Ho estava desitjant, necessitava que el profeta de la llibertat del poble Català digués la seva i per fi ho ha fet. Com sempre no m'ha decebut . escrit de Joan Carretero al avui
Gràcies mestre , per deixar-nos clares les coses. Des del primer moment els del Reagrupament vàreu dir no a l'estatut, en contraposició a les altres corrents d'esquerda que volien agafar-se a la cadira com fos i van proposar votar en blanc , sabent que aquest estatut era una presa de pel per el poble català. Sort que la militància d'esquerda es molt més intel·ligent que els seus dirigents.
Te tota la raó del món quan diu que el temps i una canya posa a tothom al seu lloc, ara ho tenim clar, estem governats per una panda de corbs que només volen vigilar la seva carnassa i poca cosa més.
Paradoxes de la vida ahir va sortir el sr. Solbes va xerrar i ara resulta que els personatges sense iniciativa i per posar verds, ara aquests estan enfadats. Ostres cornuts pagar el beure i de pas baixar-nos els pantalons perquè ens donin per tot arreu. Tanta tapa per la costa del Garraf no ha servit per a res, a més segur que el famoset vermut el va pagar el sr. de les olleres. Aquests paladins ells solets s'han posat la creu i ells solets faran la processó.
Ostres sr Carretero quan parla de actors polítics, en la nostra estimada nació no els podem ni definir així. Jo no els deixaria participar ni a l'obra social de la meva barriada, quina agrupació de neòfits, ens ha tocat en joc. Amb aquest companys de viatge no es pot anar ni a la cantonada no sigui el cas que et fotin la cartera en el mínim descuit.
Felicitats Sr. Carretero es el primer d'ERC que parla clar i català, això es d'agrair. Quan parla del d'espoli fiscal l'encerta de ple, masses anys subvencionant als veïns. Això ara ens passa factura, però quan diu que era encertada l’aposta estratègica iniciada per ERC a començaments dels anys 90: quan va desplaçar el centre de gravetat del discurs independentista de la defensa de la llengua, la cultura i els signes d’identitat (sense renuncis clar) a les qüestions de caràcter socio-econòmic: l’escanyament fiscal que perjudica greument el progrés econòmic i la prestació dels serveis públics, la lluita contra els peatges, la denúncia del dèficit d’infraestructures...Tot plegat va ajudar a l’independentisme català a obtenir els millors resultats de la seva història,
jo en aquesta part discrepo una mica. Jo crec que les exigèncis mínimes que s'han de fer als hereus de felip V són, Llengua, Poder i Calers, per l'ordre inversa, primers els calers, desprès la autonomia politica i per darrer Llengua pròpia, un cop aconseguit això lo demés no te massa importància.
Però perquè aquestes coses es duguin a terme manca una altra cosa. Uns polítics units sense fisures, que vagin tots a una ,i que els seus seients particulars no siguin més importants que el bé de la Nació, però això amb els actors de barraqueta que tenim al nos tres país res a fer.
i per acabar em quedo amb aquesta frase:
"convindria anar preparant l’inevitable conflicte polític amb l’Estat, única via per escapar del carreró sense sortida en el que Espanya té acorralada Catalunya. Amb la dignitat, les idees clares i el coratge que la situació del país requereix".
Si senyor. Penso que si no arribem al conflicte no aconseguirem res d'aquest polítics hereus de Felip V , perquè la tàctica és molt antiga i està molt clar, anar passant dies a veure si els catalans s'aborreixen i deixen de tocar els dallonses. Per cert potser els tres mesos de coll que els ha cedit tant gentilment el germanet petit del timbaler, no sigui prou i en necessitem més temps. Quina figura del escacs mourem ara? qualsevol serà bona si salvem el culet de la filial de madrid?.
Gràcies mestre , per deixar-nos clares les coses. Des del primer moment els del Reagrupament vàreu dir no a l'estatut, en contraposició a les altres corrents d'esquerda que volien agafar-se a la cadira com fos i van proposar votar en blanc , sabent que aquest estatut era una presa de pel per el poble català. Sort que la militància d'esquerda es molt més intel·ligent que els seus dirigents.
Te tota la raó del món quan diu que el temps i una canya posa a tothom al seu lloc, ara ho tenim clar, estem governats per una panda de corbs que només volen vigilar la seva carnassa i poca cosa més.
Paradoxes de la vida ahir va sortir el sr. Solbes va xerrar i ara resulta que els personatges sense iniciativa i per posar verds, ara aquests estan enfadats. Ostres cornuts pagar el beure i de pas baixar-nos els pantalons perquè ens donin per tot arreu. Tanta tapa per la costa del Garraf no ha servit per a res, a més segur que el famoset vermut el va pagar el sr. de les olleres. Aquests paladins ells solets s'han posat la creu i ells solets faran la processó.
Ostres sr Carretero quan parla de actors polítics, en la nostra estimada nació no els podem ni definir així. Jo no els deixaria participar ni a l'obra social de la meva barriada, quina agrupació de neòfits, ens ha tocat en joc. Amb aquest companys de viatge no es pot anar ni a la cantonada no sigui el cas que et fotin la cartera en el mínim descuit.
Felicitats Sr. Carretero es el primer d'ERC que parla clar i català, això es d'agrair. Quan parla del d'espoli fiscal l'encerta de ple, masses anys subvencionant als veïns. Això ara ens passa factura, però quan diu que era encertada l’aposta estratègica iniciada per ERC a començaments dels anys 90: quan va desplaçar el centre de gravetat del discurs independentista de la defensa de la llengua, la cultura i els signes d’identitat (sense renuncis clar) a les qüestions de caràcter socio-econòmic: l’escanyament fiscal que perjudica greument el progrés econòmic i la prestació dels serveis públics, la lluita contra els peatges, la denúncia del dèficit d’infraestructures...Tot plegat va ajudar a l’independentisme català a obtenir els millors resultats de la seva història,
jo en aquesta part discrepo una mica. Jo crec que les exigèncis mínimes que s'han de fer als hereus de felip V són, Llengua, Poder i Calers, per l'ordre inversa, primers els calers, desprès la autonomia politica i per darrer Llengua pròpia, un cop aconseguit això lo demés no te massa importància.
Però perquè aquestes coses es duguin a terme manca una altra cosa. Uns polítics units sense fisures, que vagin tots a una ,i que els seus seients particulars no siguin més importants que el bé de la Nació, però això amb els actors de barraqueta que tenim al nos tres país res a fer.
i per acabar em quedo amb aquesta frase:
"convindria anar preparant l’inevitable conflicte polític amb l’Estat, única via per escapar del carreró sense sortida en el que Espanya té acorralada Catalunya. Amb la dignitat, les idees clares i el coratge que la situació del país requereix".
Si senyor. Penso que si no arribem al conflicte no aconseguirem res d'aquest polítics hereus de Felip V , perquè la tàctica és molt antiga i està molt clar, anar passant dies a veure si els catalans s'aborreixen i deixen de tocar els dallonses. Per cert potser els tres mesos de coll que els ha cedit tant gentilment el germanet petit del timbaler, no sigui prou i en necessitem més temps. Quina figura del escacs mourem ara? qualsevol serà bona si salvem el culet de la filial de madrid?.
Per acabar em quedo amb aquell eslogan que vaig veure l'altre dia per el carrer en una samarreta "Escac i mat al rei" (però com sempre en el sentit figurat, no sigui el cas que ara m'acusin de apologia al terrorisme)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada