L'organització Catalunya Acció va presentar el Cant de la Independència. Es tracta d'una composició del cantautor Josep Meseguer sobre un himne escrit per Vicenç-Albert Ballester, creador el 1908 de la Senyera Estelada, amb arranjaments musicals de Jordi Prades. La peça va ser interpretada per Núria Inglès el dia abans de la Diada i es va poder escoltar també al final de la manifestació de l'Onze de Setembre convocada per diferents entitats amb el lema "Som una nació, volem un Estat propi".
Lletra del Cant de la Independència:
No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.
No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.
Ja és hora que la Pàtria, que el nostre cor adora,
camini tota sola vers l’Ideal que enarbora
bon punt vibri pels aires el crit de Via fora!
i la bandera santa onegi a nostra vora.
Finí el seu esclavatge la terra catalana;
avui tota es redreça sentint-se sobirana,
al cor anhels de vida, amb ànsies de victòria
si cal als braços força per aixecar els fusells.
No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.
No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.
Serem potents, i indòmits com vents desenfrenats.
Que si morim, la glòria valdrà molt més que el viure.
I si vivim veurem la Catalunya lliure
formant en la sardana dels pobles alliberats.
No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.
No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència
.
Potser la cançó li manca ritme, potser no triomfarà entre la joventut del nostre país, tampoc la podrem portar a eurovisió perquè no passaria la selecció del país dels hereus de felip V . A lo millor si ho negociem amb Andorra ves a saber.
Però li hem de tenir un respecte d'entrada perquè va ésser escrita fa cent anys i a mes fou escrita per el creador de la senyera estelada, Vicenç-Albert Ballester, i una cosa va amb l'altre. Á més si analitzem la tornada de tota la cançó, " No pidolem lleis noves, ni demanem clemència,volem per Catalunya només la Independència", veiem que lo que es deia fa cent anys es encara vàlid en el nostre temps. Han passat cent anys i no hem avançat ni un centímetre, aquesta es la realitat Catalana, que anem com els crancs enrere sempre.
En la tornada quan parla de no pidolar ni lleis noves , ni demanar clemència, es tota una declaració de intencions. Lo que realment necessita Catalunya es independència, que ens hem de deixar anar de les cadenes dels colonitzadors hispans. Que ara potser es el moment de dir prou que nosaltres no som d'aquesta nació, que nosaltres som catalans. potser la millor independència es l'econòmica si aconseguim aquesta desprès ja no interessarem a ningú. però mentre es puguin munyir som un caramel massa llaminer.
Bé ara ja hem fet el paper de l '11 de setembre i la meva pregunta és , i ara que? ara tots recollirem l'estelada? , la amagarem al caixó fins el proper any i a tornar a començar aquest es el futur del nacionalisme català?. Potser ja va sent hora de que siguem Independentistes els 365 dies de l'any i no només l' 11 de setembre . Perquè per aquesta finalitat ja tenim els polítics del nostre país. Jo només diria unes paraules del senyor Cardona que deia, que la llibertat del poble català l'han de obtenir els habitants del poble, perquè els polítics no estan per aquesta funció.
Lo que hem d' aconseguir el poble català es que l' 11 de setembre es celebri cada dia., i si pot ésser amb les ganes d'aquest darrer anys. Amb una mentalitat com aquesta potser si que podrem aconseguir les nostres aspiracions, però si només som catalans l'11 de setembre, no anem bé.
2 comentaris:
La veritat és que el tercer cop m'agradat més que el primer. Bonica historia.
bones mar ja saps com va això, llàstima que sempre fem lo mateix, molt cridar i a l'hora de la veritat res de res, amaguem la senyera i a esperar un altre any, aquest es el costum que hem de trencar, hi que sigui 11 de setembre cada dia, així potser tenim sort i un dia anem tots a una a demanar la descolonització del regne dels hereus de Felip V
Publica un comentari a l'entrada