dilluns, 5 de maig de 2014

Sóc un Català que admira el tarannà del sud.

Desprès de passar quatre dies per el sud de la corona dels Hereus de Felip V , desprès d'escoltar per les Apujarres els tipics detalls dels Catalans, els temes de la independencia, els temes de la llengua i totes les bajanades que els polítics han volgut desenvolupar , desprès de tot plegat jo  desprès del tercer cop que vaig a Granada, he de dir que els admiro.
Admiro veure per els carrers gent amb els vestit de sevillanes  les nenes noies dones i avies totes juntes amb els seus volants i les seves mantellines, La veritat que dona goig veure com aquesta gent defensar la seva cultura amb ungles i dents, ja m'agradaria a mi veure el mateix a la meva petita nació, on som catalans per la boqueta petita i mai intentem defensar la nostre cultura. 
Admiro les seves carreteres, aquetstes autovies que hem pagat tots i que com sempre s'en beneficien uns , mentre que quan arribem a la comunitat valència comença el cobrament de peatges, això si allí com aquí el sentit recapatatori dels agents de transit es increïble, grans rectes amb un 80 i 60 tot seguit i darrera del darrer un cotxe camuflat per enriquir les arques de l'estat. així es fàcil, això estiguis on estiguis només passa al regne dels hereus de la Corona de Felip V.  a Altres llocs es mes important que no hi hagi accidents que recaptar. i desprès diuen que som els catalans els senyors dels calers. te pebrots tot plegat.
Posis la ràdio que posis, miris la televisio que miris i allí trobes cultura andalusa, mentre que a la nostra terra això no passa. no hi ha aquest desig de voler emmarcar la seva cultura i les seves costums, aquí fora dels petits pobles amb els pastorets i els balls dansaires i sobretot els castells , a part d'això poca cosa més, a mi m'agradaria veure per el carrer noies amb els vestit de pubilles i nois amb la vestimenta catalana, però això no va amb la nostre cultura.
Bé com tot aqui dalt i allí baix hi ha gent de tota mena i de totes les maneres de pensar, però com a mínim allí no es tiren pedres sobre el seu teulat com fem els catalans, perquè no hi ha com que una cosa resalti perquè nosaltres sols l'enfonsem.
Així i tot estimo la meva terra, però m'encanta la manera de pensar de altres llocs, de tot arreu s'apren alguna cosa i potser aquest es el nostre tarannà, tot plegat volem una catalunya lliure i si no es possible poder gaudir del poder de votar, i si perdrem mala sort .però hauriem de poder decidir nosaltres el nostre futur ells porten tres-cents anys decidint per nosaltres.