Bé avui tocar parlar de la famosa Carta Catalana, aquell que diu uns mínims a negociar i per sota aquests no hi ha cap mena d'acord. Està bé això. Però clar com es secreta aquesta carta i quan disposem de la quantitat de les amoïnes dels polítics del regne de Felip V llavors direm si estem d'acord o no compleix els mínims desitjats , un cop vista la conducta dels polítics Catalans, voleu dir que no ens donaran gat per llebre?, i vinga desprès tots contents. Potser estem en posició de dues cartes, o tres, o potser es una carta en blanc. senyor que això de les cartes secretes sona a presa de pel.
En primer lloc us voldria parlar del destí de la "Carta" i a qui va destinada, els reis d'orient no crec perquè llavors encara donaríem més temps als hereus de Felip V, per tant aquesta "Carta" deu anar destinada als descendents de Pelai. Li enviem aquesta carta a ells perquè són els únics que ens podem donar la nostra tan desitjada independència. Potser que deixem de marejar la perdiu i diguem prou. Potser ja va sent hora de que ens fem valorar que som catalans nassos i no una banda en busca de almoines, lo que nosaltres volem i demanen no es res més que allò que ens corresponent perque es nostre, no volem que ens beneficien en res, només que la propietat de l'equitat estigui per damunt de les Ong, perquè si apliquem la política de prendre a uns per beneficiar a uns altres , el únic que estem fent es fer que aquests darrers estiguin molt contents mentres els altres (lloc que sempre correspon als catalans) estiguin emprenyats.
També tinc ganes de parlar dels paladins que ens han de defendre davant aquesta nova situació i començarem per vots obtinguts les darreres votacions
1.-El Pentinat: quan un juga fort a vegades no guanya i ell ho va fer les darreres eleccions , o tot o res i clar llavors et quedes en res, es un voler i no poder. Sempre portarà darrera el ara no toca, i clar aquell polític era de pes, encara que ens vengués fum durant mes de vint anys, si haguès pactat l'estatut com va fer el país basc altre gall cantaria llavors, però això ja es història i no hi podem fer res .
2.-El Titellaire: Aquest senyor per la seva manera de Actuar esta fent cada dia que passa millor president al seu antecessor , a vegades no cal saber dirigir sinó seguir la corrent que portava el seu partit anys enrera i ja estava, però quan tots diuen la seva i un no te criteri propi, passen les coses que passen, el "si senyor" està en boca de tots, aquest senyor ha de pensar que a vegades millor morir de peu que viure agenollat.
3.-El Casteller: bé aquest polític té data de caducitat. Això per el poble català es una sort com a mínim la empresa de col.locació de la generalitat es quedarà sense candidats per ubicar .
Llàstima que el succesor d'aquest no tingui clar que vol dir lluitar per el seu País i confongui el País per els seu clan. Només dir-li al senyor aquest que els castells, es per fer pinya no pas per trepar per la parra trepitjant els de sota
4.-El Caganer: aquest senyor que pacta el que pacta pensant només amb la seva cadira, on la baixada de pantalons es la seva virtut, aquesta i anar de copes amb els hereus de Felip V, aaccions com la realitzada per aquest personatge ha marcat per sempre el destí de un partit. Partit que disposava de un historial magnífic i que per actuacions d'aquestes ha fet que perdés tota credibilitat .
la Jugada serà quin d'aquests quatre moscaters del regne de Catalunya serà el primer en abandonar el vaixell, segur que algú d'ells voldrà guanyar mes pes i posar-se una medalleta. El temps i una canya ens donara la situació.
Bé jo prefereixo que els missatgers no tinguin massa importància, el mes important per Catalunya es el missatge i aquest ha de ser clar, "o Caixa o Faixa". Si som capaços d'ésser ferms amb aquesta dita potser aconseguirem alguna cosa , sinó haurem passat quatre mesos mes marejant la perdiu.
Ptda: Vull agrair a un personatge la publicitat gratuita que m'està fent del blog, però la veritat sigui dita no cal, cadascú pot interpretar les coses com vulgui o mes aviat com pugui, i la veritat absoluta no existeix, en quan a publicar la noticia segons et bufa el vent i separant les coses segons el interès particular de les coses no deixar d'ésser una mica barroer, però bé cadascú es amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules
En primer lloc us voldria parlar del destí de la "Carta" i a qui va destinada, els reis d'orient no crec perquè llavors encara donaríem més temps als hereus de Felip V, per tant aquesta "Carta" deu anar destinada als descendents de Pelai. Li enviem aquesta carta a ells perquè són els únics que ens podem donar la nostra tan desitjada independència. Potser que deixem de marejar la perdiu i diguem prou. Potser ja va sent hora de que ens fem valorar que som catalans nassos i no una banda en busca de almoines, lo que nosaltres volem i demanen no es res més que allò que ens corresponent perque es nostre, no volem que ens beneficien en res, només que la propietat de l'equitat estigui per damunt de les Ong, perquè si apliquem la política de prendre a uns per beneficiar a uns altres , el únic que estem fent es fer que aquests darrers estiguin molt contents mentres els altres (lloc que sempre correspon als catalans) estiguin emprenyats.
També tinc ganes de parlar dels paladins que ens han de defendre davant aquesta nova situació i començarem per vots obtinguts les darreres votacions
1.-El Pentinat: quan un juga fort a vegades no guanya i ell ho va fer les darreres eleccions , o tot o res i clar llavors et quedes en res, es un voler i no poder. Sempre portarà darrera el ara no toca, i clar aquell polític era de pes, encara que ens vengués fum durant mes de vint anys, si haguès pactat l'estatut com va fer el país basc altre gall cantaria llavors, però això ja es història i no hi podem fer res .
2.-El Titellaire: Aquest senyor per la seva manera de Actuar esta fent cada dia que passa millor president al seu antecessor , a vegades no cal saber dirigir sinó seguir la corrent que portava el seu partit anys enrera i ja estava, però quan tots diuen la seva i un no te criteri propi, passen les coses que passen, el "si senyor" està en boca de tots, aquest senyor ha de pensar que a vegades millor morir de peu que viure agenollat.
3.-El Casteller: bé aquest polític té data de caducitat. Això per el poble català es una sort com a mínim la empresa de col.locació de la generalitat es quedarà sense candidats per ubicar .
Llàstima que el succesor d'aquest no tingui clar que vol dir lluitar per el seu País i confongui el País per els seu clan. Només dir-li al senyor aquest que els castells, es per fer pinya no pas per trepar per la parra trepitjant els de sota
4.-El Caganer: aquest senyor que pacta el que pacta pensant només amb la seva cadira, on la baixada de pantalons es la seva virtut, aquesta i anar de copes amb els hereus de Felip V, aaccions com la realitzada per aquest personatge ha marcat per sempre el destí de un partit. Partit que disposava de un historial magnífic i que per actuacions d'aquestes ha fet que perdés tota credibilitat .
la Jugada serà quin d'aquests quatre moscaters del regne de Catalunya serà el primer en abandonar el vaixell, segur que algú d'ells voldrà guanyar mes pes i posar-se una medalleta. El temps i una canya ens donara la situació.
Bé jo prefereixo que els missatgers no tinguin massa importància, el mes important per Catalunya es el missatge i aquest ha de ser clar, "o Caixa o Faixa". Si som capaços d'ésser ferms amb aquesta dita potser aconseguirem alguna cosa , sinó haurem passat quatre mesos mes marejant la perdiu.
Ptda: Vull agrair a un personatge la publicitat gratuita que m'està fent del blog, però la veritat sigui dita no cal, cadascú pot interpretar les coses com vulgui o mes aviat com pugui, i la veritat absoluta no existeix, en quan a publicar la noticia segons et bufa el vent i separant les coses segons el interès particular de les coses no deixar d'ésser una mica barroer, però bé cadascú es amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada