dijous, 22 de gener del 2015

I ja ha passat un any, de la pèrdua d'en Joan Garcia Saboret.

Ara a  2/4 de 10 es quan em vaig enterar de la notícia,aquella trucada de una amiga o ex-amiga m'ha marcat la vida,  ara fa un any de la pèrdua de l'amic Joan, el temps no te espera, va ràpid i mica a mica va possant les coses a lloc.
Ara un any desprès jo encara desitjo trobar-me al Perruquer de la Neu , esquiant per les muntanyes de Baga, però no, això no es possible . Ell fa un any que ens va deixar.
Com passa el temps encara recordo la trucada aquella seca i plana, El Gat s'ha mort, i quedar-se un sense paraules, avui Joan jo en record teu aniré a la tossa a veure on repossen les teves cendres per veure si et veig esquiant per sobre els nuvols.
Trobo a mancar les baralles aquelles de cada matí, només per tocar els nassos, erats un torracollons però amb classe, fet i fomut el temps passa i la gent s'oblida de un , però noi avui a mi m'ha entrat una mica la depressió.
Per tot plegat Joan moltes gràcies per el temps que vam compartir, tant esquiant com fora l'esquí, i que sapigues que aquí encara resta un petit grup de gent que pensa amb tú.
Amb la teva pèrdua , jo vaig perdre un amic, una persona a la qual en temps de crisi podies anar i mai tenia un no per sortida, sempre mirava d'ajudar-te , amb la teva perdua jo vaig perdre una mica de humanitat.
 

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt maco el que dius , comparteixo amb tú moltes coses de les que dius . La distáncia geogràfica a la que em trobo m´impideix puguer anar a la Tossa ; per a mi també va ser una perdua molt sentida i un cop molt fort. Cuida´t Pere

ALP2500 ha dit...

be anònim en primer lloc moltes gràcies per participar, moltes gràcies per dir la teva, i jo només et puc dir que el perruquer de la neu continuarà viu entre nosaltres mentre estigui a la memòria de la gent. Encara que hi hagi gent que el vulgui enterrar amb el oblit i la ignorància ell continuarà pentinant els núvols i jo m'alegro que sigui així .