Josep Irla, Un President en el Nazisme ,Quan Erc era un partit nacionalista

Avui us parlaré d'un President de la Generalitat oblidat en el temps, Josep Irla i Bosch , un senyor que davant el nazisme va proclamar que ell era el President de la Generalitat de Catalunya.
Josep Irla i Bosch, va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 24 d'octubre de 1874 i va deixar aquest mon el 19 de setembre de 1958, fou el primer President de la Generalitat en l'exili. Va ser el darrer President del Parlament de Catalunya (1938) abans del fi de la Guerra civil, al gener del 1939 s'exilià a França , i desprès de l'afusellament de LLuis Companys (1940) assumí la presidència de la Generalitat. Va organitzar el govern de l'exili, amb Josep Tarradelles com a primer conseller. Va dimitir el 1954 i va morir el 19 de setembre del 1958 a Sant Rafael, Provença (França).
Avui 19 de setembre del 2008 és celebra el 50 aniversari de la seva mor , i el ex-president de la generalitat Jordi Pujol ha tingut unes paraules per aquest nen de Can Romagué [Pujol]
Vull ressaltar unes paraules d'en Jordi Irla quan va ésser escollit President del Parlament de Catalunya en el seu discurs de pressa de posició va dir : Érem, som i serem republicans i catalanistes, perquè som liberals, perquè és un sentiment de la nostra anima que ens ha dut a sentir i conèixer les necessitats del nostre poble... Quina llàstima que els seguidors del seu partit hagin perdut aquests sentiments.
Un sempre es pregunta que pot fer un Govern en l'exili, dons ells es dedicaven a preparar el retorn, mantenir relacions amb les catalans de l'interior, preocupar-se per la situació dels catalans exiliats i divulgar la situació de Catalunya a nivell internacional, tot mantenint sempre viva la voluntat democràtica de Catalunya.
d'Aquesta etapa podem destacar el Memoràndum que el president Irla, en nom de Catalunya , va adreçar a l'ONU el 1946, en el qual desprès d'exposar la nostra realitat històrica, feia expressa denúncia de les mesures d'en Ciscu contra l'autonomia, la cultura i l'economia de Catalunya.
Pompeu Fabra el va definir com: Darrere l'aspecte aparentment modest de l'Irla, hi ha un acatedra de reflexió i de bon, sentit.
Josep Carner deia del President: Les seves característiques permanents són: lleialtat, integritat seny i decisió
Podem concloure amb que Josep Irla potser no va ser un gran home, ni va ser intrèpid ni heroic protagonista de la nostra història, Fou una persona Clara, neta, senzilla, amb un gran sentit de la responsabilitat , que va servir abnegadament Catalunya des del lloc que li pertocà viure.
Lo mes irritant de tot això es que polítics com aquest ja no queden, i mira si tenen precedents per amirallar-se , potser si els hereus d'aquest partit miressin una miqueta enrere veurien qui i com van actuar els seus precessors .