dimecres, 28 d’abril del 2010

Barça, la seva afició la millor del mon?

La veritat que ho he sentit moltes vegades, multíssimes. Aquest autobombo en el qual ells mateixos es classifiquen com la millor afició del mon.
Però clar la millor afició del mon no pot anar d'aquesta manera, bé potser tampoc es tota la culpa de l'afició del seu comportament, la premsa i tots els mitjans de comunicació també ajuden una miqueta. sobre tot per la seva concentració i agrupació d'exaltats que només busquen la provocació envers d'animar el seu equip.
La millor afició del mon va al camp amb educació i allí durant els 90 minuts que dura el partit animarà al seu equip a mort. Un cop acabat el partit si s'han classificat molt contents i si han perdut per que els demés han estat millor ens treguen el barret davant aquest demostració i si hem perdut per culpa de altres coses ens callarem la propera potser tindrem un altre àrbit com el Chelsea i la cosa anirà millor, unes vegades surts beneficiat i altres perjudicat i no pots callar quan surts beneficiat i plorar com un nen petit quan ho ets perjudicats, a la verda i a la madura aquesta es el que hem de fer. Aquesta es la millor afició del mon des de el meu punt de vista.
Dons bé fins aquí com hauria de ser una bona afició, però clar anar el dia abans amb cassoles a la 1 de la matinada a fer soroll davant l'hotel dels jugadors contraris, a insultar al entrenador amb el de portugues HP és, i animalades d'aquestes fan que de la millor afició del mon passem a ser uns hooligans que només saven intimidar per poder passar, El futbol s'ha de jugar a un Camp del Futbol i tot la resta es comèdia per que els diaris i programes de ràdio i televisió tinguin audiència i entrar amb aquest joc ajuda molt poc a un equip de futbol.
I tot plegat és decideix durant aquests 90 minutets (si no hi ha prorroga) i ja esta una lluita de gladiadors que espero que l'equip de Guardiola surti guanyador, i que surti guanyador per mérits propis no pas per ajudes arbitrans ni per intimidacions de barri . El futbol vol ésser un esport no pas el psiquatre de quatre amargats de la vida.