dijous, 16 de juny de 2016

Ull s'acosta el 26 de juny i jo amb els pixats al ventre.

Ara que s'acosten les eleccions del país veí, ara que tens oportunitat de poder dir la teva, jo cada cop tinc mes clar que em quedaré a Casa. i Perquè de tot plegat?
.-Trobo que no son les meves eleccions que aquests van esser fa vuit mesos i les vàrem malbaratar.
.-Estic fart de sentir que si no vas a votar, guanya el pp, guanya l'abstenció, que s'han de votar partits catalanistes, o s'ha de votar a podem,tot perquè no guanyin els neofeixistes, Tant malament està tot que hans d'anar a tirar el teu vot a una clavaguera perquè no sortin unes rates, o això no deixa de ser un canvi de collar i canviarem unes rates per unes altres. O pitjor encara votarè a un partit que s'ompla la boca de independència però mai fa el primer pas per començar a caminar. Desprès de les paraules venen les fets i aquestos a la meva pobreta nació estem molt mancants de paraules moltes per de fet ni per miratge. [escrit de un lector al periodico]
Dons Bé jo si que ho tinc clar, aques cop toca quedar-se a casa.
Estic fart de miting, de gent que te fins i tot dos cartells publicitaris un per catalunya i un per fora de la nostra nació, com si fos un delicte haver nascut a catalunya, aqui pressumim de catala que anem a fer les ameriques i al estranger presumim ves a saber de qué, estic fart de veure com un dels partits mes corruptes de la democràcia espanyola(amb permís dels convenients ) guanyi sense baixar de l'autobús , estic fart de sentir a la Senyora Susana Diaz [politica socialista] atacant als catalans per voler ser nosaltres mateixos, que li passa aquesta senyora que potser veu perillar les seves subvencions. Es tot tant fosc i podrit que el mes fàcil i el mes coherent es quedar-se a casa i ja s'ho faran tots plegats.