dimarts, 23 de gener del 2018

quatre anys i un dia que sembla que fos ahir

Avui 23 de gener de 2018 fa quatre anys i un dia que ens va deixar, En Joan Esteve era jove, estava en la flor de la vida, no era el moment de marxar però el destí capritxós ell va voler que ens deixés aquest buit. com tinc molt temps lliure portava un mes pensant que escriuria i mira per on en dia de la seva marxa em vaig descuidar d'escriure. Joan han passat quatre anys i han passat moltes coses aquest temps, però el que tinc clar que si haguessis estat amb nosaltres les coses haguessin anat de una altre manera. Company trobo a faltar els teus consells, les teves burles i el teu sonriure irònic. Nomès donar-te les gràcies per haver pogut gaudir de la teva companyia el temps que el destí va voler. I que allí dalt on et trobis no siguis massa dur amb les meves decissions. Darrerament pateixo una enfermetat que es diu enyorança.Però una enyorança selectiva.

perquè moltes vegades un sonriure significa molt, enriqueix a qui el rep sense empobrir a qui l'ofereix, dura un instant però el seu record a vegades no s'esborra mai