dimecres, 29 de juliol del 2020

El Turisme mata!

                                                                                                  
Ahir a la plaça de l'església d'Alp vaig veure aquesta pintada, i la frase te un parell de matisos. jo em pensava que la cosa que matava era el tabac i no pas el turisme, potser abans de posar frases tant rotundes ens ho hauríem de pensar una mica, hi ha una altre situació que també mata a la gent i als pobles i es la incultura, Potser el que està matant a la natura es la civilització i no el turisme, perquè aquest en aquesta comarca es el pa de cada dia, estem enfocats a viure de la gent de fora i ara quan això ho tenim tan desenvolupat que no ho podem canviar ara diem aquesta gent que no vingui perquè ens maten.
M'agradaria veure les arrels dels pintors d'aquesta frase, o potser la feina que desenvolupen, i desprès podrem parlar, Però nassos dir que la gent de fora ens mata el poble es un peu desproporcionat, mes aviat ens hem auto-matat nosaltres mateixos amb la forma de vida que em desenvolupat,
De pas que hi ha moltes maneres de expressar les idees, i no cal utilitzar la pared de una casa tapia per fer la pintada del dia , molt millor obrir un blog i desenvolupar les idees, i si pot esser amb arguments.Com a frase es molt espectacular perquè parla de la mort, però poc assenyada perquè parla del quasi bé la totalitat d'ingressos d'aquesta comarca, estem aquí per viure de la gent de fora per tant millor que hi hagi turisme perquè sinó haurem d'emigrar nosaltres

dissabte, 18 de juliol del 2020

Frederic Duran i Jordà, un pioner en el banc de Sang de Catalunya.

Avui quan he sortit a fer la caminata de cada tarda, al arribar a la Granja d'Alp m'he trobat amb el dentista del poble l'Oriol Martinez Duran, que porta treballant al municipi mes anys, i li he comentat que ara estava indagant sobre el Centre d'unió Republicana d'Alp amb 140 afiliats de 157 homes amb dret a vot durant el  1936, quan m'ha comentat la existència del seu avi, que va ésser un metge republicà que va desenvolupar el mètode Duran per el tractament de la sang durant la guerra civil i mira com m'ha entrat la curiositat i he buscat que trobava d'aquest senyor i el que he trobat m'ha impressionat. 
El futur doctor ja destacava de petit en els estudis, va cursa medicina , amb interessos que passen per el medi ambient i fins i tot va estudiar esperanto . el seu pare fill de Martorell eren cinc germans sent en Frederic el petit. fins i tot va cursa assignatures a l'escola nàutica de Barcelona amb el gravant que no sabia nedar. 
quan treballava a l'hospital clínic de Barcelona, va conèixer al cirurgià rus Sergei Judine, que va fer unes conferències . Aquest li explica la possibilitat d'aprofitar la sang dels cadàvers per traspassar-la als pacients però les coses no van sortir prou bé donat que la sang es feia malbé.
el doctor comença la carrera professional amb una consulta privada al carrer de la cadena (barri xinès) 
el 1934 guanya una plaça al laboratori de frenopàtic de les corts i des de el 1935 fins 1839 ja n'és el màxim responsable, tasca que combina amb el laboratori de l'institut d'assistència Medica Municipal. Melòman, lliure-pensador, naturista, socialista i catalanista, s'afilia a la Unió Socialista de Catalunya que el 936 passa a dir-se Psuc
Amb l'esclat de la Guerra Civil proposa al doctor Trias i Pujol membre del consell de Sanitat Militar de la Generalitat de Catalunya, de crea un banc de sang per satisfer la demanda que implora el Front d'Aragó. Però el sistema vigent fins aleshores era absolutament inviable, les donacions es feien braç a braç amb xeringa, El nostre metge innova i aposta per un auto injectable rapide,desenvolupat al laboratori químic biològic pelai dels doctors Pujol i Cullell situat a la rebotiga del núm 36 del carrer Pelai.
Cada donant rep un qüestionari i passa un examen físic, desprès se li fa un test de sífilis i se li classifica el seu grup sanguini , i se li medeix el nivell de concentració de glòbuls vermells,la sang es fa conservar a una temperatura de 2 i 4 graus positius, i al front només s'envien sang del grup O. un camió frigorific de peix d'un amic de durant transporta trenta ampolles per viatge protegides entre palla amb la sang en una solució de citrat i glucosa que permet  ser transfosa durant un termini de 18 dies. Efectivament un sistema revolucionari, el doctor duran acaba rebent la distinció del grau de major de l'exercit republicà sense haver fet el servei militar al ésser el cinquè fill de una família nombrosa. Acabada  la Guerra Civil s'exilia a Gran Bretanya convidat per Creu Roja Britànica. amb l'aval del doctor Trueta.
La vida del doctor duran està plena de paradoxes, un major de l''exercit republicà que no ha fet el servei militar, un aspirant a navegant que no sap nedar i un astre de la sang, de la sang font de vida que l'acaba matant, una punyetera leucèmia , auto-diagnosticada als 51 anys que no hi pot posar remei.La vida te aquestes coses, però en el fons te nassos tot plegat que una leucèmia acotés la vida d'aquest geni de la sang.

dilluns, 13 de juliol del 2020

LLeida i el confinament. La Generalitat s'hauria de mirar el melic també

Desprès de que la jutgessa de guàrdia li hagi recordat a la generalitat de Catalunya que ells només són una gestoria i que no podem activar res sense el permís de l'amo sobre el confinament de Lleida i rodalies, ara el President Torra te pressa per tancar Lleida, potser no sabia que hi havia molts números que això passés potser no tenia clar que amb els moviments que venien de migració per la collita era molt normal que hi hagués casos de Coronavirus, potser no van mesurar be tot plegat, potser no van preveure  que aquesta època es una època de vacances i l'hospital de Lleida també tenen dret a gaudir de les mateixes, potser obrir tres sales a lleida representa molt per allí però poc per el conjunt, amb això vull dir que els cent mil habitants del segrià equivalent a tres barriades de can fanga, i les tres sales del Vilanova es mitja sala de la Vall d'Hebron. Potser si la Generalitat no hagués tingut tanta presa per obrir fronteres i hagués previst que les immigrant que venen a la collita de la fruita se els hi apliqués el PCR, abans de començar i haguéssim previst el resseguiment de tots els infectats o possibles infectats, envers de tancar la Ciutat haguéssim controlat el virus, però una cosa es la teoria i un altre la realitat.  
Molt criticar govern espanyol i resulta que el català es igual de ineficient, i tot plegat es molt fàcil quan no podem controlar al virus per la nostra deixadesa el mes fàcil es tancar la ciutat, però amb Lleida s'atreveix tothom si el cas hagués passat a Can Fanga m'agradaria veure que passaria amb el confinament, 
Mentrestant a Brussel·les esta en Puigdemont decidint el nom del nou partit , quan en veritat tot plegat que mes dona el nom del partit jo crec que el pdecat , crida, junts per el 4 % o el que sigui no te massa futur.La veritat que el pobre Poble Català tampoc, sempre serem un poble perdedor per les ganes de protagonisme de uns quants. 
També vull puntualitzar que la culpa no es del immigrant que ve a treure quatre diners per poder viure durant tot el resta d'any en el seu País, si està malat no treballa i si no treballa no guanya diners, i si ha de triar entre tenir coronavirus o morir de gana està molt clar el que faran per tant no li podem donar la culpa a ells sobre tot el que esta passant a lleida, sinó al govern català per no haber previst tot plegat. 

dilluns, 6 de juliol del 2020

Ebri Knight. un grup musical desconegut, però amb un sentit que posa la pell de gallina

Això de tenir temps lliure porta a que facis el remeneta i miris i remiris, i buscant i re-buscant cançons de la guerra civil , del Sr Durruti el mig de tot plegat em va sortir aquest grup i la veritat que hi ha alguna lletra que fa trempar, canta amb català i castellà per tant ningú em sortira ofés i la veritat que m'encanten.

dimecres, 1 de juliol del 2020

Salvador Pous Rebés, la mort d'un visionari.

En Salvador Pous Rebés va ésser alcalde d'Alp durant el Franquisme i també durant la transició , per tan t alguna cosa hauria haver fet bé perquè la gent el votés durant la transició. Per mi la part el fet mes important realitzat va ésser la concessió a l'estació d'esquí de Masella, per allí el  1967. En Salvador Pous com alcalde va promoure que la gent participés amb la venda dels terrenys de Masella i convertit aquest camps inhòspits amb pistes d'esqui. això va representar una mica de guerra familiar perquè molts camps estaven sense escripturar i algun familiar va esser mes espavilat.
Juntament amb en Josep Maria Bosch Aymerich en Salvador va tirar endavant l'estació d'esquí en un primer moment l'empresa gestora va anomenar-se Telesquis de la Tossa d'Alp Societat Anónima, i constava d'un Telecadira i un telesquí el primer dia d'apertura va esser el 3 de gener del 1968, amb en Josep Maria Bosch d'administrador i Salvador Pous de Gerent. 
Era una estació que obria quan nevava i tancava quan no es podia baixar per enlloc , al Cap d'un any es va comprar la cadira que anava del Pla de Tornadors al Cap del Bosc i uns anys després es va arribar a Coma Oriola i a la tosa. canviant així el nom de l'empresa i passant a dir-se Telesquís de la Tossa de Alp Das y Urús Sa. 
l'amistat d'en Salvador amb el Sr. Josep Maria Bosch va acabar i aixì en salvador li va vendre les seves accions al senyor Bosch, les acciones que anaven del nº 1 al 250 van passar a ser propietat del senyor Josep Maria Bosch Aymerich i en Salvador es va retirar a nèfol, lloc on el 22 de juny del 2020 ens ha deixat. Jo només li puc dir al Salvador gràcies, moltes gràcies per veure el potencial que tenia la nostra muntanya, Han passat molts anys de tot plegat fa dos van celebrar el 50 aniversari de l'estació , per cert li van fer una petita entrevista al salvador,explicant els seus records.