Esquerdes i Esquerdats

Avui us parlaré de les esquerdes que s'han produït al govern català abans de començar les negociacions per el finançament . Això si que és curiós, quan no són els sense iniciativa i sempre posats verds són els Convenients i Desunits, aquests són els que sempre tenen les espatlles enganxades a les parets, són els de la filial de Madrid. Tot plegat per un vermut pres a la Costa del Garraf d'un senyor amb ganes de no deixar la cadira i d'una senyora enviada per el titellaire o bé, per una foto amb el president del govern del regne dels hereus de Felip V signant un Estatut descafeinat.

Quan Passa alguna cosa a la colónia catalana o algú se surt de la via marcada per el titellaire ZP , llavors un dels companys de viatge de la filial ha de sortir a donar la cara. D'aquesta manera la filial catalana sempre té les mans netes (veus sr. carod lo de les mans netes no eren vostès qui tenien que utilitzar aquest eslogan, sinó el seus companys de viatge ), perquè aquests mai s'embruten amb res. Ja tenen els altres lacais que fan la feina bruta.

I a la fi que hem aconseguit?, doncs que del 9 d'agost ja quasi ha passat un mes. Ara arribarà la votació del Pressupostos del 2009 i l'aprovarem amb els vots del PSC. Potser serà en aquest moment que si que li veurem la cama al llop encara que porti una capa d'ovella.

I axí anem passant dies i mesos, i l'Estatut es deixa d'aprovar. Gràcies polítics catalans, està clar que la vostre finalitat es defendre la nació catalana, o només es busca el interés particular? ostres quin dilema ara.

Potser el mandat del Sr. Maragall, cal destacar que la seva funció principal va ser la redacció d'aquest Estatut. Recordem Estatut aprovat per més del 90 % del parlament català. Aquest temps perdut ho haguéssim destinat a fer polítiques per al poble català molt millor ens hagués anat ,(per cert senyor Montilla el tinc que felicitar perqué vostè ha aconseguit tot solet fer bó el mandat del senyor Maragall.)

L'Estatut s'envia a Madrid alli el senyor Guerra i companyia ens passa la segadora i ens hi foten mes retalls que un vestit de diseny. Llavors l'aprovem amb referèndum, i ara resulta que tot allò era paper mullat, perquè tornem a estar al començament. Això si que s'en diu marejar la perdiu, i tot lo demés es ciència ficció.
I no vull acabar l'escrit sense parlar d'en Saura i la seva reunió , amb el vist-i-plau del PSC. Ara resulta que ningú ha fet res, tot ha estat fum , ningú diu aquesta boca es meva. Felicitats govern de Catalunya vosaltres si que en saveu em la facultat de amagar el cap sota l'ala. És a dir lo més cínic de tot és que algú ha posat el nom del seu partit i la seva cadira per defendre algú que després li ha donat l'esquena. Aquí es quan han aperegut les esquerdes, esquerdes que per el bé de la nació Catalana aviat algú hi possarà un partxe , o que les esquerdes ho trenquin tot i començament de nou. Però si aquest és el cas, si us plau que la savia sigui nova, perquè canviar els mateixos cromos un altre cop, sincerament , ja comença a cansar.

El Kamasutra anal Català

Avui us parlaré del Kamasutra anal català, i les ganes que tenen els hereus de Felip V en fer realitat les seves necessitats. avui us intentaré detallar les diferents poses que hem desenvolupat perquè aquests invasor estiguin contents amb el nostre treball.

1- la Tècnica del Rellotge , aquesta tàctica consisteix en la famosa dita catalana , qui dia passa any empeny , consisteix en deixar per demà tot lo que puguis fer avui, anar retardant les presses de decisió , així si no fotem res segur que no la cagarem mai, esta basada en el seny català molt oposat a la rauxa, i amb una similitud amb la covardia.
2.-la Tècnica del Gos, es una altre pose també basada en la baixada de pantalons i en la teoria tant famosa que es basa en el descaro de la ignorància, la tactica de anar fent el gos es molt assemblant a la tècnica del rellotge, també la finalitat de com menys facis en la política menys retrets tindràs, calladet i a cobrar a final de més i cap problema.
3.-la Tècnica del Missioner, abans quan un era un destorb se l'enviava a missions i així no emprenyava ara es el mateix però aquest es treu del carrer ,es a dir se l'envia de ambaixador a qualsevol forat del mon, o se li don les feines mes brutes i apa a baixar-se els pantalons.
4.-la Tècnica del Carretó, aquesta consisteix que quan tinguis la mamella agafada no se la deixa anar de cap manera, passi lo que passi, tu agafat allí diguin lo que diguin , que desprès el partit ja et demanara comptes per contribuir amb el seu finançament.
5.-Back Swinging, la veritat sigui dita, et sodomitzen de qualsevol manera i a més encara volen que al final els hi agraeixis la funció feta, cornut i pagar el beure , així som els catalans, i quan algú diu que potser amb una mica de vaselina això entraria millor , es llavors quan es diuen de tot de poc solidaris a racistes .
6.- El Caganer , aquesta situació es molt particular perquè s'ha de realitzar a la costa daurada, amb una terrasseta de bar i unes olives per acompanyar el vermut, es molt típic català, desprès parlarem del que ho hem fet per Catalunya i els Catalans, potser es el efecte del vermut que confon Catalunya amb els seus terrenys i els Catalans amb els seus amics
7.-l'escalador , aquesta situació es molt similar a la del casteller, consisteix en pujar castells però sense pinya, sinó anar tirant la gent que et fot ombra i trepitjant el seus cossos anar pujant amunt, es molt típic de Catalunya, aquest personatge també se l'anomena el Trepa , i aquests personatges son molt comuns al nostre País.

Vist totes les posicions del kamasutra i que tots serveixin perquè uns ens han de donar per el sac i els catalans a rebre com sempre. I això mani qui mani sempre passa lo mateix, la proposta es que a la propera liquidació de Hisenda als catalans amb la seva liquidació vingui amb un potet de vaselina, com a mínim si ens ha de donat que la penetració sigui mes suau.

La Carta Catalana als reis

Bé avui tocar parlar de la famosa Carta Catalana, aquell que diu uns mínims a negociar i per sota aquests no hi ha cap mena d'acord. Està bé això. Però clar com es secreta aquesta carta i quan disposem de la quantitat de les amoïnes dels polítics del regne de Felip V llavors direm si estem d'acord o no compleix els mínims desitjats , un cop vista la conducta dels polítics Catalans, voleu dir que no ens donaran gat per llebre?, i vinga desprès tots contents. Potser estem en posició de dues cartes, o tres, o potser es una carta en blanc. senyor que això de les cartes secretes sona a presa de pel.
En primer lloc us voldria parlar del destí de la "Carta" i a qui va destinada, els reis d'orient no crec perquè llavors encara donaríem més temps als hereus de Felip V, per tant aquesta "Carta" deu anar destinada als descendents de Pelai. Li enviem aquesta carta a ells perquè són els únics que ens podem donar la nostra tan desitjada independència. Potser que deixem de marejar la perdiu i diguem prou. Potser ja va sent hora de que ens fem valorar que som catalans nassos i no una banda en busca de almoines, lo que nosaltres volem i demanen no es res més que allò que ens corresponent perque es nostre, no volem que ens beneficien en res, només que la propietat de l'equitat estigui per damunt de les Ong, perquè si apliquem la política de prendre a uns per beneficiar a uns altres , el únic que estem fent es fer que aquests darrers estiguin molt contents mentres els altres (lloc que sempre correspon als catalans) estiguin emprenyats.
També tinc ganes de parlar dels paladins que ens han de defendre davant aquesta nova situació i començarem per vots obtinguts les darreres votacions
1.-El Pentinat: quan un juga fort a vegades no guanya i ell ho va fer les darreres eleccions , o tot o res i clar llavors et quedes en res, es un voler i no poder. Sempre portarà darrera el ara no toca, i clar aquell polític era de pes, encara que ens vengués fum durant mes de vint anys, si haguès pactat l'estatut com va fer el país basc altre gall cantaria llavors, però això ja es història i no hi podem fer res .
2.-El Titellaire: Aquest senyor per la seva manera de Actuar esta fent cada dia que passa millor president al seu antecessor , a vegades no cal saber dirigir sinó seguir la corrent que portava el seu partit anys enrera i ja estava, però quan tots diuen la seva i un no te criteri propi, passen les coses que passen, el "si senyor" està en boca de tots, aquest senyor ha de pensar que a vegades millor morir de peu que viure agenollat.
3.-El Casteller: bé aquest polític té data de caducitat. Això per el poble català es una sort com a mínim la empresa de col.locació de la generalitat es quedarà sense candidats per ubicar .
Llàstima que el succesor d'aquest no tingui clar que vol dir lluitar per el seu País i confongui el País per els seu clan. Només dir-li al senyor aquest que els castells, es per fer pinya no pas per trepar per la parra trepitjant els de sota
4.-El Caganer: aquest senyor que pacta el que pacta pensant només amb la seva cadira, on la baixada de pantalons es la seva virtut, aquesta i anar de copes amb els hereus de Felip V, aaccions com la realitzada per aquest personatge ha marcat per sempre el destí de un partit. Partit que disposava de un historial magnífic i que per actuacions d'aquestes ha fet que perdés tota credibilitat .

la Jugada serà quin d'aquests quatre moscaters del regne de Catalunya serà el primer en abandonar el vaixell, segur que algú d'ells voldrà guanyar mes pes i posar-se una medalleta. El temps i una canya ens donara la situació.
Bé jo prefereixo que els missatgers no tinguin massa importància, el mes important per Catalunya es el missatge i aquest ha de ser clar, "o Caixa o Faixa". Si som capaços d'ésser ferms amb aquesta dita potser aconseguirem alguna cosa , sinó haurem passat quatre mesos mes marejant la perdiu.

Ptda: Vull agrair a un personatge la publicitat gratuita que m'està fent del blog, però la veritat sigui dita no cal, cadascú pot interpretar les coses com vulgui o mes aviat com pugui, i la veritat absoluta no existeix, en quan a publicar la noticia segons et bufa el vent i separant les coses segons el interès particular de les coses no deixar d'ésser una mica barroer, però bé cadascú es amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules

L'Andresito l'heroi d'Alp. La història desconeguda.

L'Andreu Xandri i Serrano, va néixer a Alp (Baixa Cerdanya) el 10 d'Agost del 1916 i mort en combat a la Vall de Pineda (Alt Aragó) el 15 de juny del 1938 , en el marc de la batalla de la Bossa de Bielsa.

Amb només 21 anys s'havia convertit en el lider estudiantil indiscutible del nacionalisme català. Llicenciat en dret , l'Andresito fou el fundador del Bloc d'Estudiants Nacionalistes i dirigent de la FNEC a més d'impulsor de la revista Redreçament .

Va ser un rellevant alpinista i destacat membre del centre Excursionista de Catalunya.

Va ser militant de Nosaltres Sols i de l'Estat Català quan els primers es van agregar amb els segons.

Durant l'aixecament independentista del 6 d'octubre del 1934 va lluitar a les ordres dels germans Badia . És el Creador de les Milícies Alpines en resposta a la revolta feixista de l'estiu del 1936.

Dintre les Milícies Pirinenques els va fer créixer i diversificar-se amb diferents seccions d'armes. Sempre sota l'empar de la Generalitat Republicana es formà el Regiment Pirinenc nº 1 de Catalunya amb la missió de defensar la part mes extrema del front d'Aragó. Controlar el pas d'elements facciosos a traves de la frontera pirenaica i d'eliminar els assassins anarquistes de la FAI, que a la Cerdanya estaven manats per em Antonio Martin altrament conegut com el Cojo de Malaga , i aquests havien implantat el terror per tota la Cerdanya . Per mèrits de guerra arribarà a ascendir a Capità d'Ametralladores de la 43 Divisió per mèrits de guerra.

L'Andresito es destaca en les operacions de l'ofensiva de tardor, l'avanç sobre el riu Gàllec i els assalts de Jarabella, Cucullas i Biescas.

Quan a la primavera del 1938 la 43 Divisió retrocedeix a la defensiva, la secció del Capital Xandri és la que cobreix la retirada de la Vall de Pineta, evitant la desfeta total de les forces republicanes. Després de les operacions de la Bossa de Bielsa , com a darrer sacrifici cap els seus camarades i a la seva estimada Catalunya, morirà lluitant als afores del poble de Bielsa víctima d'un bombardeig nazi.

L'Andresito va morir defensant el que ell considerava la frontera natural i mes extrema de Catalunya, jo el podria definir com el darrer Català fill del meu poble que va morir defensant per els seus ideals.

Vaig parlar amb el Pepet Escobairó de l'Andresito i en pepet pairot s'en recordava d'ell fins i tot em va explicar que l'andresito i el seu cosí els hi donaven classes de boxa, es veu que eren un nanos que es feien estimar molt per els veïns d'Alp.

Jo només voldria demanar a la Casa Gran del meu poble que tinguin en consideració els actes d'aquest veí , morir per els seus ideals es molt gran, jo entenc que hi haurien de fer-li alguna tipus de homenatge a gent com aquesta, perquè en tenim pocs i aquest va estar increïble. Gràcies Andresito per ser lo que molts ni em somnis podrem arribar a ser mai , moltes gràcies defensor del nostre Pais

Acabaré l'escrit amb una frases fetes per l'Andreu Xandri :

"perquè nosaltres, els joves nacionalistes considerem les formes polítiques i socials de cada poble com a derivades de la seva estructura peculiar i del seu complex històric. Com a formes pròpies d'un eix cultural amb existència i costats perfectament definits. Rebutgem la validesa internacional del sistemes i proclamem el fracàs històric de les interferències de cultures i de les formes assimilistes o federatives. Creiem en la intransigència en tot allò que afecta la nostra personalitat"

Ptda: Vull agrair a l'Isidre Ribera ( veí d'Alp) per la seva informació de l'heroi Andreu Xandri i Serrano. Sense l'Isidre em hagués perdut la història d'aquest veí del meu poble. La veritat es que val molt la pena tot plegat perquè un poble com Alp mancat de referents històrics no ens podem permetre el luxe de perdre aquesta oportunitat. Un poble amb memòria històrica és un poble ric. Nosaltres tenim la historia ens falta la memòria. Senyors de la Casa Gran ara és la seva oportunitat.

Catalunya,on crear noves disciplines olímpiques es la nostre especialitat

Bé, vist l'èxit extraordinari que han obtingut els hereus de Felip V , que han estat garrepes amb la obtenció de medalles en el jocs Olímpics a Pequin, vist la seva prohibició de parlar de política per part dels esportistes espanyols, però això només afectava als esportistes perquè el govern amb l'ajuda de les televisions afins han fent mans i mànigues per difondre el seu esperit nacionalista per tot arreu. Això si que es una propaganda nacionalista i no pas lo que feia Heatler amb els Nazis.
Desprès de tot aquest remenament i resulta que els resultats no han estat els esperats , molt "a por ellos" ,"podemos" la fúria espanyola, però en la fi els que suen la samarreta són els esportistes i aquests són humans encara que actuïn sota el drapet de l'àliga.
Jo perquè això no passi mai més aquí tinc la solució , haurien de proposar nous esports per així ens podem posar la medalla , els hereus de Martí l'humà també volem el nostre minut de glòria. Catalunya i en particular els polítics catalans són molt propensos a efectuar aquesta acció, per tant endavant !!! segur que fins i tot guanyarem als hereus de Felip V
Esports a destacar:

1.- Aixecament de Vidres i fer volar coloms , Aquí tindrem força competència amb els veïns, però nosaltres portem mes experiència , des del 1714 que els fem volar els coloms i en quan al aixecament de vidre amb aquesta modalitat som els millors en la tinència de bars per metro quadrat.

2.-Fer de Caganer amb la tifa mes grossa . en aquest disciplina partim amb molta experiència, ja que de caganers a part del pessebre n'hem fet tota la vida i a més a l'efecte de ésser un caganer li diem Disposar de seny. Serà en aquest esport que obtindrem medalla d'or amb molts punts de diferencia amb la segona posició.
3.- Baixada de pantalons en el menor temps possible , en aquesta activitat esportiva si que no ens guanyarà ningú. Disposem de uns candidats que tenen molta iniciativa per posar-te verd si la cosa no els hi quadra. Aquell senyor de les ulleres que darrerament passa les vacances per la costa daurada podria ésser el nostre candidat . Aquí també tenim assegurada la medalla d'or també tret que el COI NO ens desqualifiquin per professionals.
4.- Amagar el Cap sota terra com l'estruç, un altre esport que en sabem molt els catalans. Quan parlem de nació , pàtria i de donar el pas endavant es l'hora que apliquem aquest esport , també tenim l'or assegurat.
5.- Utilitzar l'insult com a argument de la critica , bé aquí també hi trobem algun personatge que ens podrà aportar la màxima en forma d'or, però estarà discutit la classificació perquè es un esport amb molts candidats.

6.- Pujada a la Figuera, trepitjant a tothom , aquest esport només es podrà participar amb recomanació de algun parent que estigui al govern, és per facilitar els amics i familiars del polític, es puguin posar una medalla sense esforç i nomes trepitjant a tots els que tinguin millor currículum o estiguin en millor posició.

En definitiva les nostres seleccions prometen molt més que les que es troben a Pequin, i el més interessant de tot, els nostres esportistes no necessiten entrenament previ perquè estan molt ben preparats. El que ho té francament difícil amb tants candidats és el seleccionador. El llistó és molt alt i a l'hora d'escollir ho tindrà que fer a "cara o creu".

Aquí tenim la moneda que utilitzarà el seleccionador.

Aquests son els primer esports en els quals podem destacar, us deixo el blog obert perquè sigueu vosaltres qui creieu quins son els candidats idonis per a les activitats esportives proposades .