dimecres, 22 de gener de 2014

Joan Esteve Garcia Saboret, descansa en Pau Company



Aquest matí he rebut la trucada de una amiga la qual m'ha informat de tot plegat, l'amic Joan a partir d'avui deixa d'esquiar per Masella per passar a esquiar per sobre els núvols. Rebre aquesta noticies en fred, m'ha provocat un gran buit dintre meu,una gran tristesa i un no saber que fer .Ahir mateix vàrem estar discutim com fem cada matí i de cop i volta m'he quedat sense un company, un amic que enyoraré, enyoraré sobre tot els matins quan ell amb tota la ironia del mon sempre demanava el mateix, sabia la resposta però era com una tradició.

Com Va tot? i la mateixa resposta tots els dies . Tot perfecte. i desprès el somriure de complicitat

.Avui ha començat el dia amb núvol era presagi que passaria alguna cosa, però aquesta cosa no tenia que ser la pèrdua d'aquesta persona, no havia de ser En Gat, no es just tot plegat.

a En Joan li he de agrair ensenyar-me que darrera les pistes d'esquí hi ha altres coses, va ser culpa seva que jo em tornès un fanàtic de l'esquí i sobretot de voler esquiar mes enllà de les pistes , company que el tenies quan el necessitaves, moltes vegades no li tenies que demanar les coses perquè sortien d'ell mateix. Aquest era en Joan amb totes les seves coses i les seves manies però allí estava quan el necessitaves.

Joan Jo si que et trobaré a faltar.veure't esquiar per les pistes d'esqui per a mi era un plaer. Tu no esquiaves tu pentinaves la neu, I ara i per gràcia del de dalt ja no podré gaudir de les teves classes magistrals.  trobaré a faltar les petites lliçons que donaves cada cop que anàvem a esquiar. Avui  hem perdut al Perruquer de la Neu. 

La vida a vegades es injusta, no es normal  que als 45 anys tot s'acabi de cop. és com despertar de un mal somni.Però per mi continuaràs viu mentre tingui consciència, perquè no crec que et pugui oblidar mai .

Només desitjat-li allí on vagi molta sort i que ha estat un plaer compartit petits moments amb ell. i que no han estat més perquè el destí així ho ha volgut. Sort Company.





16 comentaris:

Anònim ha dit...

Tot un senyor!!!
Amb el seu innat caràcter de lideratge, les seves venades, la seva manera de fer, els seus clars principis, el seu orgull i amor propi.
Resumint.....GAT. Amb capacitat de ser cap, amic i company. Cosa impensable avui en dia.
!ET TROBAREM A FALTAR!

Rojana ha dit...

Apenas te conocimos en tu joven vida,sentimos tu muerte,querido primo..descansa en paz

familiares Ramón García Venzal
Besos Rosana.Aguadulce.Almería.

Unknown ha dit...

M ´en acabo d ´enterar del teu adeu , estimat GAT , trobare sempre a faltar el teu somriure.

Juan García Hernádez ha dit...

han pasat més de dos anys i et recordem com si hagues pastat abuí mateix.
les nostres pregaries per la teva ánima no et mancarán metres jo visqui per que el teu record romandrà imborrable en els nostres cors.


Els teus pares, JOAN I MARIA
LA TEVA GERMANA, EN RAMON I ELS TEUS NEBOTS ET RECORDAN EN TOTS MOMENTS

ALP2500 ha dit...

Bé Juan en primer lloc moltes gràcies per participar, sempre es bo saber que hi ha gent que te un bon record d'en Joan, i molt mes en el seu cas perquè la llei de vida marca que són els fills els que han de despedir als pares i no l'inrevés . La veritat que desprès de quasibé dos anys i 18 dies de la seva perdua, alguns de nosaltres també l'anyorem. el 22 de gener encara que hi havia manca de neu vem anar fins on reposen les seves cendres per donar-li una altre cop el fins desprès perque tard o dora jo crec que ens tornarem a reunir

Miriam ha dit...

Gracies per aquestas maques paraulas al meu Tiet!

Io també crec que ens tornarem a reunir, oh i taan que si!!

Sempre amb mi!

Mimi

ALP2500 ha dit...

Be miriam en primer lloc moltes gràcies per participar, recorda que en el fons en Joan Esteve es mantindrà viu mentre la gent que el vau estimar el mantingueu en el vostre cor i en el vostres pensaments. Per una altre banda hi ha llocs i persones que els hi es més fàcil ignorar la seva existència i esborrar tot el que tingui que veure amb ell.
Jo trobo que aquesta es una mala politica a seguir. Per bo o per dolent amb les seves virtuds i les seves mancances, ell va deixar una empremta. Valorosa per uns, insignificants per un altres. Però nassos les excursions per tots els fora-pistes de Masella a mi en van marcar l'existència. Va ésser ell qui en va ensenyar el camí i li agrairé tota la meva vida.

Pax ha dit...

Tuve la suerte de conocerle y creo que el aprecio era mutuo. Empecé a esquiar tarde, pero fue una de las personas que me hizo amar este deporte.
Un abrazo muy fuerte para sus familiares.
Un esquiador de Guardiola

ALP2500 ha dit...

Be Pax en primer lloc moltes gràcies per la teva aportació , en el temps que ens ha tocat viure es manca que al cap de quasibé dos anys i mig algú encara tingui un record per el nostre amic JOAN, aixó només vol dir que encara està viu en el records de moltes persones i es m'omple d'orgull, de tot cor moltes gràcies

Pax ha dit...

Una abraçada molt forta també per a tu i la resta dels seus companys de la Masella.

ALP2500 ha dit...

moltes gràcies Pax, un plaer haver compartit amb tú el record d'aquest vell amic.
salut company.

Unknown ha dit...

GAT??? Així el teiem¡¡¡ quan et vaig conèixer el primer que emva agradar de tú va ser el teu somriure; cada matí quan ens trovabem al bar de Masella fent el café , abans d´anar a pentinar la neu. Tinc uns molt bons records teus Joan , em vas fer la vida un pel més agradable per aixó sempre et duré a la meva memòria i cada cop que vegi aquella imatge que em vas ensenyar , pensaré en tú. allà on siguis , estimat Joan .

ALP2500 ha dit...

Avui Fa tres anys, tres anys de la seva pèrdua,la veritat es que vulguis o no i mal que ens hi pesi a més d'un amb la seva partida va deixar un foradet, i això que el temps l'esborra tot es mentida, -sempre queda allò tant català que amb el Joan Esteve això no passaria. Company Joan desitjo de tot cor que hagis trobat la pau i la tranquil·litat que en la terra no et van deixar trobar.

.

Juan García Hernádez ha dit...

Estimat amic: et dono les mes sinceres gracies. la nostre tristò i la angoixa que sentiem tant la meva dona com jo mateix, em va priva de donarte-les el dia que vaig llellir el teu escrit per això, avuì amb una mica de mès tranquil, Et donem les gracies de tot cor tant i ens fas contents al demostrar-nus, una vegada, que el recor-des como ho que n'has sigut sempre per en Joan Esteve: El seu mijor amic.
Perdone'm les faltes de ortografía. Reb una sincera abraçada d'aquesta petita familia que t'estimarà sempre com el que ets: Una grand Persona. Joa García i Hernádez

ALP2500 ha dit...

Sr. Juan no m'ha de donar les gràcies per res, i menys demanar perdó per les faltes d'ortografia, estic content de tenir-lo de lector dels meus escrits, però no tant per el motiu dels mateixos, en ves agradat molt mes no haver començar a escriure mai sobre el Gat, perquè d'aquesta manera voldria dir que encara el tenim entre nosaltres, però com que la mala sort va voler que ens abandonés trobo que perquè estigui una mica mes viu dintre nostres , el millor es recordar-lo com era.

Anònim ha dit...

Tres temporades aprenent a conviure amb la seva absència, i encara no ho he aconseguit. Ara els records omplen les nits quan bufa el vent del nord i quan gira cap a ponent està content d'haver-lo conegut.

Quan t’hagis consolat (sempre ens acabem consolant) estaràs content
d’haver-me conegut. Sempre seràs amic meu. Tindràs ganes de riure amb mi. I de vegades obriràs la finestra, perquè sí, per gust... I els teus amics s’estranyaran molt de veure’t riure mirant
el cel. Aleshores els diràs: "Sí, les estrelles sempre em fa
n riure!"
I es pensaran que ets boig. T’hauré fet una
mala passada...