diumenge, 21 de juny de 2009

Qui serveixi per l'estudi que faci carrera, Qui no que es dediqui a la política

Be avui us parlaré de una declaracions d'en Joan Carretero, per a mi molt interessant i que posa al seu lloc a molts d'aquestes sangoneres que hi ha voltant com a corbs per sobre la carnassa. Mireu a mi m'encanta el diàleg d'en Joan Carretero, signaria les seves paraules una a una,però tinc les meves reserves com a capdavanter de l'independentisme català.

– Com a metge, què li recomana, al pacient?
– «El diagnòstic és complex. Catalunya està en un carreró sense sortida i Espanya ja ens ha dit que només podem ser una comunitat autònoma de règim comú. Amb aquest panorama, els catalans no poden continuar rebent els missatges de sempre dels partits. Els polítics han de decidir quin és el camí de sortida: deixar de molestar i ser només una autonomia, o apostar per la independència. Les opcions intermèdies només serveixen per enganyar la gent.»

Aquesta frase treta de unes declaracions al punt m'encanten son la viva imatge del pensament de molta gent, o faixa o Caixa. Això de peix al cova, i d'agafar les engrunes que et caiguin ho varem viure durant una vintena d'anys amb els convenients d'en Pujol i així ens va anar que totes les autonomies es van enriquir a costa de arrasar Catalunya.

– També diu que la independència és més senzilla del que sembla.
– «És senzilla perquè és l'únic que podem aconseguir els catalans per nosaltres mateixos. Per reformar l'Estatut d'Autonomia és necessari pactar amb l'Estat i aprovar-ho al Congrés; per millorar el finançament de la Generalitat cal un acord amb el govern espanyol, però assolir la independència només depèn dels catalans. Si nosaltres ho volem, ho farem.»

Aqui només ens està dient que el poble Català serà lliure quan ell vulgui ésser lliure, mentre ajupi el cap i giri l'esquina poca llibertat aconseguirem, però si aixequem el cap i diem prou. la nostra llibertat serà mes propera.
[noticia]

I per acabar vull parlar de les taupes dels esquerdats, dintre del partit hi ha una corrent autonanomenadna critica (EI) que crident de tot però les cadires com sempre les tenen agafadetes que ara tornen a parlar de independència, Home Sr Bertran potser això de marejar tant la perdiu li provocarà que aquesta acabi vomitant . [noticia].

Ara han sortit amb l'exigència de que els esquerdata abandonin el tri-partit, però com diuen a casa això es fer volar coloms ni els seguirdors volen ni en Bertran s'ho pot permetre per tant ,potser ja va sent hora d'obrir els ulls al poble i veure el joc que es porten entre mans aquests associats dels esquerdats.



2 comentaris:

Sinforosa ha dit...

Com a observadora imparcial (més o menys), estic d'acord amb el que diu Carretero: Catalunya serà independent quan els catalans vulguin que sigui independent. Això és evident: quan en qualsevols eleccions guanyi per aclaparadora majoria alguna opció independentista, ningú a Espanya ni fora d'Espanya no podrà ignorar aquest resultat.

Quan els catalans voldran ser independents? Quan considerin que viuran millor sent un país independent que una comunitat espanyola.

Això sembla de perogrullo, però no ho és tant. És aquí on es troba el quiz de la qüestió: en que vulguin.

I que vulguin depèn, entre altres coses, de la qualitat dels seus hipotètics governants.
Per ser governats per alguns bandarras, il·luminats i "poltroneros", els catalans es queden a Espanya (más vale lo malo conocido...).

Això és un fet, i perdona la franquesa.

Bona nit.

ALP2500 ha dit...

Sinforosa, tens tota la raó del món, però hem d'anar a buscar la qualitat del seus hipotètics governants, anem arreglats.
El que s'ha buscar es sàlvia nova, es a dir tallar de sota arrel a tots els polítics que ens estan representant ara i començar de nou, amb noves iniciatives i idees diferents, mentre anem tirant amb el mateix carro i anar canviant el ruc anem malament