el 1 d'agost del 2008, a causa de una amiga que no parava de taladrar-me vaig començar a escriure el meu blog, en aquests quatre anys m'han passat moltes coses, m'he emportat algua decepció en politics que esperava que fossin integres i desprès he pogut comprovar que no deixan de ser com tots els altres, una panda de interessats i que només van a salvar els seus mobles, i que la nostra nació els importa una merda.
La noia que em va portar a escriure va deixar de fer-ho, ella fa cosa de quinze dies torna a escriure i jo m'alegro , m'alegro que hagi fet aquest pas.
i la vida continua, seguim lligats a una cadena i que no ens deixa respirar quasibé, aquest es el nostre tarannà, esperò seguir poder escriure molt de temps, ja se que es un maldecap per els que em volen seguir o llegir, dona't que els meus escrits no tenen cap estructura, ni cap mena de fil, tot plegat vaig com vaig en la vida a impulsos, per tot això us demano perdò, però si no ho fes així tampoc seria jo mateix.
2 comentaris:
Felicitats, encara que no posi comentaris sempre, que tingues clar que et segueixo cada dia.
4+4+4+4+4+4+4+4+4
moltes gràcies Jordi, el teu cas es per estudiar dons, nassos això si que es paciència i no la mare de deu de calcuta.
Publica un comentari a l'entrada