dilluns, 5 de gener del 2009

Joguines en Català o el poble català com a joguina

Avui us vull parlar de un projecte [noticia] d'Empreses de la nostra Nació que tenen el català com a llengua vehicular, es tracta de almenys cinc nines, un follet, un osset coala i una serie d'ordinadors infantils .
Entre les nines hi ha la Dennis, que canta tres cançons en la nostre llengua.També podem trobar el follet Duni que explica contes divertits amb animació musical i efectes de so amb la nostre llengua .
La Plataforma de la Llengua promociona des de fa anys la campanya En Català,jugues que potència la utilització de la nostra llengua en els jocs i aquest any ha editat una guia per els fabricants.
Bé tot plegat es un granet de sorra, ara estic esperant que els llops en busca de carnassa ,com sempre, surtin a l'escenari i diguin que això es discriminació de la llengua d'En Servent,. Tant poden ser aquests que se auto anomenen ciutadans, però no especifiquen d'on, lo més normal que per les seves idees siguin de Mart, i l'altre Upd (que de Unió Progrés i democràcia) ja es allò que deia la iaia presumeix sempre de lo que et manca.o com diuen els parlants de la llengua d'en Servent "dime de que presumes y te dire de lo que careces".
Bé i per acabar vull parlar de les Joguines reals de l'any 2008, les joguines hem estat el poble català , que des de que tenim aquest desgovern del trist partit ens han venut per un platet de llenties de segona ma,semblen una baldufa sense cap rumb i anem a salt de llebre .
I clar l'oposició tampco es salva de tot plegat, perquè això de estudiar de nit i a les fosques els hi ha provocat que tinguin que anar a pactar a la Capital de Regne de Felip V per la porta del darrera. Però ells son l'oposició hi han de fer punts com sigui.
Però clar pitjor es l'actuació dels actors principals del trispartit, entre el seguidisme dels socialistes, el cadirisme dels Esquerdats i la vergonya pactista de uns comunistes transformats en ecopijos, la veritat sigui dita que si recollim sempre lo que hem semblat , millor que deixem els camps com a erms.
Bé com diu en Joan Carretero desprès de un any de desencís, el 2009 es un any de esperança i de noves il·lusions i que ells hi seran. El problema Joan es que també ens trobarem amb tota la colla de vividors que hi tenim fins ara, i aquests com han trobat la mamella del poder no la deixaran ni per error.