dissabte, 6 de febrer de 2010

Zapatero, o com aprofitar la seva ignorància per fer un discurs

La veritat que el pinotxo Zapatero em sorprèn, cada cop que obre la boca es capaç de fer-la mes grossa i aquest cop s'ha superat.
Perquè està clar que no domina cap idioma que no sigui el que van imposar durant tant de temps a tantes colònies . Dons bé ell que que es limitat entre molt temes amb el idiomàtic dons bé així va parlar en els estats Unitats. la veritat que li van permetre parlar amb la llengua que coneix i no pas amb la primera llengua en que es va llegir la bíblia al nord d'amèrica.


dijous, 4 de febrer de 2010

El Barça ambaixador Espanyol, tot es possible a la vinya del senyor

La veritat que la proposta del Pinotxo Zapatero de que sigui l'equip de futbol del Barcelona ambaixador de un país que ell solet amb les seves grans decisions ha portat a la ruïna es un insult a la inteligència.
En primer lloc no hem de barrejar futbol i política o això es el que ens ha venut sempre els hereus de la de Felip V, però ells a la primera cosa que guanyen d'esports llavors treuen les banderes guardades de l'armari i moltes porten adossades el pollastre aquell.
en Segon lloc potser haurien d'ésser els socis del Barça els que haurien de decidir que volen que representin el seu equip si a la colònia encadenada o a la colonitzadora.
I en tercer lloc jo el primer que si es dona la noticia que el Futbol Club Barcelona representarà a partir d'ara la Corona dels hereus de Felip V, jo em faig del Puigcerdà com a mínim serà un equip de la cosa que no representarà a ningú. [noticia]
I com sempre, com som un nacionalistes amb la boca petita i uns butiflers amb la gran. Acabarem cedint que la pela es la pela i nosaltres en questions económiques ens vendriem fins i tot la sogra.

dimarts, 2 de febrer de 2010

Els Fets i no les paraules donaran la talla d'un Politic,


Desprès de l'espantada del senyor Carretero amb una dimissió encoberta que buscava la dimissió de la gent que no opina com ell, desprès de tot plegat i quan ha aconseguit que els seus afiliats li donin la raó i provocar la dimissió dels dissidents, desprès de tot plegat ha tornat com un messies.
Però la veritat es que el partit ha quedat malmès, aquesta casa es una ruïna.[noticia]

En el fons tot plegat ha estat una lluita de poder, per poder anar al capdavant de una llista, i aquests son els personatges que diuen defendre la teva nació. Bé dons jo ja tinc clar a qui no votaré , jo em moc per motius idealistes i no pas personalistes i tot plegat aquest partit no deixa de ser un partit d'amiguisme i de conformisme, i que el messies te el dret a opinar i a dir la seva quan t'han venut durant molts de mítings que ells tenen molt en compte les bases.

El que mes emprenya de tot plegat que dels fets a les paraules hi ha massa distància, que tot plegat son paraules molt maques però sense fonament. En Carretero amb aquest fet ha quedat ben retratat a malbaratat una fama de politic honest per deixar veure entre les cortines de fum que no deixa de ser com els demés, un ansiós de poder.

Amb aquesta obre de teatre que ha protagonitzat aquest de setmana, amb una falsa dimissió per provocar el linxament mediatic de la gent que no opina com ell, ha deixat veure de qui parlem un aprenent de dictador. Molta regeneració politica de boqueta i a l'hora de la veritat només volia col·locar els seus amiguets aquest no es el politic que jo vull que capitalitzi la independència de la meva nació. Això de canviar a un afamat de poder per un altre no es la solució



diumenge, 31 de gener de 2010

Reagrupament, quan el vaixell rep la primera onada, espanyol el darrer

La veritat es que la idea era maca,massa quasibé per ésser certa, era una utopia que enganxava, però clar quan obres els ulls i veus la realitat quina patacada deu meu. Això ja em recorda el temps d'infantesa quan hi havia un nen que portava sempre la pilota per jugar, si no jugaves al que ell volia i com ell volia agafava la pilota i marxava. Dons aquesta situació de Reagrupament es bastant semblant amb tot.
La Veritat que ens van vendre la moto de que era tot tant maco i tant pur, amb tanta llibertat i democràcia, en que tothom podia dir la seva perquè era un partit dels integrants i clar del dit al fet hi ha massa tret per desprès quan el fum es dissipa i veus el que hi ha al darrera de tot plegat penses, aquests personatges son com tots els demés polítics uns egocentristes que volen tenir sempre la raó i quan aquest no la tenen agafen les maletes i marxen. Bonica manera de fer politica aquesta. Potser aquesta no es la idea que tinc jo de un politic nacionalista, però la veritat millor veure les orelles al llop abans que no pas desprès.
I que al final el que ha aconseguit en Carretero i companyia es fer mes fort als esquerdats i als convenients tot plegat ha estat una manera de distreure als nacionalistes catalans per res. Dons bé potser en el fons aquella dita catalana que val mes burro conegut que savi per coneixer ens l'haurem d'aplicar constantment.
La veritat Senyor Carretero m'ha decebut, perquè molt vendre democràcia i en el fons no deixa de ser un dictador de cuadern, o com deia al començament un nen petit que quan no volen jugar al seu joc agafa la pilota i marxa. [noticia]
Dons com diu la dita Bon vent i barca nova, la idee existeix per tant si ell no vol ésser el timoner segur que en trobarem un altre, però desijo que aquest altre no sigui el Laporta perquè aquest canvi de cromos de egocentristes no em va.