, estrenat a l'Associació de Teatre Selecte.
- 1930 “Molock, l'inventor”, molt influïda per Ibsen, estrenada al Teatre Romea; “Mediterrània”, poema líric amb música d'Eusebi Bosch i Humet, estrenat al Teatre Grec de Barcelona; “Fedra”, tragèdia, estrenada al Teatre Grec.
- 1933 Guions cinematogràfics per a “Flor de otoño”i “Niobe”.
- 1935 “A posta de sol
- 1936 “La flama i el vent”, drama en tres actes, inèdit.
- 1939 “Els camins d'Antígona”, estrenat a Buenos Aires el 1940.
- 1940 “L'hereu Riera”, estrenada a Tolosa de Llenguadoc; escriu amb Ramon Vinyes “El misteri de Santa Eròfila”, farsa.
- 1941 “Fam de terra
- 1945 “Nit d'embruixament”, estrenada a París el 1950.
- 1948 “Els corbs”, guanyadora del Premi Ignasi Iglésias als Jocs Florals de París.
- 1949 “La dama de Reus”, Premi Ignasi Iglésias als Jocs Florals de 1950.[3]
- 1951 “L'adveniment del Mesies”, drama bíblic.
- 1952 “L'aplec”, sobre el primer cant de “Canigó”de Jacint Verdaguer; “Malefici”.
- 1954 “Beneït és el fruit”, drama.
- 1959 “L'àngel negre”.
- 1963-1967 “Judith”.
- 1967 “La companyia invisible”, llibre de poemes, publicat a París.
- 1972 “Comte l'Arnau”, publicació de l'obra completa (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat
El record de la gent gran del municipi envers l'Ambrosi, diuen que es tractava de una familia molt educada i simpàtica, llàstima que perdre la guerra civil ens va provocar la seva marxa, això va privar de poder gaudir en primera persona d'aquest artista.
