Avui diumenge tornava a tocar gaudir de les valls de l'Alt Urgell, aquest cop m'he acostat fins a Bescaran em feia molta gràcia veure aquella iglèsia romànica amb aquell Campanar que diuen que van tirar un burro des de dalt i es va ofegar amb la corda, la veritat que impresiona molt aquell campanar sembla que et trobis per la zona de taüll. Bescaran diuen la legenda que no es andorra per culpa de un cavall blanc, potser si l'haguessin venut ara aquesta terra seria diferent o no? ves a saber.
Be un cop arribat a Bescaran he deixat el cotxe davant del Restaurant Cobarreu i des d'alli surt un camí en zones empedradades i altres plenes d'herba fins arribar a trobar el camí que condueix a Andorra allí he seguit el camí fins arribar a l'Ingla, tot just passar el cargador de bestiar surt un camí a la dreta que porta al Coll de Jovell, al arribar al Coll ens hem de desviar uns cinc minuts per trobar el dolmen del Coll de Jovell, teòricament hi ha fites que et porten allí però clar les fites i son però de fa molt de temps i les arbres les herbes tot ha crescut molt i aquestes la meitat han quedat totalment tapades no estaria malament una neteja de tant en tant.
Un cop fotografiat el domen he tornat fins el camí del Coll de Jovell i he seguit pujant, direcció el roc xic, abans d'arribar al reguer surt un camí marcat direcció sorri en quatre passes arribes a la font de Camelles, d'allí seguint el camí arribes a la Casa de Pagès de Can Miquel, un cop agafem el cami que ve de Castellnou de Calcorze, però a la dreta surt un cami que ens porta al dolmen de la Cabana del
moro tot just son 20 minuts d'anada i altres de tornada però paga la pena, en el cami trobes moltes roques amb noms de diferents animals, coses, llocs , la veritat que es maco el trajecte. i el dolmen es troba tocant el mateix camí, però li manca una senyalització, perquè si la gent fa com jo que anem distrets es passa de llarg, i desprès s'ha de tornar enrera, un cop vist el dolmen tornada al cami de Castellnou i apa cap a Bescaran una horeta mes de cami passant per l'esglèsia de Sant Miquel , i així hem passat el mati 4 horetes de no res de caminata.
Be un cop arribat a Bescaran he deixat el cotxe davant del Restaurant Cobarreu i des d'alli surt un camí en zones empedradades i altres plenes d'herba fins arribar a trobar el camí que condueix a Andorra allí he seguit el camí fins arribar a l'Ingla, tot just passar el cargador de bestiar surt un camí a la dreta que porta al Coll de Jovell, al arribar al Coll ens hem de desviar uns cinc minuts per trobar el dolmen del Coll de Jovell, teòricament hi ha fites que et porten allí però clar les fites i son però de fa molt de temps i les arbres les herbes tot ha crescut molt i aquestes la meitat han quedat totalment tapades no estaria malament una neteja de tant en tant.
moro tot just son 20 minuts d'anada i altres de tornada però paga la pena, en el cami trobes moltes roques amb noms de diferents animals, coses, llocs , la veritat que es maco el trajecte. i el dolmen es troba tocant el mateix camí, però li manca una senyalització, perquè si la gent fa com jo que anem distrets es passa de llarg, i desprès s'ha de tornar enrera, un cop vist el dolmen tornada al cami de Castellnou i apa cap a Bescaran una horeta mes de cami passant per l'esglèsia de Sant Miquel , i així hem passat el mati 4 horetes de no res de caminata.
5 comentaris:
Fotos, ja! la gràcia són les fotos. Ostres, no portaves cap espasa per tallar les herbes i així deixar el camí net? Per la setmana vinent, fes-ho, que esperem que tu netegis els camins per fer les excursions, jeje
A veure Joana si tallo l'herba aquests senders deixaran de ser una gimcama i passaran a senders normals, potser la gràcia de tot plegat es que siguin una gimcama i que hagis de improvisar quan busques el camí. Això es anar a l'aventura, es com el tren que puja a Puigcerdà, sempre saps quan surt però mai quan i com arrives.
Doncs no et queixis! Home!
I les fotos que vull veure aquest lloc! Per si vaig o no?
Ja tens les fotos Joana si tens oportunitat no te les perdis i de pas et quedes a dinar l restaurant , però ves en compte amb l'embutit que desprès el colesterol no perdona. En quan a Queixar-me si fos així no seria català, som els primers en queixar-nos de les coses i els primers en no fer res per canviar-les serà el tarannà de victimisme que portem damunt.
Publica un comentari a l'entrada