dilluns, 8 de setembre del 2008

Les Cadires del poder d'Erc tremolen , i no és pas un terratrèmol



Desprès del famós "podemos" dels hereus de Felip V , avui ha aparegut un nou crit de Guerra. Un manifest proclamat per independentistes Catalans i hereus de Francesc Macià, amb un clar titular "Junts Podem".
El problema és que aquest crit provocat per les corrents crítiques d'ERC, recordem que en les votacions darreres van representar més del 40 % del total dels vots , han començament a fer tremolar les cadires que tantes baixades de pantalons els hi ha costat a la direcció d'Erc [avui]
Ara en més motiu que mai s'han tornat més esquerdats, la bicoca és trenca. Sinó com podeu explicar-me aquest canvi de pensament del senyor Rigau [avui] que en un començament va dir que aquesta Unió de Reagrupament.cat i Esquerra Independentista no era ni realista ni sensata. Només 24 hores més tard quan li ha vist les orelles al llop va dient que la fussió dels mateixos facilitarà la interlocució amb la direcció.
Els nostres personatges Pin i Pon ( Carod&Puigcercos) veuen perillar el poder. Les seves ganes de poder tenien data de caducitat i aquesta ha arribat a la seva fi. La fi política d'en pin i pon te que anar acorde amb la seva etapa de govern , per tant l'enterrament polític només amb la senyera de la corona d'Aragó, que les de l'estel només són per a patriotes nacionalistes i independentistes .
Anem a remarcar els punts destacats de l'associació Junts Podem, i si compten amb el poble podran segur.
1.- Son independentistes i sabem que el nostre país pot aconseguir la independència, si aquest es el primer manament. Ostres abans una nació independent que una barriada de la capital de regne.
2.-No admet més dubtes l'evolució del món i la situació d'espoli i crisi en que es troba Catalunya. No admet mes dubtes ni vacil·lacions. Es a dir els "Calerons" a Casa i ven guardats, o caixa o faixa. I tots a una.
3.-implantar un projecte viu que no s'arronsi davant l'estat dels hereus de Felip V . Ja és hora que deixem a casa el seny català (que no es més que una covardia ) i tirem de rauxa.
4.-Que el independentisme majoritari treballin plegats per aconseguir els mateixos objectius. Deixem l'ego per uns altres , i sortir la foto primers, i anem tots a una, com un gran partit en defensa de la nostra llibertat.
5.-No buscar els planys ni els copets a l'esquena . Aquí el que ens manca son patriotes, i anem a que sortint tots fins i tot de sota les pedres. Els hem de retornar la il.lusió amb fets. Si de veritat vols un poble Lliure lluita per la seva llibertat i no esperis que et treguin les castanyes del foc els altres.

Amb un diàleg com aquest els companys de viatges de Reagrupament Independentista, en pin i pon han començat a tenir canguelis, potser perquè aquest sector crític els posarà al seu lloc. Potser estan veient la jubilació anticipada, i que faran després sense la droga del poder?


Per cert el míting que va fer l'altre dia el president per la Plataforma per el Dret a Decidir , marcava les mateixes tendències [plataforma] , serà casualitat? o es una realitat del poble català que el seu futur només te dons camins, o el independentisme o la integració a la Nació dels hereus de Felip V.

Vinga Joan i Uriel companys, ja tardeu en començar la neteja. Perquè el independentisme hi hagi un futur prosper hi ha de haver sàvia nova, els antics estan massa vistos i tothom sap de quin peu calcen.

6 comentaris:

Unknown ha dit...

Si en tens de raó.
Aquests dies he fet campana de comentaris al teu blog, però ja saps que he anat de cul!!!!
Primer i abans de res et vull donar les gràcies publicament pel teu suport que estat incondicional i crregat de paciencia davant la campanya "penja l'estelada al teu blog", et uc garanti que sense la teva ajuda la feina no hagués estat tan distreta.
Sobre el post d'avui, ja saps el que penso. Sempre he dit que en Carretero té fusta i pot tornar a il.lusionar a la gent. En aquesta vida sempre has d'esperar el moment i tot sembla que a ell ja l'hu ha arribat. Pel que fa el Uriel puc opinar poc perquè l'hse seguit poc però pel sol fet que en Joan l'hi veu qualitats ja én tinc prou. Ara el l'observaré més.
Jo i crec que amb la renovació. Crec que n'hi ha que han de pegar directaent, altres que tenen que agafar nous camins i sobretot que entri gent nova.
No sé quin dia vaig escoltar declaracions de "pin i pon" en les quals venien a dir que en Joan no havia encaixat la derrota. Quina derrota? derrota cap, personalment crec que aquesta fusió serà la gran victòria per ERC.
Ja ho deia jo fa uns mesos en un post. Ull pin i pon amb el silenci de'n Carretero... i mira, ja ha parlat i a sobre ha parlat bé, molt bé.

ALP2500 ha dit...

Hola mar moltes gràcies per tot, ja saps per activa i per passiva que moltes coses de les que es diuen en el meu blog son culpa teva, de entrada que existeixi el mateix ja es culpa teva,per tant tu també ets part integrant d'aquests tonteries .I des d'aqui només animar-te amb la col·locació de l'estelada, jo encara estic amb la meva que a la plaça urquinaona es tindria que penjar la estelada del llenyataire amb les dues picasses però això ja seria massa.
En quan a la unió de carretero i Bertran només dir-te que es una mala notícia per en pin i pon , ells que han buscat la divisió del partit per guanyar les petites guerrilles, ara que hi ha unitat això fa por, per això surten els lacais del poder a mossegar com sigui. Ara reagrupament independent només ha de triar bons companys de viatge,

Anònim ha dit...

Això del PIN i PON és molt bo, i bons motius tenen per estar cagadets. Ara, no em trec del cap que a can Esquerda no tingués més força el Carretero. Tant els hi agrada el Monty als militans?

ALP2500 ha dit...

Mira tresinores no interesa,mira si es fot tot plegat, jo soc de la cerdanya aqui a les eleccions municipals per formar el consell comarcal van ésser Ciu 9 Erc 8 i Psc 2, tu creus que Erc va deixar perdre el consell només perque en Carretero no es fes fort, i això abans de la reagrupament independentista imagina't que passarà ara.

Anònim ha dit...

Per condició pilítica sento no firma aquest document.
Jo no penso pas que en Joan no tingués força dins d'ERC, el problema radica per un altre banda.
Jo que sóc d'un altre partit (actualment) proper a ERC, penso que la competència és bona sempre i quan no hi hagi el factor por.
Carod i Puigcercós sempre han tingut aquest factor, i ara més que mai sortirà a la llum.
Ara els amics d'esquerra hauran de veure com els que fa dos mesos es tiraven els plats pel cap, s'uneixen i fan un sol fil conductor. Com diu el Sr Sacases un fil conductor per no perdre la cadira.
El problema com us deia vist des de fora amb dos peus dintre, és una competència entre comarques. Quan el Carod va entrar amb el conegut moviment de l'avallana va fer com una taca d'oli per les seves comarques. Deixant amb el cul a l'aire a tot Maria Cristina. Col.locant a Déu i la seva mare. Perdent militants de base que s'havien trancat la cara arreu de Catalunya per aquest partit. Estretègies i més estretègies. En Puigcercos en va viure alguna de molt de prop d'estretègia. Aquest malgrat no sigui de la meva afinitat a defensat els resultats de les seves comarquesr i amb aquests el seu salt a la presidencia.
Mentres Carretero i Bertran anaven com les formiguetes, agafan informació de tot arreu. Crec que estic en la versió més certa que quan aquests dos senyors es presenten en el Congrés d'ERC ja tenen una planificació absoluta del que s'ha de fer.
Molt el contrari que Pin i Pon que van a salt de mata, aquí t'agafo aquí et remato.
Una guerra poc planificada que ara agafarà forma i moltes cares maquillades es desmaquillaran.
Jo un d'aquells que vaig sortir d'ERC quan vaig veure el tema només tornaré entrar el dia que entri Carretero amb o sense Bertran. Aquest home és una esperança per molts.

ALP2500 ha dit...

Molt be anònim m'agrada la teva intervenció però recorda qui mana ara son els seguidors de Puigcercós i Rigao, i aquests tenen el poder, i no el deixaran anar ni a cops de martell,Que apareguin en aquest moment reagrupament independentista es tot una alegria perquè vol dir que hi ha una altre esquerra amb ideals propis i els copiats dels companys de viatge com son sociates i els sense iniciativa, els temps i una canya ens dirà com acaba tot plegat,