El partit socialista va a la seva a contra-corrent sobre tot quan insisteix en el famós cafè per a tothom, a veure si no és el cas que podem fer miracles, em podrien explicar com es pot beneficiar a tothom sense perjudicar a ningú. En aquesta vida quan algú surt beneficiat en alguna cosa segur que algú sortirà perjudicat o menys beneficiat, per tant quan surt la secretària d'organització dels socialistes espanyols , la senyora Leire Pajin, recordant que el govern del pinotxo Zapatero busca un model de finançament que sigui bo per a totes les comunitats, i a més que el govern seguirà amb els criteris de rigor i prudència, arribes a la conclusió que això es un acudit sense cap mena de gràcia, et quedes amb cara de babau , no li veus la gràcia enlloc.
Bé la veritat sigui després de tres anys de l'aprovació de l'estatut, després de una votació per el mateix un aprovació majoritària, després d'escoltar de les orelles del sr. Zapatero , que aprovarà l'estatut que surti del parlament català , després de tot això veus la actuació del partit socialista de anar posant pals a les rodes i només arribes a una conclusió , quins cinc anys perduts per a arribar al mateix lloc on estaven , i clar encara estem en la lluita del finançament , el problema es que hem marejat tant la perdiu , que no sabem on ens trobem i ara tenim mes problemes que els calers que teòricament ens han de retornar, tenim una crisi econòmica de cavall, un dèficit fiscal enorme(gràcies als 400 euros ), unes actuacions dels politics espanyols de escàndol per incompliment dels pactes fets fins ara , La veritat sigui dita si que només som un preàmbul de nació en l'estatut. massa temps perdut per tant poc aconseguit .
Vaig trobar una frase de internet que em va encantat i diu així: Cada dia que passa sense manifestar-nos per la nostra catalanitat és una oportunitat perduda.
Bé la veritat sigui després de tres anys de l'aprovació de l'estatut, després de una votació per el mateix un aprovació majoritària, després d'escoltar de les orelles del sr. Zapatero , que aprovarà l'estatut que surti del parlament català , després de tot això veus la actuació del partit socialista de anar posant pals a les rodes i només arribes a una conclusió , quins cinc anys perduts per a arribar al mateix lloc on estaven , i clar encara estem en la lluita del finançament , el problema es que hem marejat tant la perdiu , que no sabem on ens trobem i ara tenim mes problemes que els calers que teòricament ens han de retornar, tenim una crisi econòmica de cavall, un dèficit fiscal enorme(gràcies als 400 euros ), unes actuacions dels politics espanyols de escàndol per incompliment dels pactes fets fins ara , La veritat sigui dita si que només som un preàmbul de nació en l'estatut. massa temps perdut per tant poc aconseguit .
Vaig trobar una frase de internet que em va encantat i diu així: Cada dia que passa sense manifestar-nos per la nostra catalanitat és una oportunitat perduda.
4 comentaris:
El Psc/Psoe te un llibre d'estil molt clar. Fins ara els anat de primera o sigui que no pensen pas canviar ni les formes ni el contingut.
La teoria numero 1 és el primer any de legislatura fotre el pal a tothom i a mida que anem endavant anar suavitzant les coses.
El termini del tema finançament és una cosa més de tantes.
Aquesta però és important i com a tal veurem quina estratègia utilitzaran.
Per una banda el PSOE no complint aquest termini, dona peu i busca més lleialtat aquells que els van deixar de votar ( centre d'espanya), el psc amb aquest incompliment vol refermar que són diferents i que tenen la seva línia.
Com diuen "entre tots la van matar i ella sola va morir". O sigui res de res. Flipan del tot ja és el paper de PP, que no recorda que té l'Estatut al Constitucional i vol sumar esforços amb el nou front català.
Viure per veure.
a veure anem a pams , primer parlarem del partit psc-psoe, el qual cridar crida però amb la boca petita no sigui el cas que els de la capital de regne s'ofengin . Molt vendre patriotisme pero si el pinotxo zapa els hi diu que es quadrin ells els primers. per tant no deixan de marejar la perdiu així es perd el rastre de la finalitat que es busca ,
En quan al ppc i pp aquest partit no tardara en rectificar i matitza lo que calgui nomès que les coses que han dit arrivin al capità mariano llavors a rectificar tothom
per tant el problema d'aquests dos partits es que no tenen ni veu ni vot, no deixen d'esser dos expectadors de la societat politica catalana , només agoitar,
el problema el hem de buscar als els altres companys de viatges, tant ciu , erc i ic. que també fant una feina de expectadors quan ells tindrien que esser els actors principals,
quina pena tot plegat ja veig que per esser un bon politic primer has de esser un bon actor, perquè molts cops has de desarrollar tres postures contraposades al moment,
i clar tantes contradicicons son perilloses perquè mai no saps el que et toca desarrollar en aquell moment.
El que està molt clar és que dins del PSC hi ha algunes veus que encara es poden escoltar. Una d’elles la de Castells que avui en les tres entrevistes que he escoltat pot fins i tot arribar a convèncer. Sobretot a tots aquells que encara i creuen en aquest partit.
Em parles dels tres companys de viatja. Dels ICV jo no acostumo a parlar. Em semblen tan poc conseqüents amb tants temes que automàticament i veien que el vaixell fa aigües per moments no en parlo. Ells avui ja anaven per lliure, Joan Herrera que és l’únic que té el blog actualitzat ja ha dit que demanaria la presencia del ZAPA al Congrés. Aquest senyor, l’Herrera and Company encara no té clar el que vol dir anar amb bloc.
ERC i CIU. ERC que està dins del govern i que no oblidem a qui ha donat suport farà el que li diguin perquè així és i així toca. I els de CIU malgrat parlin de suport intentaren marcar un altre gol a la mínima que puguin. I ben fet, em semblarà genial si ho aconsegueixen. O potser et penses que si el PSC fos a l’oposició no faria el mateix? Farien tot el que podrien. I la cançó de PSC parlant sempre del mateix, del Pujolisme, del que no va fer, del que va fer etc etc és realment cansina molt cansina.
mira mar en aquesta situació d'ara un nomès te que esperar, temps al temps, i veuràs com en el fons es allo que molt soroll i poques nogues. Jo segueixo opinant que la professió de politic, primer tens que tenir un master en teatre i llavors pots desemvolupar aquesta funció
Publica un comentari a l'entrada