Avui us vull Parlar d'en Juanito Pascalet (Joan Deulofeu Baqué ) un campió que va tenir la mala sort de néixer una època quan l'esqui de muntanya i l'esquí de fons no tenia la importància que tenen ara , perquè sinó aquest veí d'Alp hagués emplenat pàgines i pàgines dels diaris esportius , però va viure en una altre època i en un poble com Alp, que no han tingut mai cap consideració per els Campions com en Joan. En Joan va néixer el 20 de maig del 1927 a Alp (Catalunya) i ens va deixar el 25 d'Abril del 2002, era un personatge curiós en Juanito tossut com una mula però amb un gran cor, massa a vegades.Era una persona que va néixer amb els esquís als peus i quasi ens va abandonar amb els mateixos esquís, practicava l'esqui alpí , salt ,fons (era la seva especialitat) i jo diria que va ésser dels primers practicants de l'esquí de muntanya tant popular ara . L'any 1942 va participar per primera vegada a una competició amb uns esquis de freixe que ell mateix s'havia fet, en Joan va guanyar 16 vegades el Campionat de les terres dels hereus de Felip V.
Un poble com Alp mancat de gestes com les que va realitzar el nen "Pescalet ,no les podem deixar en el oblit,perquè aquests esforços esportius sense cap recompensa son per recordar i per tenir com a mínim un detall amb la gent que va portar el nom del seu poble lo mes amunt que va poder. Gràcies Joan per tot lo que vas contribuir a distribuir el nom del Poble d'Alp, Llàstima que vas néèixer 50 anys abans d'hora perquè ara series portada de tots els diaris. però jo diria que tampoc t'agradaria tot això, veure com s'ha transformat la Cerdanya on vas viure tota la teva vida, on s'han canviat les herbes dels prats per les rajoles , on ja no queden vaques, ni ovelles ni cabres, on els pagesos s'han reconvertit en jardiners, on la teva neu va minvant a petita escala i cada cop en hi ha menys.Be Joan jo em sento orgullós de que veïns com ell amb un esclop i una espardenya hagin portat el nom del poble on m'ha tocat viure al mes amunt de tot, a vegades trobo a mancar aquesta empenta con una au phenix d'agafar una pajara i rebufar com si no hagués passar res , aquell caràcter teu sec i dolç alhora, sobretot quan t'enfadaves quan la feina no estava ben feta i sortia aquell caràcter que durava lo que dura una bufada el vent.
Jo des de aquesta humil pàgina només puc recordar a la Casa Gran del meu Poble, que quan busquin noms per posar als Carrers, una Placeta anomenada Joan Deulofeu i Baqué tampoc estaria tant malament i seria un records per un campió nostre, un fill del poble que va arribar més lluny que on arribarem els altres.I que gràcies a les gestes del nen Pascalet el poble d'Alp es va conèixer per tot Catalunya i per el regne dels hereus de Felip V.
Bé Joan estiguis on estiguis donar-te les gracies i només dir-te que la saga de Can Pascalet continua i continuarà, però serà en una altre modalitat d'esquí. Aquests nous campions sempre tindran un avi a qui assemblar-se .
2 comentaris:
Un article tendra i entranyable. Aquest tipus de propostes que surten dels ciutadans són els han d'arribar en l'Ajuntament. Segur que tens molta raó quan dius que avui hagués omplert moltes pàgines. Jo en el teu lloc faria arribar la proposta a tots els partits de l'Ajuntament. Segur que una plaça o un carrer està a punt d'inaugurar-se.
ostres Mar la veritat es que no deixa d'ésser curiós tot plegat, una poble amb dues estacions d'esquí al seu municipi , i quan te un campió de veritat que no hi hagi cap menció d'aquesta gesta, dona no es curiós sinó mes aviat intolerable.
No costa massa reconèixer gestes dels veïns del poble, i el passerell d'en Joan la va fotre molt grossa .no tothom pot dir que ha estat 16 vegades campió del regne de Felip V, amb les condicions de llavors, i amb el finançament que rebien llavors els esportistes, però es que no eren esportistes aquesta gent, mes aviat èran sobrevivents .
Publica un comentari a l'entrada